El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.
cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a
menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir
per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.
La seva campanya de boicot, d’ocultació i de manipulació informativa fa pensar que si el Col·legi d’Arquitectes o de Metges procedís amb el mateixa permissivitat que ho fa el Col·legi de Periodistes, Barcelona semblaria Grozni i s’hauria revifat la pesta negra.
No sé si era una anècdota o un acudit però s’explicava que en una
ocasió, en una visita oficial, un home es va atansar a Franco i li va
dir que ell per la seva feina viatjava molt i que no veia que la seva
acció de govern fos gaire positiva. I diuen que Franco li va respondre “Usted lo que tiene que hacer es viajar menos y leer más los periódicos”.
Si era un acudit és ben vigent.
Però el cert és que, qui en comptes de seguir-ho per la premsa hem tingut la sort de viure-ho en directe, sabem que les consultes han tornat a ser un assaig per pobles de la proclamació d’independència.
Negar-ho només s’entén que es faci des de les trinxeres de l’Espanya imperial o des del desconeixement. Entenem-nos: si a llocs com Manresa, Reus o Girona, la participació hagués estat d’un 40-50% no hi hauria cap motiu per no fer una proclamació unilateral d’independència aquest any mateix. I hem avançat molt, però potser encara no som en aquesta saó, potser caldrà esperar tres o quatre anys i empescar-nos alguna altra sublimitat com la de les consultes.
La premsa tornarà a callar fins el 21 de juny quan, sigui quina sigui la participació, ho titllarà de fracàs, dirà que l’independentisme està mort i peronosticarà el naixement d’una nova Espanya plural i oberta i…
Ells aniran repetint la seva lletania amb l’esperança que no ens apartem del seguici. El menysteniment els allunyarà tant de la realitat que quan se n’adonin que ja no hi som, serem tant lluny que ni tant sols podrem sentir els seu “Vuelvan, ar!”
Estic content perquè guanyarem i perquè ens hi anem acostant. Qualsevol que hagi tocat de peus a terra als doscents-onze pobles de la revolta democràtica del 25 d’abril ho pot compartir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gairebé d’acord amb tot l’escrit. Només discrepo amb la data en que els mitjans tornaran a parlar de manca de participació. La propera data serà l’1 de juny, l’endemà que Sabadell, la ciutat més gran on fins ara es farà la Consulta digui els seus resultats.
Doneu-nos un cop de mà i fem que la participació sigui tal que els mitjans de comunicació no tinguin més remei que reconeixer l’èxit de la societat civil organitzada!
El 30 de maig, Sabadell Decideix!
Noi, no estic gens d’acord amb que si la participació a Reus o a Girona hagués estat del 40 o 50% ja s’hauria pogut fer una declaració unilateral d’independència. I el que és pitjor, si de debò penses això i si molta gent pensa com tu, aleshores estem ben fotuts perquè ens falta la mínima base que hauríem de tenir tots els ciutadans per conviure en una societat: el sentit democràtic, el respecte per les idees dels altres, especialment, dels adversaris (resulta senzill sentir respecte per les idees dels que tenen les mateixes que nosaltres).
Si hi penses una mica t’adonaràs del disbarat que has dit. I si hi penses una mica més, t’adonaràs de que la realitat és extremadament tossuda. Que per molt que tu t’estiguis davant d’un riu tot el dia concentrat, el riu continuarà baixant cap al mar i no tornarà enrera.
La societat catalana d’avui no vol, majoritàriament, la independència. La d’ací a 30 anys, ja ho veurem. Però abans de 30 anys, la independència de Catalunya serà només un castell fet a l’aire. L’aspiració fonamentada a una independència propera és una mentida pietosa per omplir tertúlies de cafè.
Us proposo que penseu en altres coses. Mireu de no frustrar-vos gaire. Va malament per la salut.
Per la resta, totalment d’acord.
Molt interessant assenyalar el detall dels silencis previs i tanta portada i escarafalls ara.
Que diu el manual de mínima ètica periodística al respecte? Els hi ho hauríem de preguntar als mitjans i premsa que desinformen, però només perquè s’acabin de delatar. Per la resta, que espavilin, si es perden que ja ni s’hi veuen, ni ens veuen al seu abast…, no plorarem, no. Si un cas els convidarem a la revolta democràtica, però amb compromisos vigilats i explicitats…., que ja veiem.
Bona nit, Titot
Amb el 40 0 50% de votants favorables a la independència a les consultes s’hauria pogut fer la declaració unilateral d’independència ben democràticament a través del Parlament i de la majoria que conformen els diputats de CiU, ERC i possiblement IC. Diputats democràticament votats pels catalans.