Club 7 Cinema

La pel·lícula “Trenque Lauquen“, de Laura Citarella, es va projectar a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia de 2022, després va passar per Zabaltegi del Festival de Sant Sebastià i pel D’A 2023. La crítica cinematogràfica diguem-ne més radical, la menys avinguda al cinema comercial, l’ha convertida en una obra de referència, en un títol imprescindible per a la cinefília d’ara mateix (portades de revistes especialitzades, articles, crítiques…). I, a casa nostra, ran de l’estrena, també se n’han fet ressó.

Sinopsi: Una dona es fa fonedissa. Dos homes van a buscar-la: tots dos se l’estimen. Per què se n’ha anat? Cadascun d’ells en té la pròpia sospita i l’amaga a l’altre que -misteriosament- mai arriba a ser-ne el rival. Cap d’ells no té raó, però és que algú la té? Aquesta sobtada fugida es revela com el centre secret d’una sèrie de ficcions que la pel·lícula, subtilment, s’encarrega d’entrelligar: el secret del cor d’una altra dona, perduda també ja fa molts anys; el secret de la vida d’un poble de pagès, sacsejat per un esdeveniment sobrenatural del qual sembla que ningú s n’adona; el secret de la plana, que no para de fer-se gran i devorar-ho tot, com les ombres que inunden el món després del capvespre.

Durada: (Primera part) 2h08; (Segona part) 2h12. Guió: Laura Citarella, Laura Paredes. Intèrprets: (Primera part) Laura Paredes, Ezequiel Pierri, Rafael Spregelburd, Cecilia Rainero; (Segona part) Laura Paredes, Ezequiel Pierri, Juliana Muras, Elisa Carricajo, Verónica Llinás.

Article de Xavi Serra al diari ‘Ara’: Els mil i un misteris del ‘Twin Peaks’ argentí. Trenque Lauquen és una petita ciutat de la província de Buenos Aires amb poc més de 36.000 habitants. El seu nom significa llacuna rodona en maputxe i, efectivament, hi ha un llac a la ciutat, tot i que no ben bé rodó. Però “Trenque Lauquen” també és el títol de la pel·lícula de l’argentina Laura Citarella que arriba aquest divendres a la cartellera convertida en un dels fenòmens cinèfils de la temporada: quatre hores i mitja de misteris superposats que es van entrelligant mentre els seus protagonistes es mouen en cotxe o a peu per Trenque Lauquen i els seus voltants (..). Les ficcions i les preguntes s’acumulen i l’espectador no sap si està veient una intriga històrica, un melodrama romàntic, una història de terror o una comèdia marciana; en el fons, tant se val. (..) Dividida en dues parts –però estrenada com una sola–, “Trenque Lauquen” és la primera producció del col·lectiu argentí El Pampero que gaudeix d’una estrena comercial a casa nostra i, per tant, l’oportunitat per descobrir aquesta productora autogestionada d’on han sortit títols fonamentals del Nou Cinema Argentí (..).

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: L’escenari d’una meravella. (..) Trenque Lauquen serà per sempre l’escenari d’una meravella: el lloc on transcorre una pel·lícula extraordinària, d’una llibertat exultant, plena de misteris, de línies i meandres narratius que transmeten una imaginació poderosa d’inspiració borgiana per inventar històries que tant són explicades oralment com representades. (..) Concentrant-nos en el prodigi de “Trenque Lauquen”, consta de 12 capítols començant amb un que s’anomena “L’aventura”. No és per res. És una picada d’ullet a la pel·lícula homònima d’Antonioni en què una dona desapareix sense deixar rastre i sense que es resolgui el misteri. El cas és que en aquest inici, dos homes busquen una dona (..). A partir d’aquí, s’obre la caixa narrativa, amb reculades en el temps i retorns al present, des de diversos punts de vista o focalitzacions.(..) A la segona part, sobretot hi tindrà joc una criatura estranya, mutant i invisible que sobreviu dins de l’aigua. El misteri persevera després de més de quatre hores on la imaginació narrativa es viu com una festa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!