Club 7 Cinema

D’entre els cineastes de la generació que podem anomenar de Tiananmen, destaca poderosament Lou Ye. Nascut a Xangai el 1965, va viure en primer persona l’esclat de llibertat del jovent universitari del seu país, mentre estudiava Cinema a Beijin i, per tant, du al damunt la patacada que ha significat la fi d’aquella esperança. La seva carrera professional ha estat totalment marcada per la repressió de les autoritats comunistes xineses i, contrastadament, pel ressó que les seves escasses pel·lícules han tingut als festivals europeus. En setze anys, tan sols ha pogut rodar quatre llargmetratges; però tots han despertat l’interès de certamens com Rotterdam i Canes, així com d’amplis sectors de la crítica internacional. Joves plens de vida que topen de ple amb les circumstàncies polítiques, socials, econòmiques… que no poden esquivar, són sempre els protagonistes dels seus films, amarats tan de pessimisme i desencant com de voluntat de denúncia. Després de Weekend Lover (1993), Suzhou River (2000) i Purple Butterfly (2003), Lou Ye, a Summer Palace (2006) posà en pantalla directament la història que l’ha marcat per sempre: l’exaltació i posterior frustació de la generació de Tiananmen. Però el preu que n’ha pagat és alt: les autoritats xineses li han prohibit de dirigir cap altre pel·lícula al seu país durant cinc anys, perquè no haver demanat l’autorització de la censura per dur-la a Canes. De manera que Nits d’embriaguesa primaveral, la cinta que presenta enguany al Festival l’ha hagut de fer -altre cop- absolutament d’esquenes  al govern. De fet, segons que informa l’agència France Presse, en fer-se’n pública la selecció, un diari xinés se n’ha fet ressó, però sense dir ni ase ni bèstia que Lou té prohibit filmar al seu país; així sí, remarquen es tracta d’un autor les pel·lícules del qual “es veuen poc a la Xina” -quina barra!- i expliquen que Nits d’embriaguesa primaveral s’ha finançat amb capital de Hong Kong i francès. Així doncs, programar-la, veure-la, estrenar-la, parlar-ne esdevindran actes en favor de la llibertat d’expressió i en defensa dels cineastes represaliats. Pel que fa a l’argument, aquesta nova pel·lícula retroba la vena del cineasta per celebrar l’apoteosi dels sentits i explica com una gent contractada per espiar la infidelitat d’un marit queden xuclats pel remolí eròtic, sensorial, d’embriaguesa primaveral, que descobreixen.

Anant a Vull llegir la resta de l’article: el perfil i la filmografia de Lou Ye. Als arxius, adjunts, fitxes d’alguns films (amb enllaços informatius) i el comentari meu sobre un dels films anteriors de Lou Ye.

FOTO Lou Ye

Director: LOU Ye                                                                                                  

PERFIL

Naixement 1965 a Xangai (la Xina).

Estudis El 1983 es gradua en Belles Arts a Xangai, en l’especialitat Animació. El 1985 l’admeten a l’especialitat de Direcció a l’Acadèmia de Cinema de Beijin i en sortirà llicenciat el 1989 -l’any dels fets de la plaça Tiananmen-.

Carrera. -director, productor, muntador –

El 1983, entra a treballar al  departament de Cinema Animat del Shangai Art Film Studio. Des que el 1985 comença a estudiar direcció cinematogràfica a Beijin, va produint alguns curtmetratges experimentals -i el 1987, en concret, el curt en blanc i negre Driving without Licence-. Just llicenciat el 1989, dirigeix una sèrie de curtmetratges, i el 1993 debuta al llargmetratge amb Weekend lover. El 1997 produeix, com a productor independent, el cinquè episodi de la sèrie “Super City”, els episodis de la qual estan dirigits per joves cineastes xinesos.

Cineasta afectat molt negativament per la censura del seu país, ha fet només quatre títols en 16 anys, amb un període -els anys noranta- en què tan sols poder realitzar un únic film. El ressó internacional i el suport de producció l’ha tingut en gran mesura a Europa -Alemanya, Rotterdam, França-.

Festivals i premis.

Weekend Lover (1993), opera prima: Festival Internacional de Mannheim-Heidelberg 1996, Premi R. W. Fassbinder al Millor Director;.

Suzhou River (2000): Festival de Rotterdam 2000, premi VPRO Tiger; Venècia 2000, premi FIPRESCI

Purple Butterfly (2003): Festival de Canes 2003, Competició.

Summer Palace (2006): Festival de Canes 2006, Competició

Censura. De bon començament, sembla que ha arrossegat problemes amb la censura. Amb Weekend Lover (1993), perquè mostrava un Xangai pel que vagarejava una joventut sense referents. Suzhou River (2000) el filmà clandestinament, càmera en mà, i va ser prohibit a la Xina.  Summer Palace (2006), igualment filmada de forma clandestina i, tocant l’esclat de llibertat ofegat a Tiananmen, li ha comportat la prohició de filmar a la Xina durant cinc anys, per haver-la presentada el 2006 a Canes sense l’autorització prèvia dels organismes censors xinesos.

