Club 7 Cinema

Foto Woody Allen i Hayley Atwell, director i actriu de Cassandra’s Dream. El somni de Cassandra.

Si bé no hi ha cap Cassandra que profetitzi una tragèdia (..) el mal pressentiment habita dins dels dos germans protagonistes de la pel·lícula (Imma Merino, El Punt ).

Més diletant que cineasta, Allen va saber captar l’aire desencantat dels setanta i la decadència moral de la fi de segle, però encara no ha sabut enfrontar-se al terratrèmol del segle XXI. Ho farà amb el film sobre Barcelona? (Carlos Losilla, Avui)

Londres i els laberints de la condició humana. Aquests són dos dels elements que caracteritzen Cassandra?s dream (Quim Casas, El Periódico)

Sinopsi Ian (Ewan McGregor) i son germà Terry (Colin Farrell) van curts de calés; però, tot i així, compren un veler de segona mà anomenat ?Cassandra?s Dream?, amb la idea de sortir a navegar els caps de setmana. Ian mena el restaurant dels seus pares i s’enamora d’ Angela (Hayley Atwell), ambiciosa actriu de teatre tot just acabada d’arribar a Londres. Mentrestant, Terry, que treballa en un garatge, s’endeuta molt, arrossegat per la seva flaca amb el joc i la situació financera els passa a ser ja molt greu. De manera que han de demanar ajuda al seu oncle Howard (Tom Wilkinson), que ha tornat dels Estats Units després d’haver fet fortuna per Califòrnia (o això sembla). Però tot té un preu i, a canvi, l’oncle els demana un favor… que els posarà èticament a prova.

Fem un cop d’ull a les crítiques publicades, clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article.

Imma Merino (El Punt, 30 d’octubre de 2007) aprofita el títol de la pel·lícula (Cassadra…) per desmentir els que, a parer seu sense motiu (..), han profetitzat que la pel·lícula que Woody Allen ha rodat a Barcelona marcarà un nou pas en la decadència d’un creador que, després d’una sèrie d’hipotètics fracassos als EUA, ha evidenciat a Londres la manca d’inspiració que li diagnostiquen. Pensa que, a diferència de la Cassandra de Troia, els que l’imiten pot ser que s’equivoquin. I és que, per Merino, el Woody Allen  de Cassadra’s Dream  continua mostrant-se com un autor viu que fa incisives variacions sobre un dels seus temes: la responsabilitat moral. I ho fa amb profunditat, duent els seus personatges a una situació extrema, però fent-los passar per llocs pròxims. Seguint estirant el fil del personatge mitològic present al títol del film, la crítica assenyala que, si bé no hi ha cap Cassandra que profetitzi una tragèdia (..) el mal pressentiment habita dins dels dos germans protagonistes de la pel·lícula. En els seus somnis de diners i d’èxit s’apunta el malson. Després de recordar que no és pas la primera vegada que Allen aborda les conseqüències morals d’un assassinat, Merino conclou que, amb aquest seu film negríssim, Woody Allen recorda un parell de coses fonamentals: que en aquest món capitalista sempre guanyen els mateixos i que, malgrat que ho plantegi com una tragèdia, cadascú té la responsabilitat dels seus actes, de manera que, per molt que s’estigui atrapat, es pot dir que no.

Tant de bo l’any que ve, del film "barceloní" de Woody Allen, puguem llegir-ne comentaris tan positius!

La lectura íntegra de la crítica d’Imma Merino, clicant aquí: El crim i la culpa.

Carlos Losilla (Avui, 26 d’octubre de 2007) considera  Cassandra’s Dream com la tercera part d’una trilogia que Woody Allen va començar amb Delictes i faltes i el punt central de la qual és Match Point. Pel·lícules en què Allen treu el vessant de moralista i posa en escena una petita sèrie de contes cruels, a mig camí entre la novel·lística del XIX i la ironia distanciada dels assagistes il·lustrats, que culminen invariablement en una lliçó magistral sobre la volubilitat dels desitjos i els capricis del destí. Tot seguit, Losilla repassa sumàriament les diferències entre cadascun dels tres films esmentats i, arribant a Cassandra’s Dream, assegura que s’hi vol barrejar Dostoievski amb Sòfocles per tal de descriure una caiguda lliure: la de dos germans (..). Troba que el model d’aquest film sembla Fritz Lang. Li retreu un desenvolupament narratiu potser massa tancat (..), en el qual Woody Allen es limita a explicar els fets amb molta competència, però poca capacitat de suggeriment. Així, qualifica Cassadra’s Dream de pel·lícula no menyspreable i enllesteix l’article amb una reflexió i una pregunta, que entra en relació dialèctica amb la postura, per exemple, d’Imma Merino: Més diletant que cineasta, Allen va saber captar l’aire desencantat dels setanta i la decadència moral de la fi de segle, però encara no ha sabut enfrontar-se al terratrèmol del segle XXI, (afirma Losilla). Ho farà amb el film sobre Barcelona? (pregunta Losilla)

La crítica sencera de Carlos Losilla, clicant aquí: Una altra peça del puzzle. 

Quim Casas (elPeriódico.cat, 25 d’octubre de 2007) situa aquesta pel·lícula al context de la filmografia de Woody Allen, tant des del vista temàtic, com genèric, com pel que fa als intèrprets i a altres aspectes cinematogràfics. Podem llegir-li l’article, clicant aquí: Woody Allen tanca la trilogia londinenca amb el drama Cassandra’s dream.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!