Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre 20.000 dies a la Terra (20.000 Days on Earth | 20.000 Días en la Tierra), de Iain Forsyth i Jane Pollard, que s’ha estrenat a bona part de la nostra cartellera i, en particular, també al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) en 24 hores fictícies, Nick Cave rememora algunes experiències dels seus vint mil dies a la Terra en un film que, més que voler revelar una intimitat o reproduir una quotidianitat, fa atenció a la dimensió mítica del personatge (..) Tanmateix, “20.000 Days on Earth”, amb una atmosfera nocturna que s’adiu amb la música del seu protagonista, no és una mera evocació d’anècdotes que conformen una llegenda. Cave no és un “fantasma”, sinó un artista profund que explica el seu procés creatiu i l’efecte transformador de la música (..) Hi ha també una reflexió sobre l’existència que mai no és banal. Així es conforma un interessant retrat d’un artista a la maduresa que acaba fent un cant a la llibertat (Imma Merino, Retrat d’un artista, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 07.11.2014)

(..) Aquest músic de múltiples personalitats artístiques (el rocker tempestuós, el dandi baladista, el poeta maleït…) crea una nova impostura: la de la seva suposada vida real (..) Uns creuen que Cave només ha participat en aquest projecte cinematogràfic perquè és benzina per al seu ego, i altres pensen que, com deia Robert Bresson, sovint la irrealitat és la millor manera de revelar la veritat (..) Estem doncs davant d’una ficció documental que eixampla els marges expressius del format “rockumentary” i alhora es converteix en una de les obres més profundes, belles i lúcides sobre el procés creatiu i la vida d’artista (Joan Pons, 20.000 días en la Tierra,  diari Ara, 07.11.2014)

(..) aborden la figura de Nick Cave a partir d’una pregunta fonamental: com es pot filmar l’univers creatiu d’un artista? (..) Cave es presenta com un aristòcrata del rock que se segueix emmirallant en els mites que van marcar la seva infància, i que al llarg d’un dia és visitat pels fantasmes del seu passat (..) L’arrabassador retrat d’un músic (Gerard Casau, 20.000 días en la Tierra, Time Out Barcelona, 07.11.2014)

L’a­no­me­nat rocku­men­tal, o do­cu­men­tal rock, no és un gè­ne­re en si ma­teix, però sí que s’ha con­ver­tit en una va­ri­ant molt cre­a­ti­va del cine do­cu­men­tal. Per­met lli­cèn­ci­es i ex­peri­ments de to­ta me­na com aquest re­trat de Nick Ca­ve es­crit per ell ma­teix. No és un film so­bre el can­tant aus­tra­li­à, si­nó una bar­re­ja de fic­ció i re­a­li­tat que ocu­pa un dia en la se­va vi­da. És més una pel·lí­cu­la amb l’au­tor de “Your fu­ne­ral… my tri­al” que no pas so­bre ell (Quim Casas, Subtil retrat de Nick Cave, diari El Periódico, 07.11.2014)

Crèdits fotogràfics: Avalon

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!