Club 7 Cinema

Film socialisme (Film socialisme), de Jean-Luc Godard

Un “collage” amb imatges fragmentades i socialitzades on actua el pensament Godard amb l’esperança, encara, de fer-nos pensar. La sala és buida? Cal entrar-hi (‘Collage’ resistent, Imma Merino, Avui+ElPunt) 

Godard ens ofereix un film en què les imatges resulten justes i belles i en què el discurs, format per diferents veus i textures, reporta un enorme plaer intel·lectual. Crea una pel·lícula política, en què el socialisme que proposa emana des de les entranyes del film. Els mitjans de producció estan en mans del poble; també el cinema, amb les petites càmeres digitals dels telèfons. La redistribució igualitària de la riquesa queda palesa en la manera amb què Godard va decidir exhibir «Film socialisme» a França: a través d’internet (Film socialisme, Violeta Kovacsis, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

(..) una pel·lícula rodada amb la funció vídeo d’un telèfon mòbil -però atenció, els enquadraments i la il·luminació són d’una extremada meticulositat, res d’un símil de pel·lícula domèstica- que divaga una vegada més sobre la idea de la vella i la nova Europa, els camins que ha de seguir el continent (El cinema reinventat?, Quim Casas, El Periódico)

Més d’un espectador es pot pensar, pel títol de «Film Socialisme», que la darrera pel·lícula de Jean Luc Godard és una reflexió sobre la crisi del socialisme, el destí d’Europa després de la ja llunyana caiguda del mur de Berlín i sobre la fi de les utopies i del relat de la història. Alguna cosa de tot això hi ha a la pel.lícula, però la veritat és que per Godard el concepte de socialisme és força més complex que tot això i s’allunya força dels postulats del sentit comú. «Film socialisme» pot considerar-se com la continuació d’un treball breu de Godard titulat «L’origen del segle XXI» on s’interrogava d’on venia el segle actual. En aquesta qüestió no es tracta de fer una genealogia de l’origen del temps sinó de veure com aquest origen ha desembocat en un destí incert (Humanitat, crisi, socialisme, Àngel Quintana, Full de mà del Cinema Truffaut)

Cada cop que Jean Luc Godard estrena una pel·lícula, tot el cinema, de cop, envelleix vint anys. Godard és el cineasta més radical, més lliure i més innovador que hi ha hagut a la història de l’audiovisual (..) Gràcies a Godard, el cinema esdevé una altra manera de pensar, mentre es transfiguren les barreres de l’art contemporani (Ningú com Godard, Àngel Quintana, Avui+ElPunt – Plaça Major)

FOTO @ Wild Bunch Film socialisme, de Jean-Luc Godard

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!