Club 7 Cinema

Demà, dijous 11 d’abril, hi haurà a París la roda de premsa d’Iris Knobloch, la presidenta del Festival de Canes, i el seu director general, Thierry Frémaux, que faran públic el gruix de la Selecció Oficial de la 77a edició del certamen (14-25 de maig de 2024).

Avui ens hem llevat amb la ‘primícia’ avançada pels mitjans nord-americans que “Megalópolis“, de Francis Ford Coppola, serà al Festival i hi entrarà en Competició el dia 17 de maig. No per esperada deixa de ser una gran notícia, que esperem fervorosament que demà la confirmin a la roda de premsa. També fa uns dies es va saber que “Blitz“, de Steve McQueen, contra tot el que se n’havia anat publicant, finalment està llesta i per tant n’ha rebrotat la possibilitat que també formi part de la Selecció Oficial 2024.

Fa nou dies Ioncinema gosava anticipar 25 títols que podrien optar a la Palma d’Or i fa gairebé una setmana (concretament el dia 4 d’abril), ‘Cineuropa’ publicava la seva (també esperada i enguany francament tardana) llista de rumors. Ja en aquesta aposta figuren, entre molts d’altres, dos noms que han anat agafant força a les darreres hores com a candidats a tenir pel·lícula no tan sols al Festival, sinó fins i tot a la Competició: el xinès Lou Ye i el brasiler Walter Salles.

De Walter SALLES, “Ainda estou aqui” / “Je suis encore là” / “I’m Still Here”. Producció: Brasil (RT Features*), França (Mact Productions*, Arte France). Guió: Murilo Hauser, Walter Salles, basat en el llibre homònim de Marcelo Rubens Paiva (sobre el cas del seu pare, l’exdiputat Rubens Paiva, detingut per la policia de la dictadura militar brasilera dels anys setanta i tot seguit desaparegut). Amb Fernanda Torres, Fernanda Montenegro, Selton Mello. Sinopsi: Quan, a Rio de Janeiro, als anys setanta, la dictadura militar li segresta el marit, l’Eunice Paiva és una mare allunyada de la política. La pel·lícula relata la seva metamorfosi en una dona decidida a entendre el que passa i que liderarà una lluita aferrissada contra el règim militar. La recerca de la veritat li dura 30 llargs anys i quan comença a tenir-ne respostes, Eunice Paiva pateix els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Informació: Walter Salles , guanyador de l’Ós d’Or del Festival de Berlín, amb “Central do Brasil” (1998) -on també guanyà el premi a la Millor Actriu (Fernanda Montenegro) i el Premi del Jurat Ecumènic- i que el 2001 va presentar a la Mostra de Venècia “Abril Despedaçado” -o recollí alguns premis alternatius-, ha participat ja en tres ocasions anteriors a la Competició de Canes, però la darrera va ser el 2012, amb “On the road” -i les anteriors havien estat “Linha de passe” (2008) i “Diarios de motocicleta” (2004)-. El seu vincle amb el Festival de Canes va ser fort durant aquells anys, essent membre del Jurat de la Cinéfondation i els Curtmetratges el 1999 i membre del Jurat de la Competició el 2002, participant al film macro-col·lectiu d’aniversari del certamen, “Chacun son cinéma” (2007) -i encara un any abans signant un dels episodis de la pel·lícula calidoscòpica “Paris, je t’aime“. Del 2012 ençà poques coses ha fet, destacant un documental sobre el director xinès Jia Zhangke, “Jia Zhang-ke by Walter Salles” (2014). Als seus films, sol tocar temes com el desplaçament, l’exili i la cerca d’identitat. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Walter Salles.

De Lou YE, documental filmat durant el confinament sobre la pandèmia de COVID a la Xina. Informació (extreta d’un apunt anterior d’aquest blog): Al cineasta xinès Lou Ye el vaig seguir amb molt d’interès quan aconseguí entrar a la primera fila dels autors seleccionats pels grans festivals, en particular, pel Festival de Canes, quan (i on) li vaig veure “Purple Butterfly” (2003), “Summer Palace” (2006) i “Nits d’embriaguesa primaveral” / “Spring Fever” (2009). Després, li vaig perdre una mica la pista, en presentar pel·lícules que, si les hi he vistes, ja m’han resultat menys interessants: “Love and Bruises” (2011), “Mystery” (2012). De fet, el seu film que més em va impactar fou l’intricat, caòtic, fascinant, absorbent “Purple Butterfly” (2003), després, la cosa anà baixant, pel·lícula rere pel·lícula, en perdre força d’expressió visual i deixar-se anar pels arguments (inclòs el seu valent treball sobre els fets de la plaça de Tian’anmen). (..) El títol que el va revelar internacionalment fou “El riu Suzhou” / “Suzhou River” / “Suzhou he” (2000). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Lou Ye.

