Spike Jonze, la imaginació al poder

Avalada per les 5 nominacions als Oscar, el Globus d’Or al Millor Guió, el Premi Aual del Gremi de Guionistes i un bon reguitzell de premis i nominacions anuals d’altres gremis i associacions de crítics i cinèfiles, comença a arribar a les nostres pantalles Her, de Spike Jonze: la història d’amor entre un home malalt d’amor (Joaquin Phoenix) i una veu femenina d’ordinador (Scarlett Johansson).

Encara que no ho sembli, Her és tan sols el quart llargmetratge de ficció de Spike Jonze. I és que, des de començament dels anys noranta, no ha parat de fer espots publicitaris, videoclips, curtmetratges…, produir material audiovisual, intervenir davant de la càmera com a actor. Imaginatiu,  sempre en un univers a cavall de la música i la creativitat alternativa, ha treballat freqüentment amb Charlie Kaufmann, amb col·legues com Michel Gondry

FOTO (Simo Cahn) Spike Jonze


Spike Jonze (Rockville, Maryland, EUA, 22.10.1969). Nascut Adam Spiegel. Realitzador d’espots (Nike, Coca-Cola, Sprite, Nissan,…), de videoclips (Björk, Beastis Boys, Fat Boy Slim, Daft Punk, REM…) i curtmetratgista, debuta en el camp dels llargmetratges de ficció el 1999 a Com ser John Malkovich (Being John Malkovich | Como ser John Malkovich | Dans la peau de John Malkovich | Essere John Malkovich), amb guió de Charlie Kaufman i en la qual John Cusack és un titellaire que descobreix una porta que du directament al cervell de l’actor John Malkovich —Premi FIPRESCI a Venècia i fortament reconeguda—. Sense abandonar les seves altres activitats, el 2002 torna al cinema de ficció amb Adaptation, amb guió de Charlie Kaufman i el seu fictici germà bessó Donald Kaufman —adaptació d’ El lladre d’orquídees, de Susan Orlean—, en el qual Nicolas Cage encarna  Charlie Kaufman i les seves dificultats professionals i personals en intentar adaptar el llibre d’Orlean, així com al seu bessó, que se’n surt la mà de bé a la vida i a la feina —l’Oscar a Chris Cooper com a secundari, encapçala el reguitzell de premis del film—. El 2009 signa el seu tercer llargmetratge, Allà on viuen els monstres (Where the wild things are / Donde viven los monstruos / Max et les Maximonstres / Nel paese delle creature selvagge), amb guió d’ell mateix i Dave Eggers, basat en el conte de Maurice Sendak, sobre un nen entremaliat i sensible, que se sent incomprès pels de casa seva i a qui han castigat a estar-se sense sortir de l’habitació, d’on en fuig amb la imaginació. Her és, doncs, el seu quart llargmetratge com a director.

Com a productor ho ha estat de la sèrie televisiva i de l’enfilall de pel·lícules Jackass, així com —entre d’altres— de films com Sinècdoque, Nova York, de Charlie Kaufman i Human Nature, de Michel Gondry, amb guió de Kaufman.

Com a actor, ha aparegut davant de la càmera —acreditat o no— al llarg de tota la seva carrera, en films com Mi vida loca (1993), The Game (1997), Tres Reis (1999), Moneyball (2011), El llop de Wall Street (2013), a part de treure el cap també eb alguns dels seus films.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *