Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre L’endemà, d’ Isona Passola.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) En l’argumentari col·lectiu al servei de la idea que fora d’Espanya estarem millor hi conviuen sense topar mai economistes ultraliberals i defensors de la renda bàsica. Els nombrosos testimonis es complementen amb dramatitzacions que ofereixen metàfores de pa sucat amb oli (..). I, malgrat apuntar-se a aquest nou independentisme que mira més al futur que al passat i renega de qualsevol concepció monolítica de Catalunya, la pel·lícula encara arrossega fal·làcies com la que diu que els corruptes es troben només a la llotja del Reial Madrid. A pesar de la profusió d’aportacions, “L’endemà” no aconsegueix armar un discurs realment complex, profund i matisat a favor de la independència. D’il·lusió, però, no n’hi falta (Eulàlia Iglesias, L’endemà, diari Ara, 05.09.2014)

(..)  Tot i que és evident que som en el terreny de la propaganda, la pel·lícula crea un espai on es pot exposar el discurs sense la crispació que es respira als mitjans. El punt més qüestionable del film rau en unes escenes de ficció que vénen amb el forçat somriure d’allò que els publicistes han anomenat “mediterràniament” (Gerard Casau, L’endemà, Time Out Barcelona, 05.09.2014)

(..) La qüestió de fons no és el fet de repetir a la gran pantalla allò que s’afirma en els mitjans de comunicació, sinó la necessitat de construir una obra que sigui un resum de tot allò que cal saber sobre la futura Catalunya independent i que serveixi de discurs didàctic per a tot tipus de públic. Des d’aquesta perspectiva, es compleix la promesa articulada en la campanya de micromecenatge per al finançament del film. “L’endemà” no és la pel·lícula definitiva sobre la independència, però sí una important eina didàctica en què s’informa de tot allò que volíeu saber però que mai us havíeu atrevit a preguntar (..) Passola es mou en el terreny del documental, però, per reforçar el didactisme i allunyar-se d’un format excessivament periodístic, crea petites incursions en la ficció (..) És en aquest territori on “L’endemà” mostra les seves febleses (Àngel Quintana, Què serà, serà..? diari El Punt Avui, 05.09.2014)

Dinàmic i ben estructurat documental didàctic proselitista realitzat gràcies al mecenatge (..) I perquè fins al consumidor del Super3 pugui entendre el discurs, s’adorna la cosa amb pueril metàfora de jove parella que se separa (Jordi Batlle, L’endemà: la independència possible, diari La Vanguardia, 05.09.2014)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!