Club 7 Cinema

La pols dels temps, l’esperadíssima nova pel·lícula de Theo Angelopoulos; la que havia de ser segona part de la trilogia iniciada amb Eleni i que finalment haurà quedat en díptic; l’obra d’un mestre que presumptament hauria estat rebutjada per Marco Müller, programador de Venècia 2008; el títol que, en canvi, semblaven cobejar Berlín i Canes, s’ha estrenat mundialment el dia 22 de novembre al Festival de Tessalònica, que ha tingut lloc a la ciutat grega des del passat dia 14 fins avui mateix.

Al repartiment, Willem Dafoe, Bruno Ganz, Michel Piccoli, Irène Jacob, Christiane Paul, Reni Pittaki, Costas Apostolidis, Alexandros Mylonas, Tiziana Pfiffner. El guió el signa el mateix Angelopoulos, això sí, assessorat pels seus amics i col·laboradors Tonino Guerra i Petros Markaris. I, com no podia ser altrament, la banda sonora ha anat a càrrec d’ Eleni Karaindrou.

L’argument de La pols del temps gira sobre un director de cinema nord-americà d’ascendència grega, anomenat  A, que està fent una pel·lícula en què explica la seva pròpia història i la dels seus pares. Un relat que es desenvolupa a Itàlia, Alemanya, Rússia, Kazakhstan, Canadà i els EUA, i té com a personatge principal Eleni, una dona a la recerca d’un amor absolut. La pel·lícula esdevé un llarg viatge a través de la gran Història i els esdeveniments dels darrers cinquanta anys que han deixat una petja indeleble en el segle XX. Els personatges de la pel·lícula es mouen com en un somni. La pols dels temps en barreja els records.

FOTO La pols dels temps, de Theo Angelopoulos

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!