Canes 2013: la Quinzena dels Realitzadors

28 d'abril de 2013

0 comentaris

Canes 2013: la Quinzena dels Realitzadors

FOTO Cartell oficial de la Quinzena dels Realitzadors de Canes 2013

Amb els textos de presentació de cada film de la Quinzena dels Realitzadors 2013, que he publicat a les fitxes respectives, edito aquest apunt, a tall de recull general i instrument que m’ha d’acompanyar a Canes durant la celebració del certamen, especialment a l’hora de triar els títols que vagi a veure —dins de l’escàs marge que em deixa la Selecció Oficial del Festival de Canes i la dedicació a les cròniques que en publico—.

Documentals i docu-ficcions, films de gènere (terror, comèdies…), adaptacions literàries… parlant de la família, el jovent, el futur… Vuit cinestes que debuten al camp del llargmetratge, amb una trajectòria a l’esquena com a curtmetratgistes; al costat de cineastes consagrats que ens serveixen les seves memòries i d’autors que han estat anteriorment en competició al Festival de Canes (algun) o que atresoren un cert historial de reconeixements en altres certamens, quan no a la mateixa Quinzena dels Realitzadors.

Els títols de cada llargmetratge enllacen amb la fitxa que prèviament n’he publicat. Els títols de cada curtmetratge enllacen amb la pàgina corresponent del web de la Quinzena dels Realitzadors.

Canes 2013: la Quinzena dels Realitzadors.

L’escala (L’escale | Transit) Direcció: Kaveh BAKHTIARI. Durada: 1h40. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, obra del fins ara tècnic de so, director de fotografia i curtmetratgista Kaveh Bakhtiari (Teheran, Iran, 1978), de nacionalitat suïssa i iraniana. Documental sobre l’escala que fan a Grècia, en l’odissea de l’emigració il·legal, molts —com un cosí del cineasta— que se’n van de l’Iran.

El gegant egoista (The Selfish Giant). Direcció: Clio BARNARD. Durada: 1h33. Segon llargmetratge de Clio Barnard, l’autora de The Arbor (retrat dels darrers anys de l’autora teatral de Bradford, Andrea Dunbar, guardonat en la categoria documental de Tribeca i reconegut als diversos premis anuals anglesos). Ara s’inspira lliurement en el llibre per a infants epònim d’Oscar Wilde per a explicar una història de dos adolescents que roben coure i les ganes de fer calés els du a la tragèdia.

Tip Top (Tip Top) Direcció: Serge BOZON. Durada: 1h30. Segona participació a la Quinzena del director, guionista i actor francès Serbe Bozon (després de La France —sobre una dona que, a la Primera Guerra Mundial, es vesteix d’home per anar a trobar son marit al front—). Ara ha adaptat la novel·la epònima de Bill James, tot recreant l’estil de comèdia criminal anglesa, a la manera de Trouble With Harry, d’Alfred Hitchcock. Isabelle Huppert i Sandrine Kiberlain hi encarnen dues dones implicades en la investigació policíaca per la mort d’un confident.

Ilo Ilo (Ilo Ilo). Direcció: Anthony CHEN. Durada: 1h39. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or amb què debuta el curtmetratgista Anthony Chen (Singapur, 18.04.194) —obtingué una menció especial del Jurat dels Curtmetratges del Festival de Canes 2007, pel seu curt Ah Ma (sobre una família que mira entristida de fer-se càrrec de la mort imminent de l’àvia enllitada en estat terminal a l’hospital). En aquesta ocasió, també parla d’una família, amb problemes entre ells, que empitoren amb l’arribada a casa d’una minyona filipina.

Després de la nit (Ate ver a luz | Après la nuit | After The Night). Direcció: Basil da CUNHA. Durada: 1h35. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or amb què torna a la Quinzena, en format llarg, el fins ara curtmetratgista helvètico-portuguès Basil da Cunha (Morgues, Suïssa, 19.07.1985) —el 2011 hi presentà Nuvem (sobre un noi propens a rondar i somiar) i l’any passat, Os vivos tembem choran(sobre un estibador portuari que somia a embarcar-se i anar lluny)—. Ara segueix un noi just acabat de sortir de la presó que aviat s’adona que hauria estat millor quedar-s’hi.

