Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Fidel al còmic, Persèpolis és una experiència recomanable a l’espectador (Imma Merino, El Punt)
L’aspecte personal, el polític i el cultural s’uneixen inextricablement a Persèpolis (Nando Salvà, Èxit)
La crítica, clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article.
Imma Merino (El Punt, 5 de novembre de 2007), remarca que "Persèpolis" és un còmic popularíssim a França, on aquesta versió cinematogràfica (que, a més, és la candidata francesa a l’Oscar a la pel·lícula de llengua no anglesa) ha estat un dels grans èxits comercials recents de la producció francesa, amb una participació, per cert, nord-americana; però recorda que també ha esdevingut un còmic de culte en altres llocs (..) per mor del bell traç dels seus dibuixos en blanc i negre i del fet que hi ha una veu narrativa que, amb una ironia tan simpàtica com incisiva, ressegueix la formació vital d’un personatge femení (el seu aprenentatge moral, la seva educació sentimental) des de l’Iran sacsejat per la revolució islàmica fins a la seva decisió de marxar del seu país, en direcció França (..). Destaca, Imma Merino, que la perspectiva crítica de Persèpolis (..) cap al règim islamista iranià (..) no comporta, però, una mirada complaent o una actitud llagotera cap al món occidental. I assenyala que, amb la seva experiència d’estrangera i el seu punt de vista irònic, Satrapi hi percep prejudicis, falses toleràncies, esnobisme… Arribada a aquest punt, la crítica retroba el pes important que, en aquest film, té l’experiència personal, íntima, de l’autora, que allunya el global de l’obra de ser una simple exposició de fets o un pamflet antiintegrista. Diu -Merino- que Satrapi sap que és una dona esquinçada (i a tot arreu, estrangera i estranya) per sempre més (..), per bé que, amb el referent moral de la seva àvia, tan ferma com tendra, aquesta dona també afronta aquesta seva experiència amb vitalitat i sentit de l’humor. De manera que, fidel al còmic, Persèpolis és una experiència recomanable a l’espectador.
De lectura absolutament recomanable, la crítica sencera d’ Imma Merino, clicnat aquí: Una dona vital esquinçada.
Nando Salvà (Èxit, núm. 51) també fa notar que l’aspecte personal, el polític i el cultural s’uneixen inextricablement a Persèpolis. Remarca que Satrapi ha traslladat intacte a la pantalla l’esperit de la seva cèlebre homònima de novel·les gràfiques (..), amb una animació neta i fidel a l’estil dels llibres, però, tot i així, de gran inventiva, tremenda energia cinètica (..) i, sobretot, desarmant eloqüència (..). Coincidint amb Merino i d’una manera que compateixo plenament, Salvà posa l’accent especialment en el caire personal, vital, del relat: Persèpolis -diu- captura l’entusiasme de la infantesa, l’angoixa de l’adolescència i la confusió del pas a l’edat adulta amb delicadesa i a la vegada amb enginy ferotge, sense cap autoindulgència (..) i dominant textures emocionals que van de l’absurd al peculiar, al trist, al devastador.
La lectura íntegra de la crítica de Nando Salvà, "Memòria i al·legat" [article sense enllaç] a la pàgina 23 d’ Èxit, núm. 51, suplement d’ El Periódico, setmana de l’1 al 7 de novembre de 2007.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífica i sensible pel.lícula. És talment com el còmic original, el qual estic llegint ara mateix, en català.
Ja vaig desar una crítica al meu bloc:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/69974