Club 7 Cinema

Los Fabelmans / The Fabelmans, l’última de l’Spielberg és una de les pel·lícules més esperades de l’actual temporada d’Oscar, sobretot després que l’any passat ens impressionés amb la seva magnífica versió de West Side Story. I en aquesta ocasió, els nostres mitjans no han fallat: Àngel Quintana, al Punt Avui, i Manu Yáñez, a l’Ara, hi han dit de seguida la seva.

Sinopsi: Creixent a Arizona, a l’època posterior a la Segona Guerra Mundial, el jove Sammy Fabelman aspira a convertir-se en cineasta quan arriba a l’adolescència, però aviat descobreix un secret familiar destrossador i explora com el poder de les pel·lícules pot ajudar-lo a veure la veritat.

Crítica d’Àngel Quintana, al diari El Punt Avui: Cap a un destí daurat. En una entrevista, el guionista de “Los Fabelman”, Tony Kushner, afirmava com, arran de la fuga del cinema cap a les plataformes, cert cinema busca refugi en la infància per observar allò perdut. Steven Spielberg arriba després que James Gray, Kenneth Branagh, Paul Thomas Anderson o Pedro Almodóvar anessin al cinema de quan eren nens. “Los Fabelman” és una peça sincera, poètica i tendra, però malgrat les seves innegables virtuts provoca la sensació que la sinceritat poètica no troba el to i que en mirar al passat la nostàlgia s’imposa (..) “Los Fabelman” parteix d’un material esplèndid, està feta per un gran cineasta, però no és la gran pel·lícula de Spielberg, com “Dolor y gloria” tampoc no ho era d’Almodóvar. Quan la ficció ja ha estat mirall de la vida, tornar cap a la vida no és gens fàcil.

Crítica de Manu Yáñez, al diari Ara: ‘Los Fabelman’: Spielberg i l’art d’imprimir la pròpia llegenda (El director es decanta per mitificar el seu propi itinerari vital en una pel·lícula que existeix per commoure als seus devots). (..) Enfrontat als fets, el noi es decanta per imprimir la llegenda de l’harmonia familiar, tot i que les escletxes d’aquesta mentida supuraran per sempre en la vida del clan. Així, davant del trauma de la ruptura dels pares, Spielberg reivindica el cinema com un art de l’emoció, font de fantasies i il·lusions, receptacle de crues veritats històriques i, alhora, un reflex augmentat de la realitat (..) Es decanta per mitificar el seu propi itinerari vital, entès com a font d’inspiració seminal per a la seva obra… i per al conjunt del cinema de Hollywood (..) En definitiva, “Los Fabelman” desplega un gest de narcisisme suprem que el Rei Mides de Hollywood embolcalla amb la desarmant tendresa de sempre. Una emotivitat que esquiva el sentimentalisme, per un pèl, gràcies a la contenció llambrejant i trencadissa de Michelle Williams, que sublima l’arquetip de la mare devota, sotmesa als sacrificis imposats per una societat conservadora (..).

Crítica de Joan Millaret Valls, a cinemacatala.net: Faula iniciàtica. (..) “Los Fabelman” és un film amarat de nostàlgia, banyat en una llum especial i vaporosa – obra del director de fotografia Janusz Kaminski – que li dona un aire de conte o faula iniciàtica. Tot i el virtuosisme del mestre Spielberg, demostrat sobradament en múltiples pel·lícules, el film contagia un cert encarcarament en la realització i una mirada embafadora en certs moments. Els mèrits de la pel·lícula, però, l’han fet mereixedor de 7 nominacions als Oscar, entre els quals, al de millor pel·lícula, millor director, millor actriu o millor banda sonora pel compositor habitual d’Spielberg, John Williams.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!