Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 d'abril de 2014
1 comentari

Altres veus: “Noè”, de Darren Aronofsky

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Noè, de Darren Aronofsky.

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Paramount Pictures Noè, de Darren Aronofsky


(..) Qualsevol estudiós de la Bíblia la pot trobar irrespectuosa, però en el fons “Noè” no és res més que un curiós deliri simpàtic en què Darren Aronofsky recupera el kitsh d’”El manantial” i li dóna estètica de “blockbuster”. En la pel·lícula veurem com el diluvi té forma de tsunami, com les al·lucinacions de “Requiem for a dream” prenen forma d’al·lucinacions sobre la creació del món i com el poder del Déu justicier permet que sorgeixin boscos del no-res o que les floretes creixin per art de màgia. Tot plegat fa la sensació que Aronofski ha tret tot el pitjor del seu gust i que ho porta cap al deliri més extrem (..) No és tant un pèplum a la manera antiga, sinó una mena de recreació mística sobre el renaixement d’una humanitat que estava condemnada a ser extingida (Àngel Quintana, Un deliri bíblic simpàtic, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 04.04.2014)

(..) L’anhel transcendentalista no és cap novetat en el cinema de Darren Aronofsky. El protagonista del seu debut, “Pi”, convertia la Torà en una seqüència numèrica que revelava el nom de Déu. A “La font de la vida”, Hugh Jackman viatjava fins a una estrella moribunda per ressuscitar la seva dona. “El lluitador” i “Cigne negre” es poden interpretar com estudis sobre el martiri de la carn. I “Rèquiem per un somni”, simplement, parla de l’infern. L’obsessió i la culpa són constants del seu cinema; la tragèdia i l’horror, registres habituals. Així que la seva elecció com a director d’aquesta adaptació de la història bíblica de Noè no sorprèn gaire, però sí que determina el to cataclísmic del relat (Xavi Serra, suplement Play, diari Ara, 04.04.2014)

(..) Te? un fons ideolo?gicament reprovable i integrista, pero? la veritat e?s que rescata en tota la seva esplendor la bogeria del cine bi?blic cla?ssic, el seu sentit del disbarat, per convertir-se en un ‘delirium tremens’ messia?nic del que costa apartar la vista (Beatriz Martínez, Noé, Time Out Barcelona, 04.04.2014)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!