Club 7 Cinema

Des de fa unes setmanes podem recuperar (en VOSC) a FilminCat “La dona de Txaikovski” / “La mujer de Tchaikovsky” / “Madame Tchaikovsky” / “Tchaikovsky’s Wife” / ” Zhena Chaikovskogo”. Una bona pel·lícula, que manté tothora el punt de vista de la protagonista (tot i durar 2 hores 24 minuts), dirigida amb aplom pel director rus Kirill SereBrennikov, amb una ambientació pictòrica a la Rússia de final del segle XIX, un elaboradíssim treball de càmera i una magnífica interpretació d’Alena Mikhailova (en el paper d’Antonina Miliukova, la dona del magistral compositor Piotr Txaikovski).

Sinopsi: Rússia, segle XIX. Antonina Miliukova es casa amb el compositor Piotr Txaikovski. Però l’amor que sent per ell es converteix en obsessió i la noia és rebutjada de manera violenta. Consumida pels sentiments, l’Antonina accepta aguantar-ho tot per quedar-se amb ell.

Repartiment: Alena Mikhailova (Antonina Miliukova), Odin Biron (Piotr Txaikovski).

El director: cineasta rus -07.09.1969- exiliat a França, aconseguí molt de renom amb Leto -Canes 2018-.

Festival i premis: Festival de Canes 2022 – Competició.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Canes.

Paco Vilallonga, a Twitter, diu: Alena Mikhailova està impressionant en aquest sumptuós, estèticament enlluernador i temàticament apassionant nou film de Serebrennikov. Primera candidata ferma a millor actriu i la competició que arrenca forta. Magnífica. Imma Merino, a la seva crònica d’El Punt Avui en diu: (..) un film d’època, pictòricament ambientat a finals del segle XIX (..) El film ressegueix la història d’una obsessió, però també vol fer present l’homosexualitat de Txaikovski que l’homòfoba Rússia oficial actual vol amagar o relativitzar. Àngel Quintana, a Caiman, escriu: (..) pretén destruir des de la pròpia mitologia russa la llegenda del creador de la música d’El llac dels cignes. El punt de vista no és la figura de Txaikovski sinó la d’Antonina, una jove que és al conservatori, declara el seu amor al músic i acaba casant-s’hi (..) La història d’amor d’Antonina no és el deliri d’una nimfòmana –com a Russell– sinó la història d’un amor fou no correspost i marcat per la frustració (..) Serebrenikov juga amb una aclaparadora posada en escena centrada en llargs plans seqüència, més propera als deliris de La febre de Petrov que a l’austeritat de Leto. En alguns moments la seva pel·lícula té una gran intensitat, és brillant i complexa sobretot en el retrat del personatge d’Antonina, però en canvi és tèbia i distant davant la figura de Txaikovski, que apareix com el mestre egoista que rebutja la dona, però que no aprofundeix en la seva psicologia, ni en el seu lloc a la cort russa del moment. José Luís Losa, en la seva crònica de La Voz de Galícia remarca: (..) A Txaikovsky’s Wife es parla d’una patologia psíquica, amb més rigor. De l’obsessió amorosa d’aquesta dona, interpretada amb interès per Alena Mihailova. El seu director, Serebrennikov, referma aquí la seva tirada per l’excés barroc i les atmosferes flipades. Per l’obscenitat com a element de mèrit. La seva pel·lícula posseeix cert interès en aquest acostament a una malaltissa passió masoquista. Però no mesura els seus temps, acaba per esgotar en aquesta pugna per treure Txaikovski de l’armari. I culmina amb una dansa postmoderna homoeròtica que cau obertament en el ridícul. Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa tres estrelles sobre cinc i en diu: Alyona Mikhailova és tremenda com a Antonina, l’esposa separada, la ingenuïtat i el narcisisme de la qual s’enfonsen entre les runes del seu matrimoni amb el compositor gai (..) Sens dubte, aquest és un drama vehement i molt visible, molt superior a la pel·lícula anterior de Serebrennikov (..). Xavi Serra, en una crònica per al diari Ara que (re)enllaçaré en l’apunt de demà: (..) La foscor de la història té el seu reflex exterior en els pisos lúgubres i els carrers atapeïts de brutícia en què s’ambienta i en la deriva onírica i sòrdida que es va apoderant del trist destí de Miliukova. Alejandro G. Calvo, a Twitter: (..) Serebrennikov narra en clau impressionista la caiguda en la bogeria de la dona del compositor, en aquest rebutjar-la atesa la seva homosexualitat. Té força millor digestió que la bàrbara PETROV’S FLUE i moments de pur geni. Per la seva banda, Vicenç Batalla, a la seva crònica publicada a Paris-BCN, diu: (..) aquest últim film és més sobri i concís, en guió i plantejament visual. La confrontació entre els dos actors, el russo-americà Odin Biron i l’excel·lent Alena Mikhailova, no deriva en crisis d’histèria com en l’anterior però l’angoixa, la melancolia i un destí tràgic hi són evidentment presents. Ho fa a través de plans-seqüència que salten en el temps i l’espai i, de vegades, entren directament en el capítol dels somnis o malsons. I no hi falta el capítol coreogràfic, que l’enllaça amb les seves performances teatrals. I Joan Millaret, a Cinemacatalà.net, diu: (..) Una historia dramàtica, convulsa i torbadora, rodada amb seqüències espaterrants, de gran bellesa i magnificència. Un film complex, agosarat i sense por al risc i al desafiament, que ens depara, també, una actuació increïble de la seva protagonista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!