El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Ara fa un mes, aproximadament, que estic de vacances.
Vacances és per a mi el temps que prenc entre projecte i projecte per obligar-me a no fer res. La majoria de vegades abans d’acabar un projecte ja n’he començat un altre i, per tant, gairebé mai no passa que en acabar un projecte pugui estar uns dies de vacances però aquest cop s’ha escaigut que sí.
La gravació del disc “Cròniques Colonials” de Mesclat ja es va solapar amb la preproducció del “300anys” d’Aramateix. I just quan vam acabar aquesta gravació ja feia alguns dies que estava emmerdat en la producció de l’acte de commemoració dels 40 anys de l’Esquerra Independentista que vam fer a Berga el 6 de desembre.
El 7 de desembre diguem que començava les vacances. D’ençà he fet 3 o 4 concerts però els concerts mai els he considerat com a feina. M’és impossible no considerar-los oci, gaudeixo massa per no considerar-los oci. Estic absolutament d’acord amb el que afirma en Pep Toni Rúbio:
“Jo, quan faig un concert, no cobro per tocar; cobro per tenir un repertori a punt i per saber-lo executar, cobro per garantir que aquell dia seré allà i no en un altre lloc, cobro per les 12 hores aproximades que representa un concert, des que surts de casa fins que hi tornes, cobro per les proves de so, per les hores d’espera… L’hora i mitja de concert, no la compto, m’ho passo molt bé, va de regal”
Ara veig clar, però, que les vacances comencen a tocar a la fi. Fa dies que em volta pel cap de posar-me de valent en una cosa(1) que fa temps vaig començar i que havia quedat aparcat per la intensitat d’altres projectes o produccions que tenia entre mans. Fa dies que hi pensava i avui he obert la carpeta de l’ordinador on tinc els apunts i el material necessari per aquest projecte. Portarà mesos de feina però em fa molta il·lusió.
A més, si no hi ha res de nou, hi ha una altra cosa(2) que també em fa molta il·lusió preparar de cara a finals d’any i que també comportarà moltes setmanes de feina.
I a més tinc moltes ganes de fer concerts: m’estic aramateixant i mesclant a sobre!
Les vacances comencen a tocar a la fi. I n’estic content.
(1) Que no diré què és.
(2) Que tampoc diré què és.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que jo també m’estic aramateixant i mesclant al cim, oi tant que sí! És més, em moro de ganes d’aramateixar-me i mesclar-me. Quina emoció! Ànims i endavant i desitjo que les vacances t’hagin purificat i/o inspirat. Una abraçada,
Sònia
vaja… fa molta ràbia, ja t’ho dic ara, que diguis que hi ha un (1) i un (2) i no ens diguis què és.
ja et convidaré a una ratafia a Espolla… a veure si t’estovo i trec més informació.
Marta
L’1 o el 2 no serà una reunió de Brams? Ho dic pel grup del Facebook i tal jejeje
En fi, sigui el que sigui, haurem d’esperar a que comencis a donar detalls!
Salut!