Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Friso per anar a veure Ficció, la nova pel·lícula de Cesc Gay, i poder parlar-ne. Mentrestant, permeteu que comenti un xic la presència de la llengua catalana en la versió original d’aquest film, el que se’n deriva i la significativa manera com balla el títol de la pel·lícula, que ara es diu "Ficción" (en castellà), ara "Ficció" (en català).
Dimarts llegíem a EL PUNT, que "A la versió original de Ficció es parla en català, exceptuant el personatge interpretat per Javier Cámara (i alguns diàlegs dels altres personatges amb ell sense que la seva presència representi el pas sistemàtic al castellà) i la fugaç xicota argentina de Judith que assumeix Carme Pla". I se’ns informava que, fora de Catalunya, la pel·lícula es passaria en una versió totalment doblada al castellà. Val molt la pena que llegiu tota la peça periodística en què Imma Merino ho explica < podeu llegir-lo clicant l’enllaç, en vermell: Doblatge al castellà obligat pels exhibidors >
Avui divendres, dia 10 de novembre de 2006, s’ha estrenat la pel·lícula. Al bar on esmorzo, he fullejat La Vanguardia i hi he vist l’anunci, amb el títol Ficción i amb una nota remarcada, just al damunt del reguitzell de logotips de les diverses sales on es projecta, que diu: "Versión original en catalán y castellano". El primer que he pensat és: Home, a Catalunya si més no, això ja és millor que el que ens van fer amb Salvador; aquí no s’intenta amagar que hi ha català a la pel·lícula! Tot i que, pel que explica aquella peça periodística d’ EL PUNT, de seguida m’he plantejat si no hagués estat més precís dir "Versión original en catalán con algunos diálogos en castellano". I m’he preguntat si no deuen tenir por que se’ls espanti la clientela o… Escolta (m’he dit): no ens posem perepunyetes, que tampoc hem d’anar mirant amb lupa les coses, va! El cafè amb llet encara el tenia gairebé tot a la tassa i, per fi, un altre client del bar ha deixat lliure l’edició d’avui d’EL PUNT. Passo pàgines i em trobo amb l’anunci: aquí, però, la pel·lícula es diu Ficció. Ai, caram! La mateixa pel·lícula, projectada en la mateixa versió, s’anuncia en català en un mitjà en la nostra llengua i en castellà en un mitjà publicat en castellà. Conclusió: en l’anunci a La Vanguardia es vol dissimular el català, no amagar-lo; però (en part) vendre-ho com a Ficción, en castellà, i "diálogos en catalán y castellano" busca donar-ne una imatge publicitària prou atractiva per als que no anirien a veure-la si els diguessin tan sols que es projecta la versió original, en què hi ha molts de silencis i només alguns diàlegs en castellà. Ara, de debò hi ha algú que, interessat per la pel·lícula, deixaria d’anar-la a veure per aquest motiu?
I en quina versió veuen la pel·lícula a les Illes, al País Valencià…? Quin és el títol real de la pel·lícula?…
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")
A la cartellera del Cinema Renoir Palma, s’anuncia Ficción "V.O. catalán y castellano, con subtítulos en castellano". A les dels cinemes Kinépolis, de Paterna, i Babel i UGC Cine Cité, de València, s’anuncia Ficción, sense fer cap esment de la versió (i ja podem imaginar-nos-ho).
La versió que en veuen els espanyols és, pel que se’ns diu, generalment la doblada al castellà; tot i que, en alguna sala de VO la projecten com a Palma, amb subtítols. És, per exemple, el cas dels madrilenys cinemes Princesa, Cuatro Caminos, Renoir-Retiro. Cal reconeìxer que algunes altres sales, d’entre les que la passen en castellà, l’anuncien efectivament com a doblada, és a dir, fan saber els clients que la versió original no és aquella. Per descomptat, tots la projecten amb el títol Ficción, fins i tot aquells multicinemes que, per exemple, anuncien The Queen i no pas La reina. Ras i curt: res de nou a l’Oest! Bé, sí, uns quants espectadors en disfrutaran la VO i, per tant, sentiran català: millor per a ells!
El cas de Ficció deixa ben clar a qui ho vulgui veure el paper que juguen, en el tema de la llengua al cinema, els exhibidors, distribuïdors, publicistes… del comerç cinematogràfic. Prejudicis, interessos creats, ideologies, espanyolisme… també a casa nostra. Tinguem-ho en compte, a l’hora de valorar les coses que aquesta gentalla diu sobre la presència del català i del cinema català (i del francès i del cinema arriscat i del cinema d’autor no reconsagrat…) a la gran pantalla (també a casa nostra). Sense cap mena de vergonya, pel que ha denunciat públicament Cesc Gay (en aquesta ocasió, més coherent que no pas amb l’actitud que va tenir en l’anterior A la ciutat /En la ciudad), s’han negat que Ficció es projectés, per exemple, com United 93, la pel·lícula de Paul Greengrass que darrerament sempre poso d’exemple, ja que tot i ser una estrena comercial, hi sentíem parlar àrab els personatges islamistes i els seus diàlegs eren subtitulats, si esqueia. Ho diu Cesc Gay, que tampoc hi ha tants diàlegs a Ficció; però no… no és en àrab, és en català. Res de nou a Ponent! El problema és que aquesta gentalla són els que condicionen realment el mercat (també el nostre) i, per tant, afecten directament la normalització del català al cinema i (encara pitjor) fan que els directors catalans decantin la (nostra) llengua, perquè els deixen un mercat reduït, ofegat. I al damunt, bona part de la classe periodística catalana (part dels crítics inclosos), encara els abonen.
