Club 7 Cinema

Aquest final d’any sembla un festival. Als cines i a les plataformes arriben tot de pel·lícules que han marcat els principals festivals de cinema de l’any. D’entre aquestes, s’ha estrenat en sales “Broker”, del japonès Hirokazu Kore-eda, de la qual reprodueixo les primeres reaccions que en vaig arreplegar ran de la projecció a Canes -i hi afegeixo articles publicats ara, amb motiu de l’estrena-.

Comencem per a remarcar-ne la sinopsi i el repartiment:

Nota sinòptica 1: drama sobre les “baby boxes” o caixes de nadons abandonats. Nota sinòptica 2: Una colla de gent, reunits per una “baby box” –caixes preparades perquè els que ja no poden mantenir els seus nadons els entreguin de forma anònima- emprenen un viatge que els durà a destins que mai havien pensat. Sinopsi: En Sang-Hyeon  troba nous pares per a un nadó deixat en una “baby box” i hi fa un tracte especial. Es diu a si mateix que és un negociant de bona voluntat. En Sang-Hyeon treballa amb en Dong-Soo  en aquest afany. S’involucren amb So-Young, que havia deixat el seu nadó davant d’una “baby box” i ara ha tornat a buscar-lo. Mentrestant, la detectiu Soo-Jin  i la detectiu Lee persegueixen en Sang-Hyeon i en Dong-Soo.

Repartiment: Song Kang-ho (Sang-Hyeon), Gang Dong-Won (Dong-Soo), Lee Ji-eun (So-Young), Bae Doo-Na (la detectiu Soo-Jin), Lee Joo-Young (la detectiu Lee).

Algunes reaccions, a Canes 2022.

Peter Bradshaw, a The Guardian, li etziba només 2 estrelles sobre 5 i en diu: Kore-eda s’equivoca de to a la història d’adopció de nadons coreana (..) La pel·lícula és fonamentalment ximple, amb una caracterització cansada i superficial i amb llargues seqüències d’intrigues dramàtiques policials, que només subratllen el fet que ni una sola paraula és realment creïble. Alejandro G. Calvo, a Twitter: Per la seva banda Hirokazu Kore-eda a BROKER s’envolta d’estrelles coreanes (Song Kang-ho, Bae Doona) per tornar a explicar-nos un relat sobre famílies disfuncionals però amb molt d’amor al seu interior. Tant d’amor, de fet, que de vegades frega el carrinclonòmetre. Sergi Sánchez, a Twitter: El bonisme de Broker ens obliga a mirar uns traficants de nadons des d’una òptica humanista. Kore-eda es passa la ratlla: en la seva celebració de les famílies disfuncionals i la seva defensa humanista de totes les postures morals, desbarra en una molesta carrincloneria. Àngel Quintana, a Caimán: A vegades el descobriment d’una fórmula d’èxit sedueix alguns cineastes a anar fent voltes i establir variacions per no perdre l’hipotètic públic fidel que l’ha consagrat. Al cinema d’Hirokazu Kore-eda hi ha molts nens, però generalment tots viuen en espais desestructurats (..) Broker podria considerar-se com un resum amanerat de moltes d’aquestes pel·lícules [de Kore-eda], establint algunes variants significatives (..) Potser Broker tingui una cosa propera al thriller, encara que com tot el cinema de Kore-eda desemboca al melodrama més sentimental (..) Broker no només juga amb els lladres de nens, sinó també amb la possibilitat de generar una família disfuncional o amb el tema, present en altres pel·lícules, del debat entre paternitat biològica o paternitat social.Com a les darreres pel·lícules de Kore-eda tot resulta excessivament explícit i el seu món pretén dur a terme un cert desviament cap a diferents capes emocionals que acaben sent excessivament forçades. En temps de Ryosuke Hamaguchi, el cinema de l’autoexili [perquè l’ha rodada a Corea del Sud i en coreà i no al Japó] de Kore-eda té una cosa d’anacrònic. Xavi Serra, al diari Ara: (..) En les mans de l’Spielberg japonès, la sordidesa aparent de la premissa es transforma en un melodrama entranyable amb tocs de comèdia agredolça i l’excés de notes de piano habitual en Koreeda per subratllar els moments emocionants de la pel·lícula, que no són pocs. Cap novetat (..) Això sí, el director no havia fet mai tan explícita la seva postura obertament contrària a l’avortament. Imma Merino, al diari El Punt Avui: una nova mostra del seu cinema humanista, discret, entre la comèdia i el drama, i amb les seves famílies alternatives. Paco Vilallonga, a Twitter: El millor Kore-eda està de tornada. Magnífic guió i un segon acte esplèndid després d’un inici més irregular fins que troba el to. Els seus temes habituals: la família, el destí, les relacions humanes, tractats amb molta sensibilitat. I a la seva crònica a Diari de Girona: (..) També podria ser al palmarès el darrer treball d’Hirokazu Kore-eda. Quatre anys després de la seva Palma d’Or per ‘Un assumpte de família’, el director japonès, que aquesta vegada ha rodat a Corea del Sud, reprèn, amb notable inspiració, alguns temes habituals de la seva filmografia: les relacions familiars, la identitat o el destí. Tim Grierson, a Screen International: preciós examen de Kore-eda sobre l’abandonament espiritual i físic (..) Segons els amables estàndards de Kore-eda, Broker es una història amb més suspens i més impulsada per la trama del que és habitual, però la barbaritat de la seva compassió i el seu aire melancòlic resten intactes. Ella Kemp, a IndieWire: Hirokazu Kore-eda evoca un altre drama familiar no convencional i dolorosament empàtic (..) Quatre anys després d’haver guanyat la Palma d’Or per “Shoplifters”, el mestre cineasta torna amb un altre triomf inclassificable (..)