******

L’actor nord-americà Brady Corbet, que fa temps que corre per Europa (i ha treballat amb directors com Mia Hansen-Løve, Olivier Assayas, Ruben Östlund, Bertrand Bonello), tot combinant-ho amb actuacions per a autors nord-americans (Noah Baumbach, Antonio Campos, Sean Durkin, el Michael Haneke del “Funny Games” nord-americà, Gregg Araki…), mena també una certa carrera com a director, en què va debutar en el llargmetratge amb “The Chilhood of a Leader” (2015) -protagonitzada per Bérénice Bejo, Liam Cunningham, Stacy Martin, Yolande Moreau i Robert Pattinson, amb guió del mateix Corbet i la seva col·laboradora habitual i mare de la seva filla, la noruega Mona Fastvold, basat en una novel·la curta de Jean-Paul Sartre, és la crònica de la infantesa d’un líder després de la Primera Guerra Mundial-, premiada a la Mostra de Venècia com a Millor Debut, Millor Director d’Orizzonti i Menció Especial del Jurat FIPRESCI de la Crítica internacional. El seu segon llarg, seleccionat en la Competició de Venècia, “Vox Lux” (2018), és un drama musical, escrit també conjuntament amb Mona Fastvold, protagonitzat per Natalie Portman, Jude Law i Stacy Martin i en el qual un conjunt inusual de circumstàncies aporten un èxit inesperat a una estrella del pop. Després ha participat al film ‘òmnibus’ de commemoració del 30è aniversari de la distribuïdora independent “30/30 Vision: 3 Decades of Strand Releasing” (2019) i ha dirigit 3 episodis de la minisèrie televisiva “The Cowded Room” (2023), amb Tom Holland, Amanda Seyfried, Sasha Lane. Fa mesos ha rodat a Hongria el seu tercer llarg en solitari, “The Brutalis”, un títol que constantment ha estat entrant i sortint de les llistes de rumors de Canes 2024, per bé que, a darrera hora, s’aposta força perquè formi part de la selecció oficial.

De Brady CORBET, “The Brutalist“. Producció: Anglaterra, EUA, Hongria. Guió: Brady Corbet i Mona Fastvold. Amb Adrien Brody, Felicity Jones, Guy Pearce, Joe Alwyn, Alessandro Nivola, Jonathan Hyde, Isaach De Bankolé, Raffey Cassidy, Stacy Martin. Nota sinòptica: Tres dècades de la vida de László Tóth (Adrien Brody), un arquitecte jueu d’origen hongarès que va sobreviure a l’Holocaust i que, acabada la Segona Guerra Mundial, va emigrar als Estats Units amb la seva dona, Erzsébet (Felicity Jones), per viure el “somni americà”. En László suporta inicialment la pobresa i la indignitat, però aviat aconsegueix un contracte amb un misteriós i ric client, Harrison Lee Van Buren, que canviarà el curs de la seva vida. Sinopsi: Quan el visionari arquitecte László Toth i la seva dona Erzsébet se’n van d’Europa per a reconstruir el seu llegat i presenciar el naixement de l’Amèrica moderna, les seves vides canvien per sempre en topar amb un client misteriós i ric. És l’ampli trajecte dels esforços d’en László Toth per establir-se amb la seva dona, Erszebet, a l’Amèrica de la postguerra. Certament, en László suporta inicialment la pobresa i la indignitat, però el seu geni com a arquitecte aviat li reconeix l’aparentment encantador industrial Harrison Lee Van Buren. En Van Buren ofereix a en László i a la seva família el somni americà en una safata de plata, encarregant-li el disseny d’un gran monument modernista i ajudar a donar forma al paisatge del país que ara anomena seu. Serà el projecte més ambiciós de la seva carrera, el que portarà a László i Erzsébet tant a cotes monumentals com a baixos devastadors. La pel·lícula narra la visió intransigent d’un artista i la reconstrucció d’una nació per part d’una generació d’immigrants. Però sobretot, és una poderosa història d’amor d’una parella que ha de lluitar per protegir-se d’un mecenes la fosca influència del qual amenaça de destruir tot el que han construït. VI: Protagonist Pictures. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, IndieWire (ang).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!