Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Contes salvatges (Relatos salvajes | Wild tales | Les nouveaux sauvages), de Damián Szifrón, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) reflex monstruós i (no tan) deformat de les nostres neurosis quotidianes (..) Una dinàmica barreja de realisme social, thriller i comèdia negríssima, “Relatos salvajes” funciona com un còctel misantròpic que posa una lupa d’augment sobre un món farcit de corrupció, hipocresia, ruïna moral, lluita de classes, set de venjança… (..) Acaba trobant els seus límits en la incapacitat de Szifrón per connectar emocionalment amb uns personatges reduïts a la més cruel caricatura (Manu Yáñez, Relatos salvajes, diari Ara, 17.10.2014)

Hi ha a l’interior de les sis històries (..) un sentiment de desconfiança absoluta en l’ésser humà. L’individu del segle XXI es presenta com un individu amb una crisi moral profunda (..) No hi ha perdó, ni esperança, ni cap remordiment. Tot és molt negre, però aquestes històries argentines són el resultat de l’acurada descripció d’un món en crisi. El pessimisme de Szifron es troba, però, envoltat de contradiccions que fan evident les moltes febleses de la seva operació (..) Aquest pessimisme, però, no té una caracterització política, sinó que no vol ser més que una extensió de la màxima postmoderna del divertir-se fins morir (..) Tot està escrit amb voluntat efectista (..)  pocs moments de bon cinema, només unes quantes dosis d’un model d’espectacle poc exigent, amb bromes més o menys fàcils per a tots els públics (Àngel Quintana, Salvatjades en un horitzó fosc, diari El Punt Avui, 17.10.2014)

(..) una lògica basada en la humiliació vexatòria i la venjança (..) La falta de subtilesa en el missatge, encara que pugui resultar hilarant –i és un fet que funciona de meravella amb el públic– en la història de Ricardo Darín, l’enginyer que es converteix en terrorista, no acaba de quallar en una pel·lícula que fa espectacle de la ira dels que han perdut la fe en la humanitat (..) Ferotgement entretinguda, però ja està (Sergi Sánchez, Relatos salvajes, Time Out Barcelona, 17.10.2014)

(..) tot el que plantegen aquestes tremebundes i cruels històries demostra un coneixement lúcid i despietat de la naturalesa humana (..) Hi ha humor en aquests successos bàrbars, i sempre és alliberador riure, però és una gràcia molt negra. I és transparent la intel·ligència, la gosadia i la crueltat d’un director tan original com pertorbador (Carlos Boyero, I qui no ho ha pensat?, diari El País, 17.10.2014)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!