Ambsense

Els arbres fruiters estan sotmesos a les modes. Les varietats de préssecs han anat canviant al llarg de les últimes dècades; les de taronges i les de mandarines, també. Però un arbre costa fer-se gran i, per això, els empelts permeten canviar la biografia d’un tronc: de productor de préssecs d’aigua a fabricant de nectarines. Hi ha arbres que transmuten.

Els parlants també poden empeltar-se d’altres maneres de parlar. Algú naix i es cria en una àrea dialectal i es desplaça a una altra i n’adopta alguns trets característics o fins i tot molts. Algú parla català a casa i l’usa majoritàriament durant molts anys i, de sobte, es mou en entorns amb molta presència de castellà i fins i tot el català que continua usant en queda força impregnat. En canvi, hi ha parlants menys permeables als canvis, per voluntat o per instint. Encara que es moguen d’un escenari a un altre, mantenen la seua idiosincràsia lingüística. A mi m’agradaria ser de l’última espècie. Per això, avui us parlaré d’una forma popular al Garraf, que sempre m’ha cridat l’atenció, però que mai he incorporat a la meua motxilla, malgrat la fascinació que em produeix.

Justament, no fa gaire vaig rebre una consulta per whatsapp d’un company de ball sobre la pertinència de la forma ambsense. I hi vaig tornar a pensar: en la gràcia que em va fer la primera vegada que la vaig sentir a la carnisseria on compro —Vols la costella amb os o ambsense?— o en la sorpresa de trobar-la escrita en textos d’una alumna de suficiència dels cursos de català garrafencs. Es tracta d’una preposició composta que funciona pels carrers d’aquesta comarca i més enllà —a Mollet i a Mataró, per exemple— pel que en deia Manuel Cuyàs ¹ en un article del diari El Punt de fa uns quants anys. En canvi, en tortosí jo no l’he sentida mai. ¿Potser es tracta d’una variant que s’ha reproduït només en alguns parlars orientals?  En tot cas, fins i tot allà on s’usa, segurament deu ser més habitual en persones que no han estat escolaritzades en català que no pas en aquelles que ja s’han entrenat a usar la llengua estàndard, com passa sovint amb altres formacions que funcionen només en la llengua oral col·loquial (fandilla per faldilla, posem per cas).

A banda d’aquestes referències breus a la vigència d’aquesta peça lèxica, voldria fer dos petites reflexions quant a la seua morfologia i a la seua ortografia. Per la forma, podríem pensar que presenta un cert paral·lelisme amb el sensepapers, el sensesostre o el sensefeina que l’Ortografia catalana ² de l’IEC fa escriure de manera aglutinada. En realitat, però, no es tracta d’una preposició que s’enganxa a un nom per formar un altre nom, com en els casos anteriors; sinó d’una preposició unida a una altra preposició, la suma de les quals continua funcionant com a preposició. I això representa una originalitat morfològica preciosa. De fet, potser tampoc no ens semblaria tan pintoresca si pensem que podria ser una construcció en certa manera anàloga als antònims withwithout de l’anglès. Fent-la servir, fixeu-vos com ens podria quedar la traducció del “With or without you” d’U2:

Amb o ambsense tu
No puc viure
Amb o ambsense tu

Quant a l’ortografia, comptant que algun dia l’acadèmia volgués acollir realment aquesta criatura descarrilada a les pàgines del diccionari normatiu, no quedaria gaire marge per al dubte sobre si caldria escriure-la separada o aglutinada perquè resulta obvi que ens trobem al davant d’una expressió lexicalitzada, que no és la mera suma de dos formants sinó tota una altra cosa amb vida pròpia.

Ho confesso: les creacions mundanes com aquesta que han cavalcat al llarg de segles a pesar d’estar proscrites em tenen el cor robat. Cuidem-les també?

¹ ‘Amb sense’ o ‘ambsense’, El Punt, 19 de gener del 2006 [article recollit a Rodamots]
² Ortografia catalana, Institut d’Estudis Catalana, maig del 2017 [Mots derivats per prefixació, pàg. 115]

Fotografia de Milada Vigerova a Unsplash

Afegeix un comentari