El bloc d'en Titot

Aquest dijous vaig ser a Vilafranca del Penedès. La Plataforma Vilafranca Decideix em va convidar a intervenir a l’acte central de la campanya de la consulta popular.

Aquesta és la intervenció que vaig fer.

“Somieu!”.
Ho recordo com si fes cinc minuts. Em deien “Somieu” i jo deia
“És clar que sí, constantment, somniem sempre”. Em deien que
l’independentisme era un caprici de joventut, un esport ideològic
que practicava innocent mentre em construïa com a persona i que la
maduresa em faria oblidar blancs i negres i m’acomodaria en un to de
gris concret. Ho recordo com si fes cinc minuts, per què m’ho van
dir un centenar de vegades: “Somieu”. I jo cent cops vaig
respondre: “Sí, és clar que sí, constantment, somniem sempre”.

“Espereu
massa!” Encara ho sento dir al meu voltant. Em diuen “Espereu
massa!” i jo responc “És clar que sí, hem après a esperar, i
ho esperem tot”. No posaré límits al meu somni, perquè el somni
és massa bonic com per conformar-me a convertir el nou estat català
en una reproducció dels errors dels altres. El meu somni és massa
bonic com per a podrir-lo de naixement amb el capitalisme. I em diuen
que això és impossible, que el món està muntat així, i em diuen
“Espereu massa!”. Jo els dic “És clar que sí, hem après a
esperar, i ho esperem tot”.

“Voleu massa!”. Ho sento dir a propis i aliens. M’ho diuen cada dia:
“Voleu massa!”. I jo els dic: “És clar que sí, volem massa,
més i tot, àvidament”. Diuen que els valencians són uns fatxes i
uns blavers, que Mallorca és dels constructors i dels hotelers, que
el Rosselló ha estat vençut per França. Em diuen que els Països
Catalans només són una curiositat meteorològica. Però jo mai mai
sotmetré el meu somni al dictat dels que em volen despertar abans
d’hora. Mai reduiré la nació catalana a l’espai que ordenen els
seus fracassats destructors. Per això, quan em diuen “Voleu
Massa!”, jo sempre dic “És clar que sí, volem massa, més i
tot, àvidament”.

“Teniu massa pressa”. I tant. Com si els semblés bé el procés sempre i
quan fos més lent, diuen “Teniu massa pressa”: “Sí, és clar
que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.”
Ens
diuen que tenim massa pressa per fer-nos creure que a una marxa més
lenta el viatge seria més segur. Però en realitat volen fer-nos
reduir la marxa com a pas previ a fer-nos aturar i finalment, que
tornem enrere. Per això ens diuen “Teniu massa pressa”. I per
això els responem “Sí, és clar que sí, caminar, arribar,
recomençar, tenim pressa, molta pressa.”

Per
sort dels que tenim pressa, el viatge ha començat: Arenys de Munt,
Berga, Vilafranca del Penedès i cent seixanta estacions més on hi
ha milers de persones esperant a l’andana per iniciar el viatge. I
centenars més el 28 de febrer, i el 25 d’abril!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!