El congrés (The Congress). Direcció: Ari FOLMAN. Durada: 2h00. Film inaugural de la Quinzena 2013. Mig imatge real – mig dibuix animat, obra mig realista, mig fantacientífica, mirada hal·lucinada sobre el nostre futur i el del cinema —segons el delegat general de la Quinzena—. Adaptació de la novel·la Fantastyka i futurologia, de Stanislaw Lem, —l’autor de Solaris—, amb un repartiment que encapçalen Robin Wright, Paul Giamatti i Harvey Keitel. Wright incorpora una actriu que es va deixar escanejar el cos i al cap de vint anys, mare sense feina, accepta un darrer encàrrec de grans conseqüències… El retorn del director israelià Ari Folman, cinc anys després de l’èxit de Vals amb Bashir.

Els nois i en Guillaume, tots a taula! (Les garçons et Guillaume à table). Direcció: Guillaume GALLIENNE. Durada: 1h25. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, debut al darrere la càmera de l’actor Guillaume Gallienne (Neuilly-sur-Seine, França, 08.02.1972), a qui aviat veurem fent de l’amant del modista a Yves Saint-Laurent i hem vist en papers secundaris a films com Maria Antonieta o Fanfan la Tulipe. Membre de la Comédie Française, còmic amb un programa d’humor a Canal+ França, el 2008 creà l’espectacle teatral autobiogràfic, íntim i còmic, del qual ara ens serveix la versió cinematogràfica, sobre la seva infantesa, educació i els traumes corresponents, especialment a causa que sa mare no el tractava mai com un nen, cosa que el dugué a fer de nena, fins a desembocar en una depressió als dotze anys, de què en sortí després de visitar un psicoanalista durant quatre anys.

La danza de la realidad (La danza de la realidad). Direcció: Alejandro JODOROWSKY. Durada: 2h10. Des que el 1990 dirigí El lladre de l’arc de Sant Martí, Alejandro Jodorowsky (Tocopilla, Xile, 17 de febrer de 1929) no s’havia tornat a posar darrere la càmera. Ara, amb finançament aconseguit mitjançant una campanya d’ aportacions per internet, presenta la versió cinematogràfica de la seves pròpies memòries. Artista polifacètic, Jodorowsky va tenir una educació molt dura i violenta, en una família desarrelada. La pel·lícula, rodada a la natal Tocopilla, toca fets i personatges reals, però la ficció ho traspassa cap a un univers poètic en què el cineasta es reinventa la família i sobretot la trajectòria de son pare fins a la redempció, reconciliació d’un home i la seva infantesa.

Ugly (Ugly) Direcció: Anurag KASHYAP. Durada: 2h08. Tot just un any després de presentar a la Quinzena Gangs of Wasseypur (exitosa saga de més de 5 hores de durada, sobre una herència venjativa trasmesa al llarg de tres generacions, amb què el cineasta seguia tractant de les relacions paterno-filials al si de la complexa societat índia), l’escriptor, guionista, productor i director Anurag Kashyap (Gorakhpur, Uttar Pradesh, l’Índia, 10.09.1972) hi torna amb un thriller desfermat a partir del segrest del fill d’una parella separada.

A la feina (On The Job). Direcció: Erik MATTI. Durada: 1h56. Relativament premiat a les Filipines, Erik Matti resulta poc conegut a Occident, malgrat la quinzena de films que ja du a les espatlles durant els catorze anys de carrera cinematogràfica. Inspirant-se en uns fets reals (polítics filipins que es van confabular amb guàrdies de presons perquè alliberessin interns a canvi que executessin gent que consideraven perjudicials…), Matti ha bastit un thriller, un film purament d’acció, com fa temps que no se n’ha vist al país —ha declarat—.

Som el que som (We Are What We Are). Direcció: Jim MICKLE. Durada: 1h46. Establert a Nova York i habitual del Festival de Sitges, el cineasta Jim Mickle té una dèria notable amb els caníbals i epidèmies de bèsties immundes que ataquen els humans. Ajudant de càmera i dibuixant de storyboards, ha dirigit: el curt The Underdogs (2002) —els gossos dominen en una ciutat estranya—; el llargmetratge Mulberry Street (2007) —les rates mosseguen la gent de Nova York i els infecten un virus, que al seu torn escampen tot queixalant altres persones—; el llarg Stake Land (2012) —guardonat a Toronto 2010 amb el Premi del Públic de Mitjanit, la cosa va d’una epidèmia de vampirs que arrasa ciutats abandonades…— I ara, després d’haver-la estrenat a les sessions de mitjanit de Sundance 2013, Mickle presenta a la Quinzena la seva versió de Somos lo que hay, producció mexicana (seleccionada a la Quinzena 2010) sobre una família de caníbals que, a la mort del pare, ha de mantenir la sanguinària tradició….

