Club 7 Cinema

Les neus del Kilimanjaro (Les neiges du Kilimanjaro | The Snows of Kilimanjaro)

Els protagonistes d’aquest film ja són granadets. S’estimen de fa anys (trenta). Pertanyen a la classe treballadora i en reben les conseqüències (ell queda en atur). Tanmateix, viuen i disfruten d’ells mateixos, de la família, de la seva neta consciència social. Els sacsejarà però l’impensable actuació agressiva d’un dels de la seva classe, per bé que resultarà que ho ha fet mogut per la necessitat… Guédiguian al cent per cent, amb els seus habituals Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darrousin i Gérard Meylan, als quals ha sumat rostres joves com els Grégoire Leprince-Rinquet, Adrien Jolivet i Robinson Stévenin.

Les neus del Kilimanjaro (Les neiges du Kilimanjaro | The Snows of Kilimanjaro)

Director Robert Guédiguian. Guió Jean-Louis Milesi i Robert Guédiguian, inspirat en el poema de Victor Hugo, “Les pauvres gens“. Producció Agat Films & Cie. (França). Coproducció La Friche Belle de Mai (França), France 3 Cinéma (França). Durada 1h47.

Repartiment Ariane Ascaride (Marie-Claire), Jean-Pierre Darroussin (Michel), Gérard Meylan (Raoul), Maryline Canto (Denise), Grégoire Leprince-Ringuet (Christophe), Anaïs Demoustier (Flo), Adrien Jolivet (Gilles), Robinson Stévenin (comissari de policia), Karole Rocher (la mare de Christophe).

Sinopsi Tot i que s’ha quedat sense feina, en Michel viu feliç amb Marie-Claire. Fa trenta anys que s’estimen… Els fills i els néts els omplen… Tenen bons amics… Estan orgullosos dels combats sindicals i polítics que han menat… Les seves consciències estan netes, són tan transparents com les seves mirades. Aquesta felicitat esclata en mil bocins, com la seva porta-finestra, quan dos homes armats i emmascarats els estossinen, els lliguen, els treuen els anells i fugen amb les seves targetes de crèdit. Encara quedaran més trasbalsats quan sabran que aquesta agressió tan brutal l’ha organitzada un dels joves obrers acomiadats igual que en Michael, és a dir, per un dels seus… En Michel i la Marie-Claire aniran sabent que en Christophe, l’agressor, ha actuat mogut per la necessitat. En efecte, viu sol amb dos germans petits i se n’ocupa de manera admirable, parant especial atenció tant als seus estudis com a la seva salut.

Vídeos [Fragments]  Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

Festival de Canes 2011 [Un Certain Regard: Les neiges du Kilimanjaro (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2011 [cap]

Articles en aquest blog [A Canes, els germans Dardenne i Robert Guédiguian, empaltats de bonisme] [Director: Robert Guédiguian]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dissabte 14 maig] [Tot Canes 2011]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Fims Distribution] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Diaphana] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [Estrena a Catalunya Nord, 16.11.2011]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [Valladolid 2011: Premi del Públic i Espiga d’Argent del Jurat Internacional]

***

FOTO © Diaphana Jean-Pierre Darroussin i Ariane Ascaride, a Les neus del Kilimanjaro, de Robert Guédiguian

Del poema “Les pauvres gens”, de Victor Hugo

(…)

Elle dit : «À propos, notre voisine est morte.

C’est hier qu’elle a dû mourir, enfin, n’importe,

Dans la soirée, après que vous fûtes partis.

Elle laisse ses deux enfants, qui sont petits.

L’un s’appelle Guillaume et l’autre Madeleine ;

L’un qui ne marche pas, l’autre qui parle à peine.»

(…)

L’homme prit un air grave, et, jetant dans un coin

Son bonnet de forçat mouillé par la tempête :

«Diable ! Diable ! dit-il, en se grattant la tête,

Nous avions cinq enfants, cela va faire sept.

Déjà, dans la saison mauvaise, on se passait

De souper quelquefois. Comment allons-nous faire ?

(…)

Femme, va les chercher. S’ils se sont réveillés,

Ils doivent avoir peur, tout seuls, avec la morte.

C’est la mère, vois-tu, qui frappe à notre porte ;

Ouvrons aux deux enfants. Nous les mêlerons tous,

Cela nous grimpera le soir sur les genoux.

Ils vivront, ils seront frère et soeur des cinq autres.

Quand il verra qu’il faut nourrir avec les nôtres

Cette petite fille et ce petit garçon,

Le bon Dieu nous fera prendre plus de poisson.

Moi, je boirai de l’eau, je ferai double tâche,

C’est dit. Va les chercher. Mais qu’as-tu ? Ça te fâche ?

D’ordinaire, tu cours plus vite que cela.

– Tiens, dit-elle en ouvrant les rideaux, les voilà !»

Victor Hugo –

Les Pauvres Gens

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!