Temàtica.

Hi ha una projecció autobiogràfica de Lou Ye a les seves pel·lícules, fins i tot quan la ficció transcorre en èpoques allunyades en el temps. Els elements que caracteritzen aquesta projecció són: Xangai; la Universitat de Beijin; la revolta de Tiananmen; l’efecte de la transformació econòmica de la Xina…

Xangai, la ciutat on va nèixer, és sovint l’escenari dels seus films. Els protagonistes de Weekend Lover, un jovent sense referents, vagaregen pels carrers de Xangai. El riu Suzhou, que dóna nom a Suzhou River (2000) és, de fet, un canal construït a l’època de la Dinastia Ming -1368?-1644- per facilitar el transport de mercaderies entre la Xina rural i la regió de Xangai iavui en dia no deixar de complir aquest funció, perquè lliga les barriades industrials amb el centre de la ciutat. El Xangai ocupat pels japonesos és l’escenari de la història de venjança i tensions amoroses de Purple Butterfly (2003).

La Universitat de Beijin, la mateixa on de 1985 a 1989 estudià cinema Lou Ye és el marc físic on transcorre Summer Palace (2006) i, per descomptat, el procés d’alliberament juvenil que hi visqué i que desembocà en la revolta de Tiananmen, és el moll de l’òs argumental i temàtic d’aquest film.

La transformació econòmica a la Xina, vista des de l’impacte que causa en els costums, la manera de ser, la qualitat de vida… de la gent és el tema directe del seu curtmetratge Wei qing shao nu; però, de fet, és present a tota la seva filmografia, explícitament o implícita (metafòricament), ja que els personatges de la seva filmografia, encara que maldin per quedar al marge dels esdeveniments polítics, històrics, econòmics… sempre són arrossegats per aquests esdeveniments.

Joves sense referents -dèiem- són els protagonistes de Weekend Lover i jove n’és el de Suzhou River, que topa amb l’amor, la deseperació, la mort, la presó….Xinesos o japonesos, amics o enemics, els personatges embolicats en letals relacions d’amor i odi a Purple Butterfly són una noia i dos xicots que la guerra els separa i uneix, els esberla i capgira sentiments que tanmateix només la mort pot fer desaparèixer del tot. Tota aquest pessimisme focalitzat en el jovent, tota aquesta fatalitat que condemna l’esperança d’un altre i més prometedor futur a la tirania reaccionària del poder establert s’entén força en la mesura que lliguem Lou Ye a la generació de Tiananmen i ell mateix, a Summer Palace, ho va tractar directament, mostrant l’exaltació i posterior frustació de la generació de joves que, enduts pel miratge de canvi que experimentava el país, van ocupar la pequinesa plaça de Tiananmen la primavera de 1989 -any que Lou Ye acabà la carrera universitària- i van topar amb la realitat d’un règim antidemocràtic i diposat a conduir la transformació imparable de la Xina.

L’amor i la passió amorosa; amor possessiu, perillosos jocs afectius, erotisme absorbent…són freqüents al seu cinema. Són, en Lou Ye, expressió de potencial juvenil, font d’alliberament i creixement personal, i alhora camí cap a la deseperació i la infelicitat. El sexe en el seu cinema du una notable càrrega metafòrica sobre la situació al seu país.

A Lou Ye se’l considerat un cineasta de la “sisena generació” -per oposició als anomenats de la 5a generació, més refractaris a l’occidentalització, que habitualment tracten de la Xina ancestral-, tracta de temes més moderns o qüestions atípiques -a la Xina-, com el personatge de la Sirena, inexistent en la mitologia xinesa.

Estil.

De Purple Butterfly i del tràiler de Suzhou River, es podria arribar a la conclusió que practica un cinema molt visual, de narrativa fragmentada, basada en el muntatge i l’alteració significativa de l’ordre cronològic, amb pocs diàlegs i considerable eficàcia narrativa, malgrat un cert caos -sobretot visual- que el seu estil propicia. Ara bé, Summer Palace té una textura molt menys estilitzada; de realisme naturalista, potser perquè va haver de ser rodada en condicions difícils, potser per a donar-li un caire més documental, no deixa d’apuntar en algun moment -molt fugisser- cap a una planificació simbòlica -les fogueres a la plaça, etc-. Tanmateix, per com treballa el muntatge i mou la càmera, aconsegueix que aquesta ficció traspuï efectivament el tremp de qui, delerós, mostra el que ha viscut

En determinades ocasions, Lou Ye fa ús de la càmera subjectiva -cosa rara al cinema del seu país-.

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2009    Nits d’embriaguesa primaveral (Chung Feng Chen Zui De Ye Wan / 
            Spring Fever / Nuits d’ivresse printanière)

2006    Summer Palace (Yihe yuan / Summer Palace  / Une jeunesse chinoise)

2003    Purple Butterfly (Zi hudie / Purple Butterfly)

2000    Suzhou River (Suzhou he / Suzhou River)

1993    Weekend Lover (Zhou mo qing ren / Weekend Lover) –opera prima–

NNNN  Wei qing shao nu -curtmetratge-

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!