Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Caramel Ida, de Pawel Pawlikowski

(..) Pawlikowski, que ja s’havia mostrat molt sensible amb l’univers femeni? en ti?tols anteriors com ‘Last resort’ (2000) o ‘My summer of love’ (2004), ofereix en el fons el retrat d’una jove que entra en contacte per primer cop amb la seva veritable identitat. Pero? tambe? amb un mo?n exterior que ofereix racons de calidesa gra?cies a la mu?sica de John Coltrane. Les seves reaccions, sobretot al final, es mantenen dins d’un ha?lit de misteri en un pai?s carregat de secrets i silencis (Eulàlia Iglesias, Ida, Time Out Barcelona, 28.03.2014)

(..) una acurada posada en escena. En les imatges d’Ida hi ha una estranya sensació de recerca de l’essencial, de contenció dramàtica absoluta i de depuració plàstica. Les imatges en blanc i negre ens introdueixen en la grisor d’una època, a partir de l’evocació del cinema que es feia en aquell moment. Ida acaba essent una gran pel·lícula sobre els fantasmes de la història i sobre els fantasmes de la pròpia tradició cinematogràfica (Àngel Quintana, Culpabilitat polonesa, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 28.03.2014)

(..) encara que suggeridor, el seu sofisticat esteticisme hieràtic resulta un pèl impostat, però alhora extremadament magnètic, injectat d’una veritat fílmica preciosa. En el retrat dels personatges i les seves relacions, el director juga la sempre poderosa carta de l’ambigüitat, tant en les creences i la identitat, com en la subtil mirada a la sexualitat (Toni Vall, Ida, suplement Play, diari Ara, 28.03.2014)