Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Nicole Rivelli – Why Not Productions Jimmy P, d’Arnaud Desplechin

(..) A partir del relat del psicoanlista, el film reconstrueix la relació entre aquests dos homes constituint-se com una obra lluminosa i humanista. Explicant la història d’un home que pot ajudar un altre home, Arnaud Desplechin remarca una idea que esbossa en films anteriors: la paraula compartida és coneixement que allibera i, per tant, ajuda a viure. Més clàssic que l’habitual en la seva manera de filmar, fent invisible l’estil a l’americana, Desplechin continua essent un hereu de Truffaut, l’empremta del qual és a les cartes dites mirant la càmera (i, per tant, els espectadors) i en una certa estima pels petits i els grans salvatges (Imma Merino, La curació d’un home, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 21.03.2014)

(..) comenc?a com una exploracio? psicoanali?tica i aviat passa a ser un gran fresc col·lectiu sobre l’amistat i l’amor, el pas del temps i la fragilitat dels assumptes humans. Arnaud Desplechin ja ho havia fet a l’excel·lent ‘Un cuento de Navidad’ o a ‘Rois et reine’. Pero? aqui? resulta encara me?s trencador i sorprenent (Carlos Losilla, Jimmy P., Time Out Barcelona, 21.03.2014)

En un passatge inspirador de “A people’s history of the United States,” l’historiador Howard Zinn expressa el seu desig que “el nostre futur pugui estar més a prop dels fugaços moments de compassió del passat que dels nombrosos segles de conflictes armats”. Una esperança que, lluny de la història de violència que proposa Quentin Tarantino, és al cor d’una pel·lícula com “Jimmy P.” (..) (Manu Yáñez, suplement Play, diari Ara, 21.03.2014)