Club 7 Cinema

Sinopsi Michael Clayton és un col·laborador imprescindible de Kenner, Bach i Ledeen, prestigiós bufet d’advocats de Nova York. És qui els treu les castanyes del foc, quan van mal dades. N’està ben tip, però. I per acabar d’adobar, un incident greu i inoportú el posa, a ell, entre l’espasa i la paret, i, a l’empresa, en perill de perdre el lucratiu contracte amb una important companyia agroquímica.

Director i guionista Tony Gilroy. Repartiment George Clooney (Michael Clayton), Tom Wilkinson (Arthur Edens), Tilda Swinton (Karen Crowder), Sydney Pollack (Marty Bach)

És alhora thriller conspiratori i cinema de denúncia liberal (..), però el que realment explica (..) és l’estudi d’un personatge que s’ha mogut durant anys entre dues aigües (Quim Casas, Èxit)

És una llàstima que en lloc de centrar-se en la relació entre (..) la figura d’inspiració wellesiana (..) que Tom Wilkinson incorpora amb passió, i el mediocre Clayton -del qual Clooney no sap extreure tots els matisos-, Gilroy hagi preferit construir un calidoscopi narratiu de vegades eficaç, però també confús i massa discursiu (Carlos Losilla, Avui)

Tot és correcte en aquest film -diu- i, tanmateix, sortim del cinema amb la sensació d’haver vist i sentit coses que ja sabíem (Víctor Alexandre, Tot Sant Cugat)

Fem un cop d’ull a aquests crítiques i ressenyes, anant a Vull llegir la resta de l’article.

Quim Casas: "Cinema de denúncia liberal" [article sense enllaç] (Èxit, núm. 53, suplement d’El Periódico, setmana del 15 al 21 de novembre de 2007)
 
Per Quim Casas,  aquesta pel·lícula és alhora thriller conspiratori i cinema de denúncia liberal (..), però el que realment explica (..) és l’estudi d’un personatge que s’ha mogut durant anys entre dues aigües. Un personatge, Clayton, que exerceix indistintament de lletrat, detectiu, policia i de netejador de taques fosques del sistema -remarca Casas, en la seva ressenya del film-. Ni que sigui de passada, també fa esment al debut com a director del guionista Tony Gilroy, dient que, aquí, Gilroy uneix subtilesa i convicció.

Així com Michael Clayton ens ha arribat enmig de l’allau de pel·lícules "progressistes" nord-americanes (de bracet amb Lleons per anyells, de Robert Redford, i Redacted, de Brian de Palma), Quim Casas assenyala que aquesta "opera prima" de Tony Gilroy s’avé perfectament a la mena de pel·lícules compromeses amb què George Clooney i Steven Soderbergh van començar l’aventura, ja liquidada, de la productora Section Eight. I fa notar que no és cap casualitat que Sydney Pollack interpreti el director del bufet d’advocats, personatge avesat a flirtejar amb el poder i amb l’ala progressista, com els que tan bé llueixen precisament al cinema de Pollack.

---

Carlos Losilla: Compromís o fòrmula (Avui, 19 de novembre de 2007)

També Carlos Losilla comença la crítica de Michael Clayton parlant de Sidney Pollack i els seus thrillers polítics dels anys setanta, i remarcant igualment que no és gens atzarós que Pollack estigui present en aquest film -del qual n’és també co-productor-. Tanmateix, Losilla troba que el resultat el fa pensar més en Alan J. Pakula, tant per l’atmosfera feixuga dels escenaris com perquè és narrativament eixuta. Considera que és una llàstima que en lloc de centrar-se en la relació entre (..) la figura d’inspiració wellesiana (..) que Tom Wilkinson incorpora amb passió, i el mediocre Clayton -del qual Clooney no sap extreure tots els matisos-, Gilroy hagi preferit construir un calidoscopi narratiu de vegades eficaç, però també confús i massa discursiu. Admet que el to i els ambients transmeten amb convicció l’angoixa d’un univers controlat per les grans corporacions; però li retreu el que titlla d’ingènua correcció política. Finalment, agraeix el comprimís ètic i estètic de Clooney com a productor; però adverteix del temor que aquest tipus de films esdevinguin un gènere estereotipat.

---

Víctor Alexandre: Michael Clayton  (Tot Sant Cugat, núm. 1086, de 30.11.2007, i victoralexandre.cat, 29.11.2007)

Si Losilla conclou que finalment Michael Clayton deixa una sensació d’indiferència, Víctor Alexandre n’opina es pot dir el mateix: Tot és correcte en aquest film -diu- i, tanmateix, sortim del cinema amb la sensació d’haver vist i sentit coses que ja sabíem. Admetent que ideològicament s’avé a  tot de missatges "progressistes" que contínuament va deixant anar la pel·lícula, Alexandre li retreu que l’ànima d’un film no està en el missatge sinó en la narració. No obstant això, remarca que aquí se’ns parla de la corrupció (..) a través d’un personatge, Michael Clayton, (..) que decideix redimir-se desemmascarant els qui són més corruptes que ell i això dóna peu al crític, de projectar el dubte ètic sobre manta professionals de casa nostra que encaixen bé amb el personatge de Tilda Swinton.