El 7 de maig, en el concert que Brams vam fer a Manlleu vam demanar al públic que ens enregistrés amb telèfons mòbils i càmeres de fotos la cançó “Som a Girona” i que ens enviés les gravacions. Amb aquestes gravacions hem editat aquest vídeo. Si vam triar aquesta cançó és per què és la
Ja està. S’ha acabat. La millor gira de la història de Brams ha arribat al seu final. I en un marc immillorable: La Patum. foto: Àlex Carmona Només ens queda per donar les gràcies a les desenes de milers de persones que al llarg d’aquests vint-i-quatre concerts ens han vingut a veure arreu dels Països
El maig de 2005 Brams ens acomiadàvem en un concert a Berga per tal de donar pas a nous projectes que teníem tots entre mans.No era pas resultat d’un esgotament del projecte sinó precisament per evitar que el projecte arribés a esgotar-se. Així, amb els nous espectacles podíem seguir dient coses i descodificant emocions i
És lleig, ho reconec. Per això no extendré la satisfacció visceral més enllà del títol de l’entrada i no m’entretindré a concretar l’extensió del meu somriure o el benestar general del cos mentre Jordi Hereu reconeixia el fracàs aclaparador de la consulta sobre la Diagonal. Aquells que deien que les consultes sobre la independència eren
Aquest hauria de ser el titular d’avui dels mitjans de comunicació catalans. I possiblement també dels espanyols.Després de que els mitjans de comunicació del règim hagin estat comparant els resultats de les tres tongades de consultes sobre la independència per intentar suggerir un descens progressiu de l’independentisme, avui el titular hauria de ser aquest.Després d’intentar
Ahir Brams, havíem de participar en el concert de cloenda del Correllengua a Petra. No vam passar de l’Aeroport del Prat. Viatjàvem a la tarda per anar directament a les proves de so.Tenia una certa lògica, la nit anterior havíem tocat a Manlleu i el mànager va creure que era millor marxar cap a Mallorca
Un cop més, els mitjans de comunicació del règim han qualificat de fracàs els resultats de les consultes per la independència.Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir
A mi se m’en refot bastant que la Generalitat reti el màxim homenatge a Juan Antonio Samarach. No em sento ofès.Segueixo pensant que la Generalitat no és el govern de Catalunya ni Montilla (com no ho havia estat ni Pujol ni Maragall) president dels catalans. Segueixo pensat que la Generalitat és una administració descentralitzada de
L’esperpent del Tribunal Constitucional pel que fa recurs contra l’Estatut avança implacable per seguir donant la raó als que creiem que una altra Espanya no és possible. Espanya se segueix debatent entre l’imperi democràtic i la democràcia imperial. Mentre uns plantegen no cedir ni un pam més en la descentralització administrativa, per evitar que Catalunya
Avui s’ha conegut la sentència del judici que se’ns va fer a principis d’any en relació a uns fets ocorreguts a Olot l’any 1998. M’han absolt de tots els càrrecs. La Jutgesa no s’ha cregut la versió que es van empescar els Mossos per defensar-se de la querrella que els hi vam posar nosaltres per
Tenim present, des de fa molt temps, que un esportista o un club d’esports català, és espanyol quan guanya i català quan perd.Aquesta és el subtil missatge dels mitjans de comunicació espanyols: som uns perdedors. Bastant en la mateixa línia, els mitjans de comunicació espanyols, ara, de cop anomenen Jaume a Matas, en comptes de
Diumenge veiem com després del segon gol de Messi al Saragossa, els afeccionats de la Romareda aplaudien l’argentí del Barça. És de justícia esportiva rendir-se a la magistralitat encara que sigui de l’equip rival i t’encari a segona divisió. Hem aplaudit el gol de la TDT, sense entusiasme, amb normalitat, l’hem aplaudit creient que era
Decidir-nos a engegar la maquinària de Brams per a celebrar el 20è aniversari també ens va generar dubtes. Ens venia molt de gust però, realment no sabíem ben bé què passaria i del darrer concert, a Berga, havia quedat un record immillorable que temíem esbarriar. [fotografia: Àlex Carmona] Per sort, la gira BRAMS2010 està a
Acabo d’arribar de Sabadell, del teatre La Faràndula on he participat en l’Acte d’estat acompanyat per Marcel Casellas, Marta Rius i Marc Serrats. He cantat la cançó “Sobre la terra” de Josep Aixalà “Tallafocs” i he dit un text escrit per a l’ocasió: Me’n recordo perfectament d’aquell moment. Com oblidar-ho? No vull dir pas les
Paradoxalment, tots aquells mitjans de comunicació que, seguint les consignes del règim, han silenciat el 28-F es desperten ara fent unes barroeres cròniques sobre les consultes i proclamant un “gran fracàs” als quatre vents de l’imperi espanyol. Han confós temps i espai comparant la consulta de Folgueroles amb la d’El Vendrell per dir que l’independentisme