Club 7 Cinema

“De pis en pis, la vida passa“, ha titulat Imma Merino. “El geni del cinema coreà ens convida a buscar pis nou“, diu Gerard Casau. Parlen d’ “A dalt de tot” / “En lo alto” / “Walk Up” / “Tab”, pel·lícula de Hong Sang-soo, que s’ha estrenat en VOSC a Catalunya.

Sinopsi: Un director de cinema acompanya la seva filla, que vol estudiar interiorisme, a visitar un edifici que és propietat d’una dissenyadora amiga seva. Mentre xerren de forma amigable i la dona els va mostrant, planta per planta, les reformes que ha fet, l’home surt per atendre una trucada de feina. En tornar, l’escenari ha canviat: el lloc és el mateix, però en un altre temps.

Intèrprets: Hae-hyo Kwo, Lee Hye-yeong, Song Seon-mi, Yun-hee Cho, Mi-so Park, Seok-ho Shin.

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: “De pis en pis, la vida passa“. (..) El fet que aquest cineasta sud-coreà sigui tan prolífic pot dur a considerar que repeteix unes fórmules amb variacions sense concedir-se temps per madurar i polir les seves obres. Jo mateixa ho he considerat, però he adquirit una altra perspectiva que em fa veure Hong com un cineasta que no fa més que madurar les seves formes (no pas fórmules) mentre l’aparent deixadesa és l’escletxa per on es filtra la vida en la ficció. I també que assumeix una comesa sense descans per configurar una “comèdia humana” (..). Durant el curs de la pel·lícula, en diverses escenes amb plans fixos sense que quedi clara la temporalitat amb l’ús d’elisions radicals, el cineasta va canviant de pis conversant amb diferents dones mentre beuen vi i la vida passa amb una certa sensació de fracàs.

Crítica de Gerard Casau, al diari ‘Ara’: “El geni del cinema coreà ens convida a buscar pis nou“. (..) No importa si el que veiem a “A dalt de tot” és real o imaginari, perquè Hong torna a demostrar el seu geni per endinsar-nos en un laberint de vides possibles i paral·leles amb tanta gentilesa que ni tan sols se’ns acudeix preguntar-li pel camí de tornada. A més, el film conté una de les millors seqüències de la seva filmografia recent (aquella en què Byungsoo explica, amb una candidesa desarmant, com Déu se li va aparèixer per convèncer-lo que no deixés de fer pel·lícules) i un moviment sísmic en els costums dels seus personatges, que ara prefereixen emborratxar-se amb vi en comptes de soju.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!