Henri (Henri). Direcció: Yolande MOREAU. Durada: 1h45. Film de Cloenda de la Quinzena 2013, és el segon llargmetratge que dirigeix l’actriu valona Yolande Moreau (Brussel·les, 27.02.1953) —de fet, el primer, Quand la mer monte, el va co-dirigir amb Gilles Porte—. Aquella “opera prima”, reflexió sobre la vida de l’artista i història d’amor, li valgué una nominació als Premis del Cinema Europeu i els premis Louis Delluc i César a un Millor Primer Film, a més de guardons com a Millor Actriu. Encara que a casa nostra la reconeixem sobretot pel seu premiat (César, Lumière, NFCS,…) paper a Seraphine, llarga és la trajectòria de Yolande Moreau al cinema i al teatre. Ha treballat en films populars d’Étienne Chatiliez i Jean-Pierre Jeunet; ha protagonitzat comèdies d’Albert Dupontel, del tàndem Gustave Kervern – Benoît Delépine, i és una de les hereves de la galeria d’art a A la casa, de François Ozon. No s’ha reservat cap paper davant la càmera per a Henri, sembla que per gastar totes les energies en la direcció. I és que aquest film, que ella ha qualificat de “minimalista” té un argument delicat: la trobada entre un home resignat i mig alcohòlic i una dona deficient mental delerosa d’amor i de normalitat.

Un estrany reguitzell d’esdeveniments (A Strange Course Of Events). Direcció: Raphael NADJARI. Durada: 1h35. Pintor, grafista, cineasta… que es mou entre París, Nova York i Tel Aviv, de Raphael Nadjari (Marsella, França, 1971) en vaig parlar en aquest blog ran de la participació del cineasta a la Competició de Canes 2007 amb l’estimable Tehilim (pel·lícula de modernitat formal i temàticament prolífica que explora amb profunditat la col·lisió entre religió i condició humana, entre tradició i modernitat, tot seguint la vivència del dolor en els fills i la dona d’un desaparegut al Jerusalem actual). Nadjari torna a la Quinzena (on ja participà el 2002 amb Apartment #5C), ara amb la història d’un home evasiu que decidit a retrobar-se amb son pare, descobreix que els coses han canviat tant que, efectivament, no para de passar per un estrany reguitzell d’esdeveniments.

Un viatger (Un Voyageur). Direcció: Marcel OPHULS. Durada: 1h46. Memòries cinematogràfiques de Marcel Ophuls (Frankfurt, Alemanya, 01.11.1927), autor de La pena i la pietat (1969) —documental no gens oficialista sobre la França ocupada pels nazis— i Hôtel Terrminus (1988) —documental sobre Klaus Barbie, el cap de la Gestapo a Lió i la seva vida acabada la guerra—, que encara el 1994 ens va lliurar un darrer gran treball, Vetlla d’armes —sobre dos viatges del cineasta a Sarajevo el 1993, per fer un documental dels corresponsals de guerra, que tanmateix esdevé una reflexió sobre al veritat i la vida—. Nascut a Alemanya, d’on la seva família —jueva— n’hagué de fugir el 1933, començant un periple que els dugué per França, Espanya i finalment als Estats Units, instal·lant-se a Hollywood —on treballà son pare, Max Ophuls—, fins que als anys cinquanta, després que el noi hagués servit a les forces d’ocupació del Japó, van tornar a París… no és gens estrany que les seves memòries les hagi titulades Un viatger

Dune, de Jodorowsky (Jodorwosky’s Dune). Direcció: Franck PAVICH. Durada: 1h23. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, en què el productor Franck Pavich —autor anteriorment de NYHC (1999), documental sobre el món musical underground més cru de Nova York—, ens documenta sobre el projecte de Dune —finalment dirigit per David Lynch— de què havia de fer-se càrrec Alejandro Jodorowsky, amb la implicació de noms com H.R. Giger o Moebius. Intervenen al davant de la càmera gent com Alejandro Jodorowsky —per descomptat—, Michel Seydoux, Jean-Paul Gibon, Chris Foss, H.R. Giger o Nicolas Winding Refn.

La noia del 14 de juliol (La fille du 14 Juillet). Direcció: Antonin PERETJATKO. Durada: 1h30. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, amb caire de comèdia “pèl” estripada, del fins ara curtmetratgista Antonin Peretjatko (25.03.1974), autor dels “així es va fer” d’ Un profeta i De rovell i os. D’entre els seus curts, French Kiss —comèdia sobre l’absurd, l’amor i l’atzar— i París monopoli —comèdia d’humor burlesc, sobre una noia que busca pis i “no té temps”, però en canvi al Monopoly espera tenir sort i caure a la casella convenient—. Ara ens serveix una altra comèdia, en què un home vol seduir la noia que ha conegut per atzar al Louvre un 14 de juliol, anant de viatge a la platja, just quan la crisi econòmica té la gent escurada i força el govern a avançar el retorn de vacances, en ple estiu.

