Club 7 Cinema

La carretera (The road / The road -La carretera- / La route), de John Hillcoat

(..) conscients que l’handicap era enorme i que l’adaptació té força, el que més es troba a faltar en el resultat final és la falta dels sentiments emocionals que desprèn el text original. No és segurament per culpa del realitzador, perquè la prosa de McCarthy és “infilmable”. Però aquells diàlegs paternofilials curts, secs i tristos, tot i que alhora plens d’amor i coratge, els haurem de tornar a reviure rellegint aquesta obra mestra de la literatura que és “La carretera” (Caminant cap al no-res, Jordi Camps i Linnell, El Punt)

(..) la pel·lícula transmet la mateixa sensació de desesperança que ambienta les pàgines de la novel·la, amb una cal·ligrafia formal seca i un bon rendiment de la parella protagonista (Un exercici de necessària cal·ligrafia, Quim Casas, El Periódico)

(..) el director ens ha obligat a fer aquesta comparació, ha executat un treball tan depenent de l’original novel·lístic que no queda més remei que recordar-lo constantment mentre es veuen les imatges desfilant per la pantalla (Paisatge desolat, Carlos Losilla, Avui)

A la novel·la hi ha una investigació sobre el llenguatge: en un món en flames, l’escriptor (..) lluita per reconciliar-se amb les paraules, per retrobar-ne el significat, per restituir-lo i reconstruir així la possibilitat d’una civilització representada per l’amor entre un pare i un fill. La pel·lícula no s’atreveix a traslladar aquesta recerca formal a un pla visual, conformant-se (..) amb la reeixida representació d’un món apocalíptic, definit des de la grisor de la cendra i la fam. La gran troballa de la pel·lícula és la seva atmosfera opressiva i melangiosa, trista i violenta. (The Road -La carretera- -article sense enllaç-, Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)

FOTO © Metropolitan Robert Duvall i Kodi Smit-McPhee, a La carretera, de John Hillcoat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!