En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa…. Sobtadament apareixen dos energúmens i l’ataquen, van armats i tenen un aspecte
Dissabte vam tocar a Molins de Rei.És un drama per a una persona que representa que té per ofici convertir sentiments, sensacions, emocions, etc. en paraules, trobar-se en la impotència de no poder explicar, en tota la plenitud, el moment que vaig viure al pavelló de Molins.Qualsevol descripció que se m’acud és clarament insuficient. De
Pengem una nova cançó de l’espectacle l’Esca del pecat. L’autoria d’aquesta cançó no és nostra: lletra i música són de Josep Aixalà. En Josep Aixalà, Talla pels amics, el vaig conèixer a mitjans dels vuitanta. Era un company de militància de l’MDT i pujava sovint a Berga. Amb ell havíem passat força nits a La
A quarts d’una érem als passadissos dels jutjats de Girona. L’advocat ens deia que havia aconseguit reduir molt la petició fiscal i que si assumíem fets els tipificarien en dos graus menors a la demanda inicial i ens en sortiríem prou ben parats. Jo, com que era el que tenia l’acusació menor he deixat decidir
El 6 de desembre de 1998 em van detenir, a mi i a dos més, després de participar en un acte contra la Constitució espanyola a Olot.Onze anys després em jutjaran.Evidentment, al sumari no diu res de l’acte polític. Per favor! Estem en una democràcia! Aquí quan es deté gent és per que, sense més
Mig any després d’haver començat l’espectacle l’Esca del pecat, en David i jo hem començat a gravar algunes de les cançons que en formen part.Aquesta, “Una nova vida cada dia”, es refereix a l’instint pregon de veure’s, un, valent per començar del no res, d’entendre les garrotades de la vida com una oportunitat de començar
En els temps d’avui, afortunadament, ningú a les nostres latituds dubta que l’esclavisme és una pràctica nefasta, impròpia de l’ésser humà; condemnable i perseguible.És possible que alguns espavilats locals (perquè d’espavilats n’hi ha a tot arreu) no tinguessin inconvenient moral en reitroduir-la si això els aportés bons beneficis; amb tota seguretat trobarien algun filòsof o
El passat 30 de desembre vam fer el primer concert de la gira BRAMS 2010, a Palma.La Plaça Berenguer de Palou (coneguda popularment com la Plaça dels Patins) era el lloc on havíem fet el penúltim concert de gira, just cinc anys enrere. Foto: Àlex Carmona Durant tot el concert hi va haver un joc
Faltava una hora per estrenar Protocol estendard i em van venir a donar dues notícies: les entrades (800) s’havíen exhaurit i un dels ordinadors que utilitzàvem en les projeccions audiovisuals no funcionava.La combinació d’aquestes notícies són una bona prova de resistència dels nervis del director. Afortunadament, la perícia del tècnic d’audiovisuals va aconseguir (encara no
Hem estat tres dies instal·lats a Blanes acabant de preparar els darrers detalls de l’espectacle que preparem amb Brams i fent els darrers assajos.Cada vegada que fem una estada dic que són, per mi, els millors dies de l’any. En les estades se sol visualitzar la feina que s’ha anat preparant en els darrers mesos.
La consulta sobre la independència a la Ciutat de Berga es va celebrar amb una participació del 32,46% de la població amb dret a vot i un 96,97% de vots afirmatius enfront l’1,71% dels qui prefereixen seguir d’ins l’estat espanyol. Se’n poden fer diverses lectures i totes són positives, tot i que en diferents graus.
Aquests dies són, per a mi, d’una gran intensitat.No només perquè ens acostem a l’estrena de “Protocol estendard” i Brams2010, dos espectacles que s’estrenen els propers 29 i 30 de desembre, respectivament, sinó també per l’immediatesa del les 161 consultes populars per la independència. Hauria estat de gran sensatesa aplaudir el procés de consultes des
Aquest dijous vaig ser a Vilafranca del Penedès. La Plataforma Vilafranca Decideix em va convidar a intervenir a l’acte central de la campanya de la consulta popular. Aquesta és la intervenció que vaig fer. “Somieu!”. Ho recordo com si fes cinc minuts. Em deien “Somieu” i jo deia “És clar que sí, constantment, somniem sempre”.
Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l’ofensiva democràtica del 13D. Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d’Arenys, no només va fracassar si no que va aconseguir l’efecte contrari del pretès. Els espanyols van respondre com d’ells s’esperava amb amenaces, coaccions,l anònims als comerços, profecies periòdístiques d’una
Viatjo per primera vegada a l’Alguer.En temporada baixa, com manen els cànons del bon turista.La gràcia si més no per a mi, de visitar llocs històrics és precisament prendre consciència de la dimensió històrica i fins i tot per uns moments poder fer el viatge en el temps a partir de les sensacions. Ha de