Les Apaches (Les Apaches). Direcció: Thierry de PERETTI. Durada: 1h22. Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, de l’actor i director teatral Thierry de Peretti (Còrsega, 19.11.1971), que, havent actuat també al cinema i a la televisió i després de dirigir un curtmetratge —El dia de la meva mort (2006)— i un migmetratge —Sleepwalkers (2011)—, debuta ara en el camp del llarg, amb aquesta ficció rodada al sud de la seva Còrsega natal. Basada en uns fets reals, relata l’embolic en què es fumen quatre xicots que roben unes rampoines i un parell de fusells en una vil·la deshabitada, propietat d’algú que coneix un cap dels gàngsters de l’illa…

Últims dies a Mart (Last Days On Mars). Direcció: Ruairi ROBINSON. Durada: 1h35. Thriller fantacientífic candidat a la Càmera d’Or, adaptació del conte The Animators, de Sydney J. Bounds, amb què debuta Ruairi Robinson (Irlanda, 15.02.1978), director d’espots i de curtmetratges fantàstics o de terror com Imaginary Forces (tràiler), BlinkTM (tràiler), The Silent City (vídeo). El 2002, va tenir nominat a l’Oscar i seleccionat a Sundance, el seu curt d’animació Fifty Percent Grey (vídeo). Ara presenta aquest film sobre uns astronautes que sucumbeixen davant d’una força misteriosa i aterridora, protagonitzat per Liev Schreiber, Romola Garai, Elias Koteas i Olivia Williams.

L’estiu dels peixos voladors (El verano de los peces voladores | The Summer of Flying Fish | L’été ses poissons volants). Direcció: Marcela SAID. Durada: 1h26. Després d’haver dirigit els documentals I Love Pinochet (2001), Opus Dei – Una cruzada silenciosa (2006) i El mocito (2011) —sobre un home que féu de criat a torturadors del règim de Pinochet—, la xilena Marcela Said (26.03.1972, Santiago) entra al camp de la ficció amb la història d’una noia que, de vacances al sud del país, topa amb la dèria de son pare d’exterminar les carpes de la llacuna i amb l’amenaça creixent contra els maputxes que s’estan amb ells. El guió l’ha escrit conjuntament amb Julio Rojas (guionista de/amb Matías Bize a La vida dels peixos i En la cama).

Blue Ruin (Blue Ruin). Direcció: Jeremy SAULNIER. Durada: 1h30. Fan córrer que aquest serà un dels films més impactants de la Quinzena 2013. I ves que no ho acabi éssent també de Sitges 2013. El seu autor, Jeremy Saulnier, és un director de fotografia que ja ha dirigit 2 curtmetratges — Goldfarb (comèdia amb estudiants idiotes que un científic guillat contracta per a caçar zombis) i Crabwalk (còmiques aventures suburbanes d’un trapella vintanyer a qui els pares deixen sense la paga i ha de buscar-se la vida), i debutà en el llarg amb la comèdia de terror Murder Party (2007) —premi del púbic a Slamdance—. Ara es presenta a la Quinzena amb aquest thriller de revenja sobre un dròpol que retorna als indrets de la infantesa i es revela com un assassí implacable.

Magic Magic (Magic Magic). Direcció: Sebastián SILVA. Durada: 1h37. Sebastián Silva (Santiago de Xile, 09.04.1979), resident a Nova York, aterra a la Quinzena, avalat pel bon predicament de què gaudeix a Sundance: el 2009 hi guanyà el Premi Especial del Jurat amb La nana (història d’una minyona que brega per mantenir el lloc de treball a la família on serveix des de fa 23 anys) i aquest 2013 hi ha guanyat el Premi de Millor Direcció amb Crystal Fairy (un jove nord-americà que ronda per Xile i vol provar un llegendari al·lucinogen xamànic anomenat càctus de Sant Pere, emprèn un viatge cap al nord amb els amics i una dona d’esperit lliure de nom “Crystal Fairy”). L’actor nord-americà Michael Cera i el xilè Agustín Silva, protagonistes d’aquest darrer film, repeteixen amb el cineasta i comparteixen cartell amb Juno Temple, Emily Browning i Catalina Sandino Moreno. Novament encarnen jovent de vacances, però ara amb una noia que perd el cap i no se n’adonen fins que ja és massa tard.