Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 de maig de 2009
0 comentaris

Diari personal de Canes 2009: dijous 14 de maig

“4 a 1”, em va dir la col·lega ahir, just quan ja començava a agafar el son. La final de la Copa, anit, va ajudar que alguns enllestissin ràpidament el sopar, per anar a l’hotel a veure si trobaven la manera de veure el partit i d’altres es repassessin restaurants de Canes fins a fer cap a un que, efectivament, tenien sintonitzada una cadena que la retransmetia. De la presència del futbol a Canes, no tan sols en podríem parlar abastament (desercions de la crítica per anar a veure finals de Champions, sopars de celebració de victòries enfilats fins altes hores de la matinada en contra de les condicions indispensables per veure pel·lícules l’endemà, etc.), sinó que, a més, n’ha parlat Thierry frémaux, el delegat general del Festival. No fa gaire anys, va seleccionar un documental sobre Zidane; a la darrera edició, el film de Kusturica sobre Maradona i, enguany, la ficció de Ken Loach, Buscant l’Eric, inspirat per Eric Cantona, que té una presència tangible en pantalla. Explica Frémaux que és normal la presència de l’esport al cinema, ja que -pel que fa al cas- els futbolistes són mites a la societat contemporània; però afegia que, a més, hi ha un munt de cineastes actuals que són uns afeccionats empedreïts al futbol, fins al punt que les converses amb ells, durant el Festival, tard o d’hora giren sobre l’actualitat futbolística. “Abans, era de la boxa que parlaven”, remata.

 

Gran ovació aquest matí a la Gran sala Lumière… per a la noia de la neteja! Eren gairebé dos quarts de nou i estàvem a punt de veure Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold, que sobtadament ha aparegut a l’escenari una noia del servei de neteja amb un aspirador, tota decidida a eliminar-hi unes restes físiques de la Gala Inaugural d’anit. Els de l’amfiteatre han començat a aplaudir i després ja ha estat tota la sala. La noia, de cop, se n’ha adonat que la cosa anava per ella, s’ha quedat ben parada i, reint i alhora mig avergonyida, ha enllestit ràpidament la feina i s’ha retirat. Tot seguit, s’han apagat els llums i ha començat la projecció.

 

Les dues pel·lícules de la selecció oficial d’avui són aquesta argumentalment previsible i visualment impecable Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold, i Nits d’embriaguesa primaveral, de Lou Ye, que vam veure ahir al vespre. Trobareu la meva crònica de la jornada, clicant aquí [Diari de Girona, divendres 15 de maig], en la qual, per cert, comento Tetro, de Francis F. Coppola -avís: l’home ha estat molt afable amb la nostra premsa i fins els que se li carreguen la pel·lícula, en diuen meravelles, d’ell, després de parlar-hi-.

 

Aquest matí, sortint de la projecció, he anat al cafè WiFi -sala de premsa equipada amb WiFi i servei de Nespresso-, per fer la crònica que es publica demà i he començat a treballar els apunts d’avui al bloc. Tres hores de feina que s’han acabat amb l’arribada a Canes d’una col·lega amb qui compartim hotel. Dinar d’una revolada i penjar els ‘post’, perquè la tarda és feixuga. Aquesta és l’agenda que tinc:

 

16.00h Cua a la Sala Debussy

16.30h Sala Debussy, Set, de Park Chan-wook

19.15h Cua Sala Debussy

19.30h Sala Debussy Ningú no en sap res dels gats perses, de B. Ghobadi (inauguració d’Un Certain Regard)

21.40h Sopar: entrepà ràpid

22.00h Cua Sala Debussy

22.30h Nina inflable, de Hirokazu Kore-eda

00.40h Cap a l’hotel

01.30h a dormir, que ja anem tard!

FOTO Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!