El català és una llengua tan bona com qualsevol altra per a una ficció; però (m’ho han posat fàcil) alguns fan que l’ús normalitzat sigui una ficció. Sort de gent com en Recha o com el mateix Cesc Gay en aquesta ocasió (mitja tinta o no, massa prudent o no; pretextuat o no). Anar a veure’n les seves pel·lícules, a part d’un acte de cinefília, també esdevé un gest de suport i agraiment, una certa reivindicació (mal sigui per les condicions que han creat els altres).
Actualització (11.11.2006)
Si anem al web oficial de la pel·lícula Ficció, ens trobem coses diverses:
El títol destacat és en català, Ficció, i va acompanyat dels títols en castellà i anglès, en lletra més menuda, Ficción i Fiction. Caram, fan com en aquest bloc: Ficció / Ficción / Fiction Ves per on, per a una pel·lícula nostrada han arribat a la mateixa solució que jo faig servir per als films estrangers. Curiosa coincidència.
Ara, el web, tot i dir-se WWW.FICCIO.NET és només en castellà, que quedi (ben) clar. Déu n’hi do l’embolic que es fan, no trobeu?
D’altra banda, m’he entretingut (com si no tingués altre feina!) a fer un cop d’ull a les cartelleres que algunes sales tenen a la xarxa. A Barcelona, les cadenes Balañà i Cinesa l’anuncien com a Ficción; per bé que la primera informa els potencials espectadors que la pel·lícula es en ´"versió original catalana/castellana", l’altra no en diu ni ase ni bèstia. A Girona, els Albèniz la identifiquen meitat i meitat: amb el cartell en castellà i la identificació en català. A Arenys, la pàgina en català de la cartellera, identifica la pel·lícula en castellà i el cartell és… en castellà. I tots (insisteixo) en passen la mateixa còpia, segons diuen.
Fixem-nos bé que no som davant del cas de pel·lícula doblada al català que s’exhibeix amb el títol en castellà. No. Som en el delirant cas d’un film que té originàriament els dos idiomes; que al web oficial s’identifica amb els 3, però destacant-ne el català i que, tanmateix, majoritàriament, a Catalunya, ens la identifiquen en castellà (i a la resta dels nostres països, ja he explicat el que!)
PS (20.11.2006)
Algunes coses més:
PRIMERA. Dissabte, dia 18.11.2006, vaig veure Ficció -cosa que ja podeu haver notat, per l’article que he dedicat a comentar la pel·lícula-. Vaig haver de donar corda al cotxe i arribar-me fins a Arenys, perquè és la sala on la projecten que queda més a la vora de Malgrat, on jo visc. Efectivament, la còpia era en versió original. I què vol dir això? Doncs el que hem pogut comprovar tots els que l’hem vista en aquesta versió: pel·lícula plena de silencis, però parlada bàsicament en català, amb algunes ratlles de diàleg en castellà.
SEGONA. Cal felicitar Cesc Gay pel registre lingüístic del film. Com que els diàlegs són cinematogràfics, entren. I el registre de català que fa servir, entra molt bé. Segons com ens poséssim, li podríem discutir algunes opcions (per exemple, si en lloc d’ "algo" -dels "algos" que deixen anar- diguessin "alguna cosa" tampoc sonaria malament), però em sembla més important remarcar l’aportació positiva d’aquesta pel·lícula en el camí cap a un registre de català que funcioni bé. (Sobre la presència de la llengua castellana al film, ja n’he parlat al final de l’article en què el comento i em sembla sobrer ara tornar-hi). Per als que insinuen el contrari, Ficció deixa clara l’obvietat -sovint negada- que la nostra llengua és tan bona com qualsevol altra per al cinema. Ah i també deixa ben clar que, amb bons diàlegs cinematogràfics, el cinema català és el mitjà que millor pot normalitzar el català al cinema.
TERCERA. Aquesta mateixa tarda -dilluns, 20.11.2006-, m’he estat passejant per Barcelona i he vist uns quants quioscos de premsa, en els laterals dels quals hi havia un cartell gran que anuncia Ficció, en català. Fa uns dies, vaig haver d’anar per Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) i vaig topar amb tot de cartells de Ficció, en català, a les pasquineres. Enmig de l’embolic que vaig descriure, amb diaris que el publicitaven diglòssicament, amb cartelleres de cinema que anunciaven la mateixa versió amb títols en llengües diferents… enmig d’aquesta ximpleria, cal aplaudir que l’hagin anunciat a quioscos i pasquineres com a Ficció.
QUARTA. Em sembla que tot plegat va demostrant que la distribuïdora ha tingut un comportament, si més no, parcialment encomiable, en tot cas, força millor que els exhibidors. Tot i que bona part de l’embolic esmentat ja ve de la mateixa ALTA FILMS, que, per exemple, comença per dir la distribueix en dues versions diferents: "catalán y castellano" i "castellano". I els exhibidors, a remolc -i a bodes em convides!-. Fixem-nos que, en la versió original, això de "catalán y castellano" pot fer entendre una presència molt més gran del castellà que no la que realment hi té. Ras i curt, van quedant ben clars els prejudicis, les pors, les timideses, la ideologia… del sector de l’exhibició i del sector de la distribució. Un valor afegit que hi ha aportat Ficció i també Salvador és que, malgrat les martingales i els exercicis de prestigitació per amagar la presència del català en aquestes pel·lícules, a la fi ha quedat clar que el públic de Catalunya, quan té una pel·lícula que li interessa, no la deixa de veure per la qüestió lingüística. Potser començaria a ser hora, doncs, que algú es replantegés l’apartheid a què sotmeten els films parlats en la nostre llengua.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Renoi, quin tros d’embolic. Ara bé, sigui com sigui, al capdavall, el més important acaba sent la mateixa pel·lícula. I, si realment frises per anar-la a veure, fes cas de la frisança en qüestió perquè Ficció paga la pena.