El nido vacío (El nido vacío / Empty Nest / Les enfants sont partis), de Daniel Burman
(..) no m’importa què li passa a aquest home que somia amb una fantasia banal, ni a aquesta dona que creu que viu una segona joventut. No m’interessen les imaginacions musicals, ni les metàfores amb l’avió (Núria Vidal)
(..) una de les virtuts de Burman és que sap parlar de les petites i grans ruptures quotidianes amb el mateix to, a vegades entre el realisme i la faula, amb què planteja digressions diverses sobre el fet artístic (Quim Casas)
Dins aquests personatges aparentment comuns s’amaguen conflictes de la humanitat sencera (Cecília Roth, a Cristina Savall)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO -Wanda- Óscar Martínez, a El nido vacío, de Daniel Burman
Altres veus: “El nido vacío”
***
CRÍTIQUES i RESSENYES.
Núria Vidal (Time Out Barcelona): El nido vacío.
Quim Casas (Èxit): El que el temps erosiona.
***
ALTRES ARTICLES.
Cristina Savall (El Periódico, 29.10.2008): Cecilia Roth: “No vivim d’aparences sinó de veritats” -entrevista a la protagonista d’ El nido vacío, de Daniel Burman-
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!