Articles publicats ara:

Crítica d’Eulàlia Iglesias, al diari Ara: Què fa que algú sigui bon pare o bona mare?. Al cinema de Hirokazu Koreeda no hi ha famílies típiques. Des de germans orfes i menors que no volen ser tutelats fins a nuclis intergeneracionals que conviuen per necessitats econòmiques i d’afectes, passant per matrimonis amb els fills intercanviats, els protagonistes de films com (..) demostren que la família no es redueix al model patriarcal, i que ser bon pare o bona mare no depèn ni de la consanguinitat ni de l’estatus social (..) Pocs actors resultarien tan convincents i entranyables en un paper que a priori ens hauria de generar rebuig, el d’algú que trafica amb criatures. Però Koreeda juga fort al melodrama popular amb cert regust neorealista. Es posa al costat de la colla de personatges al marge del sistema que ho han tingut difícil a la vida i s’esforcen per canviar. És movent-se en aquest territori, el dels perdedors que aprenen a tenir cura els uns dels altres malgrat les circumstàncies, que el director japonès sap guanyar-se el públic. Per això, altres elements del film resulten sobrers (..)

Article d’Imma Merino, al Full de Sala del Cinema Truffaut, de Girona: Tota mena de famílies. La filmografia d’Hirokazu Koreeda, entre l’intimisme i la consciència social com també entre la subtilesa emocional i la temptació del sentimentalisme, va desplegant-se com un retrat de famílies i així, doncs, de les relacions entre pares/mares i fills/filles o, a vegades, en absència dels primers, entre germans/germanes. D’una diversitat de famílies, de manera que n’hi ha de més o menys acomodades i de més o menys desestructurades mentre que, en el cas de Broker, n’hi ha una que, amb una moralitat ambigua, es configura sense vincles sanguinis (..) És així que Broker s’estructura com una road-movie en què el viatge no és només físic, sinó també emocional: entre els que el fan es crearan uns vincles afectius inesperats. La mirada sempre humanista de Koreeda, movent-se el film entre la comèdia i el drama o entre l’aparent lleugeresa i la malenconia, evita el judici moralista sobre els personatges (..)

Crítica d’Imma Merino, al diari El Punt Avui: Una família inesperada. (..) Podria semblar que, a la manera de tantes pel·lícules actuals, Koreeda il·lustra un tema sociològic: “el tràfic de nadons”, lligant-ho al del fet que hi ha dones que no se senten capaces d’assumir la criatura que han tingut. Tanmateix, a diferència de tants de casos, el tema es dilueix a través de la construcció d’uns personatges amb la seva complexitat i ambigüitat moral. Això sense sobreposar-hi un judici, que, en tot cas, hi és envers una societat hipòcrita i cruel que exclou, que margina, que fa que algunes mares hagin d’abandonar els seus fills, cosa que fa que d’altres puguin vendre’ls i comprar-los. Encara més: Koreea fa atenció als seus intèrprets per captar-hi una emoció, un gest imprevist que dona vida al contingut de les imatges més enllà del relat que s’hi explica.

Entrevista de Bernat Salvà a Hirokazu Kore-eda: “El món és una escala de grisos amb molts matisos”. La família és el tema recurrent del cinema d’Hirokazu Kore-eda (Tòquio, 1962) (..) Aquí tenim dos vehicles que al principi sembla que segueixen línies paral·leles, el dels delinqüents, que podríem dir que és negre, i el dels policies, que seria blanc. Però, a mesura que avança el viatge, les línies es van acostant més, ja no és blanc i negre, sinó que tot és gris, i al final fins i tot pot fer la sensació que els policies són d’un gris més fosc que el gris clar dels delinqüents (..) Per dir-ho d’alguna manera, la família, tant la que té llaços de sang com la que es construeix d’altres maneres, és un recipient, i vull posar en escena el que hi passa a dins (..) En aquest cas he fet un treball d’investigació sobre els orfes, sobre els pares que abandonen els seus fills (..) M’agradaria que les meves pel·lícules tinguessin la força perquè aquests personatges que semblen invisibles, com si fossin simplement part del paisatge, els comencéssim a mirar d’una altra manera (..) Efectivament, la idea era que, a través d’aquest viatge, convivint tots dins el vehicle, d’alguna manera es creen uns vincles semblants als familiars. Una vegada acabat aquest viatge, en el seu record, els personatges queden amb la idea que aquesta és la meva família (..)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!