Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Luc Dardenne: “Encara es pot ser solidari avui”
Tarik Khaldi n’ha recollit alguns fragments, al web del Festival de Canes: Tot parlant del tema del tema de la solidaritat que s’hi toca, Jean-Pierre Dardenne ha manifestat: Mirem d’explicar com la solidaritat que troba Sandra, la protagonista, com el suport del seu marit , transformen aquesta dona fins al punt que a la fi ella pugui dir “he lluitat, estic contenta”. Ha estat aleshores que Luc Dardenne ho ha reblat, tot dient: Jo penso que encara es pot ser solidari avui. En tot cas, és el que la pel·lícula vol dir.
Vídeos: Roda de premsa dels germans Dardenne | Entrevista a l’equip del film.
FOTO (Facebook oficial FdC) © FdC/MP Entre els germans Dardenne, Fabrizio Rongione i Marion Cotillard
En la crisi econòmica i social en què Europa es troba actualment, va nàixer aquesta pel·lícula, ha declarat Luc Dardenne en una entrevista publicada al material de difusió del film, en què ha afegit: Feia anys que rumiàvem de fer una pel·lícula sobre una persona a punt de ser acomiadada amb l’acord de la majoria dels seus col·legues de feina. “Dos dies, una nit” va nàixer de debò quan vam imaginar-nos la parella protagonista: Sandra i Manu, units en l’adversitat.
El que ens importava -hi afegeix Jean-Pierre Dardenne- era mostrar algú exclòs per ser considerat feble, no prou competitiu. La pel·lícula elogia aquesta “no competitiva” que retroba força i valor gràcies a la lluita que mena amb el seu marit.
Al món laboral, a Bèlgica i arreu, hi ha l’obsessió de la competitivitat i d’establir competència violenta entre els assalariats, remarca Jean-Pierre.
Sobre el fet que la pel·lícula no estableix cap judici moral sobre els personatges, en Luc respon: Els obrers de la pel·lícula es troben en una situació de competència i de rivalitat permanents. No hi ha d’una banda els bons i de l’altra els dolents. No ens interessa mirar el món així. I Jean-Pierre hi intervé per dir: Un film no és un tribunal. Els col·legues de la Sandra tenen tots bones raons per-li que sí o que no. Una cosa és certa: la paga no és cap luxe per a cap d’ells. Tots necessiten aquests diners, per a pagar el lloguer, factures… La Sandra ho entén tant més perquè ella també passa per les mateixes dificultats financeres.
Sobre el paper del personatge del marit, Jean-Pierre el descriu: En Manu és una mica el sindicalista, el “coach” de la Sandra. La convenç que hi ha una possibilitat, que ella és capaç de fer canviar d’opinió els col·legues. I en Luc assenyala que la Sandra treu el coratge de la seva parella. En Manu estima molt la seva dona, brega contra la seva depressió i l’ajuda a deixar de tenir por. Al començament de la pel·lícula, en Manu creu en la Sandra més del que ella creu en si mateixa. A la qual cosa, Jean-Pierre Dardenne afegeix: Fins i tot els fills de la Sandra i en Manu s’hi impliquen i participen. Ajuden els pares a trobar les adreces dels col·legues.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!