Bruc: la llegenda (Bruc: la llegenda / Bruc: el desafío), de Daniel Benmayor
***
Benmayor no s’interessa pel mite, ni per la història. La seva idea primordial és la de jugar amb un espai abrupte i provocar una situació que faci que el videojoc pugui arribar a ser possible (..) L’operació resulta simpàtica, perquè posa en crisi alguns dels preceptes que havien marcat una certa idea de cinema català. El timbaler perd la barretina per convertir-se en un Rambo. El cinema històric s’eclipsa davant del cinema d’acció i el sadisme –a la manera de Mel Gibson– s’imposa com a opció estètica (No imprimiu la llegenda, feu-ne un videojoc!, Àngel Quintana, Avui+ElPunt)
(..) és un western. No és una pel·lícula històrica, no és una reivindicació nacionalista. «Bruc» és una aventura que passa en un oest molt proper (Bruc, Nuria Vidal, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)
La història del timbaler del Bruc, tantes vegades associada a la gesta, als contes i a les llegendes, es converteix de la mà del realitzador Daniel Benmayor en una mena de pel·lícula d’aventures en què els dolents, com en els antics però alhora moderns westerns de Budd Boeticher, són més atractius, malgrat que estiguin construïts com figures maniquees, que l’heroi i la seva promesa (El rebel i el paisatge, Quim Casas, El Periódico)
FOTO © Universal Bruc: la llegenda, de Daniel Benmayor
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!