Uriel Bertran
Si volem, podem!
Efímera eternitat a Haití
Llegeixo un escrit de Jacques Attali sobre Haití molt interessant. Té una mirada sobre la desgràcia haitiana d’un optimisme potser provocador però de necessària esperança. Us en faig un resum:
Un esdeveniment natural pot servir de metàfora a un fenomen social, i per entendre les crisis, no hi ha res millor que l’al·legoria d’un terratrèmol. Una crisi econòmica és, com tots els sismes, resultat d’una successió de desequilibris, conseqüència de moviments durables seguits d’una ruptura brutal. En el cas de la geologia, la tendència llarga és la deriva dels continents, en el cas de l’economia, el desplaçament dels centres de poder d’un oceà a l’altre.
Aquestes tendències suposen acumulació de desequilibris (geològics o financers) que porten a trencaments (terratrèmols o crisis). En ambdós casos es constaten extremes desigualtats en el tractament de les víctimes, un seguit de rèpliques, sacsejades o recaigudes que perllonguen el caos inicial, una gestió caòtica dels ajuts i un oblit ràpid de les raons profundes del desastre. Els terratrèmols tenen un impacte econòmic, ho destrueixen tot i obliguen a efectuar despesa pública per a la reconstrucció, necessària, segons Keynes, per a reprendre el creixement.
Viure en una zona de terratrèmols és una crida constant al canvi, a la cosa nova, a la invenció, i porta a una cultura de la vigilància, a acceptar l’efímer, la modernitat, condició de progrés. No és sorprenent que entre les zones més creatives de la humanitat se situïn zones sísmiques actives com Grècia, Itàlia, Flandes, Califòrnia i Japó. Haití ha sabut millor que ningú donar proves de l’única creativitat que li era financerament accessible, la creativitat cultural.
La riquesa de la humanitat procedeix de la seva capacitat d’imaginar canvis i viure’ls i admetre que només poden sobreviure els qui poden donar un sentit a la destrucció del passat i entendre que la riquesa sempre ve de la “destrucció creativa” de la qual parlava el més gran economista del segle XX, Schumpeter, més clarivident que Keynes. Cal construir Haití perquè els haitians puguin fer del seu art, no un refugi de la seva misèria, sinó una manera de viure dignament la seva contribució a la Història.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uriel,
gràcies per la reflexió. Cal llum en dies com avui. Trobo un punt de vista molt encertat : un país aixecat des de la cultura.
Catalunya hem estat (i som) terra de grans artistes i creadors. És el nostre valor afegit, que hem d’explotar i importar.