Club 7 Cinema

De David FINCHER, “THE KILLER” / “EL ASESINO”. Durada: 1h53. Guió: Andrew Kevin Walker, basat en la novel·la gràfica d’ Alexis Nolent. Amb Michael Fassbender, Tilda Swinton, Charles Parnell, Arliss Howard, Kerry O’Malley, Sophie Charlotte, Emiliano Pernía, Gabriel Polanco.

Sinopsi: Després d’un desastrós error, a París, un assassí despietat s’enfronta als seus caps -i a si mateix- en una persecució global que ell insisteix que és de tot menys personal. És un home solitari i fred, metòdic i lliure d’escrúpols o remordiments. Ell, l’assassí, espera a l’ombra, vigilant el següent objectiu. Com més espera, però, més sembla perdre el cap. I la seva fredor. Retirat, es veurà involucrat en un afer, que el du a diversos llocs, amb diferents identitats. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Festivals i premis: Mostra de Venècia 2023 – Competició.

Algunes reaccions que vaig recollir després de la projecció a la Mostra de Venècia del darrer film de David Fincher:

Sergi Sánchez, a Twitter: “The Killer” pot semblar menor, però és una lliçó de cinema pur. El seu protagonista serveix a Fincher per explicar el seu mètode de treball, on l’anàlisi, la precisió i el rigor ho són tot. Admirables el sentit del ritme i del muntatge, les diàfanes imatges. Manu Yáñez, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) David Fincher (..) s’aproxima a l’arquetip fílmic de l’assassí a sou. (..) Als primers compassos del film, el director de “L’habitació del pànic” construeix una dansa de plans d’alta precisió que van envoltant el personatge fins a adoptar el seu punt de vista, mentre que, a través del so, l’assassí comparteix amb l’espectador la seva fèrria ètica professional i homicida. (..) Amb “The Killer”, Fincher posa a prova els mecanismes d’identificació de la narrativa cinematogràfica. ¿Pot l’espectador posar-se del costat d’un protagonista que somriu mentre es distreu apuntant a un nen amb el seu rifle? I no només això. Dut per la negativa a assumir la immoralitat dels seus actes, l’assassí afirma que “l’empatia és un senyal de debilitat”. Unes paraules que contrasten amb l’evident connexió que hi ha entre les rígides ètiques professionals del personatge i el cineasta (..). Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 5 estrelles sobre 5: (..) Tot és entretingudament absurd i, tanmateix, la pura convicció i l’enfocament inèdit que Fassbender i Fincher aporten a aquest ballet de professionalitat anònima el fan molt agradable. I hi ha moments en què el vernís del realisme és inquietant (..). Aquest és un thriller de pura superfície i estil, dirigit amb un olfacte fantàstic i el rostre inescrutable i preocupat de Fassbender és perfecte per a això. Endika Rey, a Twitter: Ningú roda (ni munta) com Fincher. “The Killer” traça el buit d’un assassí a través d’una composició 100% precisa, amb ritme frenètic i sense que hi sobri ni un pla. Tot sense glamour: la venjança killbilliana al 2023 requereix comprar a Amazon i utilitzar google maps. Estupenda. Ryan Lattanzio, a l’article per a ‘IndieWire’: L’elegant, encara que petit, exercici de gènere de David Fincher ens planta a l’òrbita d’un assassí a sou anònim, interpretat per Michael Fassbender, els autoenganys del qual l’enxampen enmig d’un contracte de treball que ha sortit malament per poc a París. Hi ha poques sorpreses en aquest thriller directe, ben executat al mil·límetre com sempre pel director de “Gone Girl” i “Social Network. Aquí, el director perfeccionista i fanàtic del control, que podríeu dir-ho, un monstruós del control, elabora un guió àgilment dibuixat per l’escriptor de “Seven” Andrew Kevin Walker, que no evoca cap simpatia pel seu protagonista, interpretat amb estil Zen per un Fassbender sense pols (..).

Crítica publicada ran de la seva estrena (restringida) als cinemes de Catalunya, prèvia a l’entrada a Netflix:

Som capaços de posar-nos en la pell d’un sicari?, crítica de Manu Yáñez, al diari ‘Ara’: David Fincher s’identifica a ‘El asesino’ amb l’assassí a sou fred i calculador que interpreta Michael Fassbender. (..) David Fincher, el mestre del thriller digital, situa l’espectador davant del repte d’haver de mirar a través dels ulls del sicari mentre aquest es distreu apuntant amb el seu rifle a un nen que deambula pel carrer. El joc està servit i consisteix a retorçar els mecanismes d’identificació inherents a la narrativa fílmica. Abraçant el voyeurisme de “La finestra indiscreta” de Hitchcock, “El asesino” (..) representa un àcid retrat de la societat de consum, ja que el protagonista adquireix subministraments per Amazon i planeja assassinats via Google Maps. Tanmateix, més enllà del comentari social, la pel·lícula es fonamenta sobre una mirada d’ordre filosòfic sobre la naturalesa tràgica de l’assassí a sou, un Sísif contemporani que intenta aferrar-se a la desafecció, però que cau una vegada i una altra en els excessos de la crueltat i en uns reveladors atacs de curiositat i compassió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!