Club 7 Cinema

A la llista de títols en competició que s’ha donat a conèixer avui, n’hi ha només 16 de la vintena que hi hauria d’haver. Jugada mediàtica? Còpies pendents de confirmar?

D’una banda, ara mateix, s’hi troba a faltar: La llarga caminada, de Peter Weir (que tothom donàvem per fet que hi seria); L’arbre de la vida, de Terrence Malick (que, per bona que sigui i encara que finalment acabi seleccionada, ja no podrà superar l’èpica que s’està muntant al voltant de la seva participació o no a Canes); El cavall de Torí, de Béla Tarr (que arranca de l’incident que marcà la caiguda de Nitzsche en l’abisme de la bogeria); The Rum Diary, de Bruce Robinson (adaptació de Hunter S. Thompson, amb Johnny Depp); Miral, de Julian Schnabel (biopic de la pacifista palestina Hind Husseini); Rabbit Hole, de John Cameron Mitchell (adaptació d’un èxit de Broadway guardonat amb el Tony, en què Nicole Kidman i Aaron Eckhart passen un dol com el de Moretti i Laura Morante a “L’habitació del fill”); etc.

I ja no hi tinc en compte alguns títols que, en aquestes darreres setmanes, ja s’ha anat dient que podrien no estar enllestits del tot: Hereafter, thriller sobrenatural de Clint Eastwood; El cigne negre, de Darren Aronofsky (drama psicològic entre una ballarina -Natalie Portman- i la companya -Mila Kunis- que veu com a rival); Somewhere, de Sofia Coppola (que topa amb la maternitat de la directora anunciada justament per aquest mateix mes de maig); etc.

Però, per altre cató, només són 4 o 5 els films que falten per completar la competitició, i això vol dir que els 16 títols anunciats avui ja la defineixen força. I no pas de manera totalment engrescadora. La incògnita del que poden ser Un home que crida , de Mahamat-Saleh Haroun (el Txad, 1961), i You, My Joy, de l’ucraïnès Sergei Loznitsa, queda compensada per l’interès de veure els nous treballs d’Abbas Kiarostami, Takeshi Kitano i Mike Leigh, i, per descomptat, els del sempre greu Lee Chang-dong i de l’avantguardista Apichatpong Weereasethakul. Amb polèmica gairebé garantida a la bestreta, Biutiful, d’Alejandro González Iñárritu, filmada a casa nostra i amb Javier Bardem de protagonista: i és que Biutiful comença amb la mateixa B de Babel (que tant va dividir la crítica). De segones parts, n’hi ha: Mikhalkov ens servirà la de “Cremat pel Sol”; Rachid Boucharef, la continuació de l’exitosa i estimable “Indígenes”, i Im Sangsoo, aportarà el “remake” d’un film de por, sense oblidar que Tavernier s’apunta a la mea de gènere “films d’època”. Cal destacar també uns quants títols de temàtica diguem-ne política, començant per Fair Game, en què Doug Liman reconstrueix el cas Plame (l’espia de la CIA desemmascarada per la pròpia Casa Blanca, com a venjança contra el marit, que havia denunciat la mentida de Bush amb les armes de l’Iraq). I no sembla que l’anomenada “selecció francesa” hagi d’estar a l’alçada de les exitoses dues darreres edicions: Gira, de Mathieu Amalric, sembla més la tòpica pel·lícula seleccionada perquè l’ha dirigida un actor; Xavier Beauvois, amb la història dels monjos del Císter encarats als integristes islàmics que els posen en perill, al Magrib, fa pensar que pot donar com a molt una cosa correcta; Bouchareb, difícilment anirà més lluny del que aconseguí amb “Indígenes”, i Tavernier, no tan sols feia 20 anys que no entraav en concurs a Canes, sinó que el seu cinema fa temps que no mou gaire interès.

Només una consideració final. Des de fa anys, la programació de Canes decep, quan la fan pública, respecte a les expectatives generades. Pitjor encara, durant el certamen, per bé que estigui, ens agafa la sensació que la cosa no està prou bé. I en acabat, passats els mesos i fent balanços anuals, resulta que la programació de Canes ha estat clau. Per tant, les primeres impressions són les que són, però s’imposa fer confiança.

***

La competició.

Gira (Tournée / On Tour), de Mathieu Amalric

Dels homes i els deus (Des hommes et des dieux / Of Gods & Men), de Xavier Beauvois

Fora de la llei (Hors la loi / Outside Of The Law), de Rachid Bouchareb

Biutiful (Biutiful), d’Alejandro González Inárritu

Un home que crida (Un homme qui crie / A Screaming Man), de Mahamat-Saleh Haroun

La criada (The Housemaid), d’ Im Sang-soo

Còpia certificada (Roonevesht barabar asl ast / The Certified Copy / Copie conforme / Copia conforme), d’Abbas Kiarostami

Autoreiji (Autoreiji / Outrage), de Takeshi Kitano

Poesia, de Lee Chang-Dong

Un altre any (Another year), de Mike Leigh

Fair Game, de Doug Liman

La meva felicitat (My Joy), de Sergeï Loznitsa

La nostra vida (La nostra vita / Our Life), de Daniele Luchetti

L’èxode – La fortalesa: Cremat pel sol 2a part (Utomlyonnye solntsem 2 / Burnt by the Sun 2 / Soleil trompeur 2), de Nikita Mikhalkov

La Princesa de Montpensier (La Princesse de Montpensier), de Bertrand Tavernier

L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Loong Doonmee Raleuk Chaat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives), d’Apichatpong Weerasethakul

Actualització 23.04.2010 s’hi afegeixen -i completen la Competició-:

Chongqing Blues (Rizhao Chongqing), de Wang Xiaoshuai

El Projecte Frankenstein (A Frankenstein-terv / Tender Son – The Frankenstein Project), de Kornél Mondruczó

Actualització 10.05.2010 s’hi afegeix:

Route Irish (Route Irish), de Ken Loach

FOTO © Brigitte Lacombe – disseny gràfic Annick Durban

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!