Club 7 Cinema

Balada trista de trompeta (Balada triste de trompeta / A Sad Trumpet Ballad / Ballata dell’odio e dell’amore), d’Álex de la Iglesia

(..) un film descarnat i cru, bàrbar, que fa de la desmesura la seva raó de ser. Muntat en brut, amb salts de “raccord” narratiu deliberats, histriònic i inquietant a parts iguals, fon a més amb excel·lent criteri els elements de la ficció amb aspectes tan reconeixibles de la recent història espanyola com per exemple les caceres de Franco, la construcció del Valle de los Caídos, l’atemptat a Carrero Blanco i l’èxit de Raphael (Pallassades crues i salvatges, Quim Casas, El Periódico)

(..) poti-poti de fets històrics, deliris circenses, bromes macabres, picades d’ullet al més granat de la cultura popular —Raphael inclòs— i tralla entre felliniana i valleinclanesca que mai no troba una forma coherent per presentar-se al públic (Balada triste de trompeta, Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

(..) acaba sent tan anàrquica com el país que vol retratar, una combinació de Valle-Inclán i Goya passats per la cultura “trash” i vomitats com si es tractés d’una mala digestió. Si, d’una banda, els forats són massa grans, de l’altra la fúria amb què es volen omplir, amb una narració vertiginosa i enfollida, no deixa de tenir el seu atractiu malsà (Una colla de pallassos, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

De la Iglesia ens confirma el que sempre hem sospitat, que és un cineasta més efectista que efectiu, dotat com pocs a Espanya per al relat audiovisual, per carregar d’intenció les imatges, però perdut en el fur creador, enamorat de les seves idees i necessitat de mesura en els arravataments creatius (De la Iglesia desafina en la seva balada més personal —sense enllaç—, Xavi Serra, Ara, 17.12.2010)

De la Iglesia ha fet una comèdia (?) negra que concentra tot el mal cafè de cert Esperit Nacional: en el fons, no és un retrat (crític) de cert horror medul·lar, sinó una espectacularització (entregadíssima) d’aquell “¡Viva la muerte!” que va cridar Millán Astray  (‘Millán Astraycanada’, Jordi Costa, Avui+ElPunt – Quadern de Cinema) 

FOTO © Mikado Balada trista de trompeta, d’ Álex de la Iglesia

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!