Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Turist (Turist | Force majeure | Fuerza mayor | Snow Therapy), estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

https://www.youtube.com/watch?v=ziSahdXcgbo

Sinopsi: Una família sueca és als Alps francesos, de vacances. Una allau els sacseja la pau aparent de què gaudien i deixa en evidència el pare de família, covard de mena, que pateix un atac de pànic.

Àngel Quintana, Després de l’allau de neu, diari El Punt Avui, 27.02.2015: (..) allò que importa no és quines són les causes d’allò que ha passat, ni el tancament de cap cercle dramàtic, allò que compta és veure com un fet pot irradiar en la conducta dels altres, crear crisi, provocar tensions i generar una certa incomunicació (..) Tota la pel·lícula està filmada amb gran rigor, amb un sentit contundent de la posada en escena i amb un tempo peculiar en què els temps morts esdevenen tant o més reveladors que les poques accions que envolten la història.

Manu Yáñez, Fuerza mayor, diari Ara, 27.02.2015: (..) una relectura del vell combat entre la raó i l’instint, aquí observat amb una mirada quirúrgica i irònica (..) Östlund s’erigeix en un astut hereu d’alguns referents de la modernitat cinematogràfica (..) Per a Östlund, els seus personatges són poca cosa més que petits i ridículs ratolins de laboratori.

Sergi Sánchez, Fuerza mayor, Time Out Barcelona, 27.02.2015: (..) Pot, l’instint de conservació, estar per sobre de l’amor patern? No hi ha una resposta fàcil, i la perversa inteŀligència del magnífic film de Ruben Östlund és obligar-nos a compartir la vergonya aliena, la indignació, la pietat i la ira que ens desperta aquesta situació.

Quim Casas, Allau amb repercussions, diari El Periódico, 27.02.2015: (..) Östlund, un dels molts cronistes cinematogràfics actuals dels mals d’Europa, navega a vegades per aigües pròximes als austríacs Michael Haneke i Ulrich Seidl, encara que aquests són més violents i Östlund resulta gairebé sempre més irònic i subtil (..) Sense que s’assembli a Ingmar Bergman, el gran referent suec, Östlund ens dóna moments de similar bellesa, el mateix poder de la imatge.

Fotos: Golem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!