Deu ser molt interessant, de debò, parlar de cinema (i de tantes altres coses) amb una persona com Hiam Abbas o amb Emmanuelle Devos, intèrpret en tants de films destacats, de cineastes com Desplechin, Audriard, Resnais… Ha de ser agradable de tractar Ewan McGregor. I de ben segur, tindran coses a dir, sobre els films en competició, directors com Andrea Arnold, Alexander Payne o Raoul Peck. Ja no tinc tan clar (més aviat gens, de clar) que Diane Kruger pugui jugar cap altre rol que el decoratiu, en aquest equip. I Gaultier, el modista (i dissenyador de vestuari cinematogràfic), potser acabarà fent-hi aportacions importants; però d’antuvi apareix sobretot com una figura-esquer de presència garantida per a les càmeres que nodreixen el paper cuixé o la TV rosa. Entre uns i altres, tanmateix, no sé veure ningú que pugui donar al Jurat una personalitat singularitzada, llevat esclar del mateix Moretti. És a dir que, o vaig molt equivocat, o en Moretti tindrà feina perquè el palmarès estigui a l’alçada del que caldria esperar de la seva presidència. Per aquest motiu ha començat dient que no sé si se n’haurà anat a dormir gaire content avui…
Esclar que, mirat d’una altra manera, l’italià també pot estar gairebé segur que tornarà a ser el “mascle alfa” d’un jurat de Canes. I no està escrit que això no el faci molt i molt feliç! Per contra, si realment no li acabés de fer el pes, tampoc té dret a queixar-se. Quan va acceptar, ja sabia que el Festival fa anys que aposta per jurats poti-poti, amb alguns noms de pes i algunes peces decoratives (tot i que potser enguany, pesen no pas gaire alguns…). I, què caram, el destí també té dret a la revenja: ell les va fer passar magres a Isabelle Adjani, quan el glamour presidí el Jurat, doncs ara, que aguanti la Kruger i el Gaultier, si fa el cas!
Francament, d’entre les contradiccions més greus en què sovint cauen els grans festivals, la més flagrant em sembla que és, d’una banda, apostar pel cinema d’autor, apel·lant al rigor si cal, i, per altre cantó, posar als jurats algunes persones que no necessàriament tenen cap interès per aquesta mena de cinema, quan no és que, ras-i-curt, els importa un rave. Després surten els palmarès que surten, amb els bunyols que surten (a vegades)!
FOTO Retall del cartell oficial de la 65a edició del Festival de Canes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!