Uriel Bertran
Si volem, podem!
Informe Acuña: la depressió de l?economia espanyola pot ser imminent
Optimisme en el Govern espanyol? Segons els últims informes de pes coneguts en els últims dies, com el de Variant Perception, el del banc UBS o el de R.R. d’Acuña, no donen cabuda a cap indici de conformisme i frivolitat en aquest àmbit, tal com expressa Zapatero. I és que, en cas de complir-se aquests pronòstics, la recessió amenaça amb convertir-se en una depressió econòmica en tota regla.
La caiguda de la construcció, principal motor econòmic de l’Estat durant l’última dècada, i l’absència d’un nou motor econòmic de creixement fonamentat en la innovació i la tecnologia, tindrà conseqüències dramàtiques per a l’economia i l’ocupació.
La situació actual del mercat de l’habitatge és de sobreoferta. La comparació entre oferta (1.629.509 pisos en venda) i demanda (218.428 ) a l’Estat espanyol determina uns estocs d’habitatges nous buits en venda tan grans, que per poder esgotar els esmentats estocs amb els nivells de demanda de l’any 2008 farien falta 7 anys. Com a resultat, el preu de l’habitatge caurà fins al 2011.
Per tant, perquè el sector immobiliari pugui reactivar-se i començar a exercir efectes positius sobre l’economia es necessitaran, com a mínim, de l’ordre de 6 o 7 anys. Tot això condicionat sempre a les condicions del mercat, en particular, de la fluïdesa i la disponibilitat que es produeixi a partir d’ara en el crèdit.
El pes total de la construcció, directe i indirecte -a través del seu efecte multiplicador (per l’efecte arrossegament en altres indústries)-, sobre el PIB l’any 2007 era del 17,5% (7 punts directes i 10,5 punts indirectes per raó del multiplicador). En els moments actuals el seu pes està al voltant del 13/14% del PIB, d’aquí la dura contracció que s’ha produït en el PIB general i en l’ocupació.
L’any 2011 el pes total de la construcció podria estar només entorn del 2/4% del PIB, el que significa una dura contracció per al PIB de més de 10 punts, tot considerant el volum i el pes de la resta de variables constants.
D’aquesta manera, l’estudi, el més complet en aquest àmbit, adverteix que l’Estat espanyol registrarà una contracció del PIB fins a 2012 fins i tot considerant una certa recuperació per a l’any 2011 a Europa.
Una destrucció laboral de tal magnitud es traduirà en una taxa d’atur l’any 2009 del 22,7% i del 25% a finals de 2010. Tanmateix, ja que la contracció econòmica es mantindrà fins a l’any 2012 i, en tot cas, el creixement serà inferior al 2,5% el 2013 (1,1%, segons aquestes previsions), l’Estat espanyol s’enfronta a un atur estructural d’entre el 25% i el 30% en els pròxims anys.
Els resultats quant al creixement del PIB a partir de l’any 2010 seran millors o pitjors, segons evolucioni l’economia europea, que al seu torn dependrà de les polítiques econòmiques que s’apliquin per reactivar-la i de quan iniciï l’economia americana la seva reactivació. Ara bé, segons les previsions de la Unió Europea, del Fons Monetari Internacional (FMI) i de l’ONU, la reactivació de l’economia de la UE no s’iniciarà abans del 2011 i, en tot cas, l’Estat espanyol ho farà després.
Com he escrit en moltes ocasions el dilema segueix sent el mateix: apostar per una Catalunya que continuï formant part de l’Espanya de la construcció, l’especulació i la crisi, o bé, apostar per una Catalunya que amb la independència i la fi de l’espoli fiscal pugui consolidar un sector industrial punter, tecnològic i innovador que generi riquesa i ocupació de qualitat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Donada la situació, la mala planificació, l’engany en la informació (ja que en bona part havia estat previst i avisat), la guerra de partits a Espanya que ha encegat fins a límits greus les decisions polítiques, les bestieses que escoltem aquests dies sobre tancs i les idees de la unitat d’Espanya, i l’efecte immediat que provocaria un atac militar de l’estat contra Catalunya (caiguda en picat de la economia, del que queda en peu), em ronda la preocupació que no utilitzin aquesta via a la desesperada.
Tindrien prou gent que es sumaria a la seva farsa de culpar-nos, de dir que la economia espanyola la hem fet caure nosaltres per obligar-los a mantenir repressió militar.
Situats en el tema em pregunto si se n’ha fet seguiment de les mesures econòmiques per sortit ben parats de la crisi pel que fa al detall de la economia catalana. A banda que tinc entés que l’estat espanyol té per costum deixar-se portar…. en les crisis……, alguna cosa o altra es deu d’haver fet, i, sobretot, alguna o altra cosa no s’ha fet.
Aquesta preocupació la plantejo al costat de comentaris de l’inici de l’acceptació de la evidéncia. Trobo que no es va aclarir prou el tema de la desinformació en campanya i pre-pre-precampanya. I en detalls interessants es passà per sobre i diria que d’escapada. Un que trobo significatiu és el que es referí (aleshores, i no n’he sabut res més) a que l’estat no actuaria recolzant el què caldria perquè això li trauria vots de espanyols catalanòfobs, greu.
Uriel t’haurien de jutjar per terrorisme! 😉