Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

29 de novembre de 2021
0 comentaris

“Annette”, de Leos Carax

Annette. Director: Leos Carax. Guió: Carax, Ron Mael i Russell Mael, basat en una idea dels germans Mael. Repartiment: Adam Driver (Henry McHenry), Marion Cotillard (Ann Defrasnoux), Simon Helberg (l’acompanyant musical d’Ann i director d’orquestra), Devyn McDowell (Annette a la presó). Vista el 28.11.2021, en VOSC, a FilminCat.

Sinopsi: Los Angeles, a l’actualitat. En Henry és un actor de monòlegs d’un humor ferotge. Ann, una cantant d’òpera de fama internacional. Junts, sota la llum dels focus, formen una parella felic i glamurosa. El naixement de la seva primera filla, Annette, una criatura misteriosa amb destí excepcional, els capgirarà la vida.

Atenció: Comentari amb (molt d’) espòilers.

L’argument d’aquest musical és ben clar i lineal: ell comença a entrar en crisi; el seu espectacle va de mal borràs; la parella se’n va de viatge en vaixell per a refer-se; ell borratxo balla amb Ann enmig d’una tempesta i ella mor en caure a l’aigua; el fantasma d’Ann li anuncia venjança mitjançant la veu de la filla; Annette comença a cantar com la seva mare; ell decideix fer calés, amb la col·laboració de l’antic acompanyant musical d’Ann, explotant aquest do de la criatura; Annette es converteix en un fenomen mundial; Henry surt a desfogar-se i deixa que l’acompanyant musical, ara director d’orquestra, se’n quedi a cura; quan Henry torna, Annette canta la cançó de Henry i Ann; l’acompanyant fa saber a Henry que ell va compondre aquesta cançó per a Ann, ja que estaven junts abans que Ann s’emboliqués amb Henry; es plantegen si Annette podria ser filla de l’acompanyant; Henry no ho suporta i mata el director d’orquestra; acte seguit, Henry anuncia que Annette es retira i no tornarà a cantar més, llevat d’una única excepció; és la Superbowl i Annette n’és la superestrella convidada, però la menuda no canta, al final només diu que el seu pare és un assassí; la policia, que havia exculpat Henry de la mort d’Ann, ara l’interroga i l’acaba acusant de la mort de l’acompanyant; passa el temps i Annette visita Henry a la presó: la criatura ja és una mica més gran i ella, que fins ara havia estat un titella, ara és una nena de carn i ossos; diu a son pare que mai no el podrà estimar i retreu als seus pares, tots dos, que l’han fet servir (com un titella); Henry li explica que la cançó de la raó és fràgil i que la cançó de la imaginació és potent; Annette se’n va i el titella queda al terra de la sala on s’han trobat pare i filla.

No amaga res, aquest argument, tot és explicat i mostrat. Hi ha l’amor entre Henry i Ann i el de l’acompanyant musical per Ann; però hi ha també la força destructiva de Henry. Romanticisme tràgic, marca de la casa. Henry, als seus monòlegs, introdueix aspectes de la vida privada i fins fabula amb l’assassinat d’Ann: ficció -imaginació- i realitat. Ann interpreta escenes de mort, tràgiques, i tot seguit l’aplaudeixen, menys quan mor de debò -una tragèdia-, que ningú no l’aplaudeix després: representació i realitat. De la cançó de la raó i la cançó de la imaginació parla Henry a Annette. Leos Carax, amb aquest argument clar i lineal, parla d’aquestes coses.

La posada en escena i la interpretació intensa d’Adam Driver atorguen al film el plus que ens permet considerar-lo com a notable. Excel·leix sobretot en el primer tram de pel·lícula, la direcció: quan ens presenta els dos protagonistes per separat, dalt dels respectius escenaris. Però sap mantenir el pols, amb seqüències més reeixides que altres (que bona és la representació de l’èxit mundial de la nena, que n’és d’operística la seqüència del vaixell). Menció a part es mereix la interpretació de Driver. Alguns la descriuen com a “força de la Natura”, jo em quedo amb la intensitat que traspua, sense defallir ni un moment, en les escenes de felicitat i en les de fallida, dalt de l’escenari o a la presó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!