Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Born, de Claudio Zulian, estrenada ja a la nostra cartellera.
Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.
(..) La seva proposta és l’antítesi de tot relat èpic. “Born” parla d’un món que s’està constituint –la burgesia catalana comercial– i la crisi a la qual es troba abocat com a conseqüència de la guerra contra Felip V. També parla dels desnonaments, de les dificultats dels pobres per sortir de la crisi o de com les relacions de poder tenen a veure amb les conductes sexuals. “Born” vol ser un relat sobre el barri del Born, sobre com era la vida interior a Barcelona entre 1700 i 1714, fins que les bombes varen deixar la ciutat en runes i va començar un altre període de la història (..) El 1714 es troba fora de camp, mentre que un seguit d’interiors que semblen petits bodegons clàssics ens ajuden a conèixer unes vides escapçades (Àngel Quintana, El fora de camp de 1714, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 21.011.2014)
(..) “Born” se’ns presenta tocada per una espurna d’austera modernitat (..) Mentre la història es dirimeix en lluites monàrquiques, de portes endins impera la pobresa del poble i l’avarícia dels comerciants. Fugint de la nostàlgia, Zulian compon un minimalista retaule històric que es fa fort en l’atenció als petits detalls (..) No acaba de trobar un rumb definitiu pels seus postulats heterodoxos (..), però hi trobem interessants empremtes d’una sensibilitat pictòrica i d’un convincent compromís amb el realisme (Manu Yáñez, Born, diari Ara, 21.11.2014)
(..) un pessebre vivent de la Barcelona del 1700. A estones resulta una mica immòbil, com si pretengués fer albertserrisme de barraca (..) Però té moments d’una bellesa incontestable, una visió bruta i imperfecta dels ambients del Born a principis del segle XVIII (Josep Lambies, Born, Time Out Barcelona, 21.11.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!