(Extret de la pàgina web www.esquerraindependentista.cat)
“El miratge del discurs oficial d’ERC afirma que la sola presència al Govern de la Generalitat ens donarà una imatge de partit de govern i podrem demostrar a la ciutadania que podem gestionar. Ens diuen que això, i no la priorització del programa polític d’ERC (el dret a l’autodeterminació i el concert econòmic), és el que ens permetrà incrementar el suport popular. Aquesta és la raó per la qual la direcció d’ERC es conforma amb una simple reforma del sistema de finançament (i posterga l’exigència del concert econòmic) i impulsa una llei de consultes populars que deixa en mans de l’Estat l’autorització final dels referèndums (i posterga sine die l’impuls d’una llei per poder convocar referèndums d’independència). Però tot i que aquest és el relat oficial del perquè ERC ha d’estar al govern peti qui peti, una vegada més la realitat s’ha imposat, i la dosi de realisme que subministren els resultats de les eleccions d’Euskadi i Galícia demostren que els independentistes, quan només són al govern per gestionar marcs autonòmics esgotats, pateixen un desgast contundent.
Per als partits autodeterministes I independentistes, ERC, BNG i EA, només té sentit formar part de governs si són capaços de forçar canvis profunds i estructurals (nous marcs jurídics, concert econòmic i dret a l’autodeterminació). Però EA no va aconseguir que el lehendakari complís amb la seva paraula i convoqués el referèndum pel dret de decidir, mentre que el BNG no va aconseguir que Galícia aprovés un nou Estatut d’autonomia de nació. I els dos partits han patit una davallada important en vots i en escons pel desencís que han causat en els seus respectius electorats arran de la sensació que han generat d’acomodar-se al poder pel poder.
EA ha passat de set a dos escons i el BNG ha perdut un escó i 45.000 vots (sobretot a les grans ciutats amb caigudes del 25% de l’electorat). Aquesta pèrdua de suport popular ha fet fora dels futurs governs d’Euskadi i de Galícia aquests dos partits. Ja no podran tornar a decidir ser o no ser al govern, la ciutadania els n’ha fet fora. En el cas gallec, el PP s’ha imposat per majoria absoluta, i en el cas basc només podran formar govern el PNB amb el PSE o el PSE amb el PP i UPD.
És especialment rellevant des del punt de vista de l’independentisme català, que mentre l’independentisme al govern, EA, s’ha enfonsat, les opcions independentistes fora del govern, que han pogut mantenir el seu programa, han tingut un resultat excel·lent. L’opció independentista il·legalitzada per Espanya ha aconseguit quasi el 10% de l’electorat (el que ha estat tota una demostració de força) i l’opció independentista legal, Aralar, ha incrementat la seva representació d’un a quatre diputats.
Tot sovint la direcció del partit acusa els secors renovadors de ser els culpables que ERC no aconsegueixi uns bons resultats electorals. A part de l’evidència empírica que els sectors renovadors només van aparèixer després que ERC perdés suport electoral, ara s’ha demostrat la veritable causa del perquè els partits independentistes, quan són al govern sense forçar canvis estructurals, perden vots. I en el cas d’ERC el que ens fa perdre suport electoral són els Madrid 2016, el nepotisme, l’allunyament de la ciutadania, la tercera hora de castellà, la subordinació del PSC al PSOE, l’oblit del nostre programa de canvis: traspàs d’aeroports i trens, concert econòmic, nova llei de política lingüística… Els sectors renovadors estem convençuts que, ben al contrari del que afirma la direcció, representem l’esperança de molta militància i de la ciutadania que un nou independentisme, ferm, honest i coherent, és possible.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure si resultarà que la patacada electoral dels nostres “amics” bascos i gallecs serà cosa dels crítics com tu, Uriel. 😉 Jo penso que és més una qüestió de governar per governar aparcant el programa que durant anys els va fer créixer. Uriel, el temps et dóna la raó.
Mira doncs, si el nostre govern ja té mig embastada una llei de consultes i tenim un nou estatut, és que la cosa deu anar bé.
Al marge d’això, aquest post no té no solta ni volta.
lo d la 3 hora d castella esta arreglat i crec k tot el mon sap k el psc es psoe, i la resta d article pareix k o escriu ciu
A mi em sembla que al País Basc hi ha un escenari polític adaptat a les necessitats dels partits espanyols. Quan una realitat sociopolítica no els agrada, inventen una llei que elimina els drets civils d’una part de la població, que té com a resultat la marginació d’una part de les opcions polítiques i té la virtut de deixar més marge a la representació espanyola. Aquesta modificació la necessitaven per a invertir les possibilitats d’accés al poder autonòmic (!) i impedir que el PNB pogués governar en minoria, emparant-se del suport puntual de l’esquerra radical. Ara és el PSOE qui pot optar a jugar a aquest joc. La resta són tot comparses, perquè en realitat el PP no hi pintarà gaire res com a opció ideològica, perquè allà, per als espanyols, i malauradament també per als bascos que han consentit a representar aquesta pantomima pseudodemocràtica, els eixos polítics no són dreta-esquerra sinó Euskadi-Espanya.
Per tant, quines conclusions se’n poden extraure de tot això.
1- que quan les condicions sociopolítiques s’aguditzen, el PSOE canvia de socis. Per tant, potser no hauria de fer-nos por plantejar també, si s’escau, una solució d’aquesta mena.
2- que un dels condicionants que podria exigir el PSC per continuar formant govern sigui el fre a l’agitació política per no contribuir a aguditzar res a la nostra societat.
3- que si hi hagués una radicalització de l’escenari, el PSC aniria a buscar a CiU per fer-hi tracte.
4- que, segons com, el govern del reialme podria arbitrar mesures restrictives de l’accés a les institucions als partits d’àmbit no espanyol, o bé aplicaria a les opcions no espanyoles més compromeses els correctius que en aquests moments empra a l’escenari d’Euskadi.
Es miri com es miri, Espanya és un molt mal negoci.