Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre La desaparició d’Eleanor Rigby (The Disappearance of Eleanor Rigby), de Ned Benson; pel·lícula estrenada el 19.09.2014 en algunes pantalles del nostre país.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

L’atractiu principal de “La desaparición de Eleanor Rigby”, presentar tres films, dos dels quals mostraven la mateixa història des del punt de vista dels seus dos protagonistes, va esvair-se en mans de Harvey Weinstein (..) que ha acabat distribuint una única versió de la pel·lícula, que combina les tribulacions vitals de l’Eleanor i el Connor, una parella que s’enamora i se separa quan una tragèdia afecta les seves vides (..) Ambiciós drama independent que vol copsar el dolor d’un matrimoni en crisi però no pot evitar recórrer a certs tics melodramàtics (..) Part de la força de la pel·lícula segueix sent una estructura que salta d’un protagonista a l’altre i arracona a l’el·lipsi (fins al final) el nucli del conflicte (Eulàlia Iglesias, La desaparición de Eleanor Rigby, diari Ara, 03.10.2014)

(..) La gràcia de la primera versió de Ned Benson és que el joc de punts de vista justificava la versió de les coses. “La desaparición de Eleanor Rigby” es convertia en un joc de subjectivitats que explorava els sentiments de cada personatge i el camí que els duia cap a la fractura. El problema de la versió que el productor ha remuntat radica en el fet que aquests punts de vista s’han barrejat (..) Es transforma en un melodrama convencional sobre amors, desamors, crisis i ruptures. Un drama en què es despullen els sentiments, però que perd la perspectiva i el desig experimental de la proposta. El remuntatge ha servit per descafeïnar l’operació, fer-li perdre tota subtilesa en l’observació de les conductes, i l’acaba convertint en una pel·lícula simpàtica, excessivament allargassada, on persisteix algun moment aïllat amb un cert encant (Àngel Quintana, Amors i desamors després del dolor, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 03.10.2014)

(..) Benson intenta endinsar-se en el dramatisme rotund i ho fa sempre des de l’autocontrol. Per això, queda la sensació d’una certa pulcritud, com si el dolor pel desamor fos net i endreçat (Violeta Kovacsics, La desaparición de Eleanor Rigby, Time Out Barcelona, 03.10.2014)

(..) El film és tan neutre i a vegades fins i tot difús com la forma de fotografiar els carrers de Nova York on s’esdevenen moments decisius de la història. La proposta és gairebé atonal, freda i quirúrgica, i va del desànim a la tendresa amb una considerable facilitat. Sense les interpretacions de Jessica Chastain i James McAvoy tot seria, presumiblement, més difícil: són ells que sostenen la pel·lícula en els seus moments més baixos o dubitatius (Quim Casas, Dues meitats d’una vida, diari El Periódico, 03.10.2014)

(..) El resultat és més que suggerent per si mateix: és emocionant. Estem davant el retrobament després del drama, com s’ha dit. Quan per a tots dos només resta passejar per les restes del naufragi. El paisatge és idíl · lic en excés: una Nova York de somni. I els secundaris (..) resulten esquemàtics i funcionals. Però Jessica Chastain entén a la perfecció a aquesta Eleanor a la recerca de si mateixa. Com entén James McAvoy a Conor (..) En els seus millors moments [la pel·lícula] parla sense èmfasi, amb lleugeresa, fins i tot amb humor, de no rendir-encara que un se senti derrotat. De seguir, encara que no es pugui. D’aprendre a viure. De nou (Salvador Llopart, La desaparición de Eleanor Rigby, diari La Vanguardia, 03.10.2014)

Crèdits fotogràfics: Wanda Visión.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!