CALAIX DESASTRE

Si la faula d’Isop vol dir que els mentiders només aconsegueixen que no se’ls cregui ningú, encara no entenc com hi ha algú que es pot creure segons qui.

Fa dies, que pensant amb l’Esperanza, la Aguirre vull dir, cada cop em ve  al cap una faula que m’explicaven de petita. Probablement molts la sabeu, és la faula d’Isop del llop. La faula parlava d’un pastor que menava el seu ramat  i sempre feia broma cridant: “Auxili, que ve el llop”. Els veïns sempre corrien i en arribar prop del pastor ell començava a riure i ells se’n tornaven entre les burles del pastor. Però al capdavall va succeir que els llops hi van anar de veritat, el pastor va cridar com sempre, però ningú no li va fer cas i va acabar amb el ramat destrossat. Ara molts us estereu preguntant quina relació té la faula d’Isop amb la senyora Aguirre, i segurament no en tingui cap, però a mi l’Esperanza em recorda al pastor, i no pas per la seva humilitat i senzillesa, no, sinó per la manera tant aferrissada com defensava la tesi que la culpa de tots els mals era de les autonomies, perquè ella era coneixedora de l’estat de la seva, i proposava revisar el model autonòmic i aprimar-lo tant com  la dieta Dukan, fins a l’extrem de buidar-lo gairebé del tot i retornar les competències al Estado, sobre tot els serveis d’educació i sanitat, que per altra banda representen el 80% de la despesa de les comunitats autonòmiques. I el de justícia també, que no ve d’aquí, ja que la il·luminada de l’Esperanza diu que aquest és un poder estatal que no s’ha de compartir amb les autonomies. No és pas tant gran aquesta senyora per desvariejar tant, pensava jo.

I ara  de cop ho veig clar. Perquè la senyora Aguirre ja va imposar la figura de Rodrigo Rato per a presidir Bankia, i tots sabem com ha acabat la gestió de Bankia i el que ens costarà a cadascun de nosaltres. El que no sabem, ni sabrem, és el que s’han embutxacat uns i altres, perquè suposo que si hi tenia tant interès seria per alguna cosa, perquè el gobierno del PP, ha prohibit a Miguel Ángel Fernández Ordoñez governador del Banco de España parlar d’on han anat a parar els diners de Bankia.

I mentrestant la senyora Aguirre despista al personal parlant de l’ himno de España i això deu ser contagiós perquè el ministre de Asuntos Exteriores y de Cooperación, José Manuel García Margallo, ha manifestat avui que la xiulada de l’himne per part dels aficionats durant la final de la Copa del Rey “debilita la identidad nacional y perjudica no sólo los intereses de la nación sino de todos los españoles”. Només em faltava sentir això, que ara la culpa de tos els mals vingui de la xiulada de l’himne. El que perjudica a tots els espanyols són els 23.000 milions d’euros que donaran a Bankia i que aquesta s’ha repartit encara no sabem com. I que no és estrany que la gent estigui més que cremada pensant que si aquests 23.000 milions d’euros els haguessin repartir entre els prop de 48 milions de ciutadans nacionalitzats espanyols ens tocarien uns 500 euros a cadascun.

Ara quan veig aquesta senyora, veig un “esperpento”,  és a dir, una persona grotesca i desatinada. Però això potser només és cosa meva, i és que avui tinc un mal dia, estic decebuda i desenganyada i les circumstàncies no ajuden gaire la veritat. Bé tornem a l’inici, i si la faula d’Isop vol dir que els mentiders només aconsegueixen que no se’ls cregui ningú, encara no entenc com hi ha algú que es pot creure segons qui.