Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç

FOTO Ain’t Them Bodies Saints, de David Lowery

(..) L’ambientació en els anys setanta i el to general del relat podrien fer pensar en “Malas calles”, de Terrence Malick, però la seva deriva romàntica té molt a veure amb el referent de Nicholas Ray (..) Bob sap que no pot arribar a trobar la dona i la filla perquè la seva presència només portarà tensió i violència, però no vol estar lluny seu. La tensió entre la pulsió de mort que domina la vida dels personatges i el seu desig amorós marca el contingut d’un relat en què qualsevol forma de retorn a la normalitat sembla impossible. “En un lugar sin ley” sembla rebutjar alguns dels esquemes de cert cinema independent per voler ser el resultat d’una determinada tradició fílmica. Aquest fet es posa en evidència en el tractament del ritme. No s’articula com una pel·lícula d’acció, sinó com una mena de blues sobre una llarga espera (Àngel Quintana, Els amants criminals, Suplement Cultura, diari El Punt Avui, 09.05.2014)

(..) funciona com una càpsula del temps: un viatge nostàlgic al romanticisme lacònic, al lirisme impressionista i a les faules macabres dels primers films de Terrence Malick, en particular “Malas tierras”. L’exercici de taxidèrmia fílmica té els seus punts forts –el joc naïf d’unes cartes d’amor llegides a cau d’orella– i les seves debilitats –la sobreexplotació de l’estil Malick pot generar rebuig en l’espectador–. Però finalment és la balança actoral la que dirimeix el triomf parcial d’aquesta història (Manu Yáñez, En un lugar sin ley, suplement Play, diari Ara, 09.05.2014)

(..) Tot encomanat-se en l’obra de Terrence Malick, Lowery treballa amb un imaginari ianqui un xic atemporal. Tot es desenvolupa en aquell rerepai?s rural on els bandolers mantenen un ale? roma?ntic (..) Amb un naturalisme preciosista de vegades un pe?l forc?at, Lowery construeix el context perfecte per emmarcar una se?rie de sentiments que nome?s es poden coure a foc lent: l’espera, la fidelitat, la rancu?nia, la desesperacio?, l’honor, el perdo?, el pragmatisme maternal… (Eulàlia Iglesias, En un lugar sin ley, Time Out Barcelona, 09.05.2014)