Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Wild Bunch La immigrant, de James Gray

(..) James Gray posa damunt la taula tots els temes forts de la seva obra cinematogràfica (..) Una atmosfera basada en la lluita eterna entre la llum i la foscor que culmina en un esplèndid pla final en què tot es resol mitjançant una confrontació entre zones lluminoses i zones ombrívoles (..) La idea del clan familiar com a lloc uterí des del qual els personatges són expulsats, però cap al qual han d’anar a parar (..) La dualitat. Ewa –com la protagonista de ‘Two Lovers’– es mou entre dos homes. Hi ha un home que actua com un ésser satànic (..) un personatge malèvol però que pateix una forta tortura interior. Al seu costat hi ha un ésser lluminós que sorgeix com un il·lusionista capaç de transfigurar la realitat (Àngel Quintana, Les ombres del somni americà, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 27.06.2014)

(..) És com si el film declinés ser un exercici de postclassicisme (o de neoclassicisme, com preferiu), per ser una proposta de postprimitivisme (o neoprimitivisme, també com preferiu). Aquesta voluntat d’arcaisme de James Gray té un objectiu: desprendre’s de la retòrica estilitzada del melodrama clàssic (Sirk, Minnelli…), tants cops malversada, per anar al moll de l’os d’aquest tipus de relats. O com trobar l’essència en les imatges d’una trama tradicional sobre un personatge-víctima castigat per tot el que l’envolta (Joan Pons, El sueño de Ellis, diari Ara, 27.06.2014)