CALAIX DESASTRE

Por, més que por, pànic, em fa tot plegat. I sí, avui em refereixo al moment polític que estem vivint. I sabeu de què tinc por?. Doncs tinc por que un cop més els catalans siguem els nostres propis enemics. A veure si em sé explicar. Ara no és moment de dividir-nos i crear més partits, i voler ser tots els amos de la idea. A Espanya, ens coneixen prou bé, això ho saben i des de sempre han utilitzat la tàctica de Napoleó, aquella màxima de divideix i guanyaràs. Quan haguem aconseguit el que hem d’aconseguir, ja tindrem temps per crear partits i barallar-nos entre nosaltres per un càrrec o per manar que d’això sí que us puc ben assegurar que en sabem i molt.

Però ara no, ara no toca. Ara, ens hauríem de deixar de colors polítics i prendre com estendard la idea, la de la independència, estructures d’estat o estat propi, cadascú que ho digui com vulgui, però amb una sola finalitat i com un sol projecte. I per liderar aquest projecte, tots, absolutament tots, hauríem de fer costat al president Mas, per moltes raons. En primer lloc, i sense voler treure cap mèrit a l’Assemblea que ha estat la impulsora i gestora de la consciència ciutadana, perquè el president Mas ha estat  qui ha escoltat al poble i ha decidit fer el que vulgui el poble. I és ara, quan el poble s’ha de retratar i mirar de quedar bé a la foto de cara no només a Espanya, sinó al món, perquè no hem d’oblidar que el món ens mira, a tots, als espanyols també. I en segon lloc, perquè el president Mas ha demostrat ser una persona serena i assenyada, políticament correcte i que procura fer les coses de la manera menys traumàtica possible per tots plegats.

A mi em sap greu que voleu que us digui, escoltar al senyor López Tena proposar a l’Oriol Junqueras perquè lideri el projecte, i no pas perquè tingui res en contra l’Oriol, ans els contrari, sinó perquè em sona com a  despit i també perquè tot i que l’Oriol és una persona molt, molt vàlida, no crec que tingui el bagatge polític que té el president Mas.

A mi tot aquesta situació m’ha portat a recordar Fuenteovejuna, una obra de Lope de Vega de finals del segle XV, principis del XVI. Una obra de contingut social i reivindicatiu que presenta la rebel·lió d’un poble, unit per la tirania i la injustícia, que s’aixeca contra l’abús de poder i es crea un conflicte social. El poble buscava justícia i al segle XV va demanar al rei que avalés la seva actuació. Ara, sis  o set segles més tard, el poble també reclama justícia. A Fuenteovejuna se’n van sortir perquè la unitat de TOT el poble va ser la base del seu triomf. Cap veí, absolutament cap, es va fer enrere ni va trair ningú. Aquí, ara, hem de fer com Fuenteovejuna, tots a una, com quan el jutge pregunta qui va matar el Comendador, i tots responen Fuenteovejuna i el jutge diu: qui és Fuenteovejuna?. Tots a la una.