El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
No en vaig tenir prou amb una setmana voltant-hi. Vaig baixar-hi amb l’Anna a les festes de Moros i Cristians, convidat, un cop més per la Sandra i en Pau.
És preveia una festa tranquileta atès que els dies de celebració (22, 23 i 24) eren entre setmana i mai hi ha l’afluència forana de quan s’escau en festius.
La impressió fantàstica, no cal dir-ho. Només arribar, des del balcó de casa d’Antoni Miró vaig contemplar, bocabadat, l’espectacularitat de la baixada de les filades mores.
Mica a mica, durant els tres dies que hi he estat vaig anar trobant evidents paral·lelismes amb la Patum. No tant pel contingut (sí que és cert que els Turcs i Cavallets representen una batalla de moros contra cristians) sinó per la litúrgia omnipresent. Durant tots els dies que dura la festa, els centenars de persones vinculades a les filades volten a tothora amb el vestit que cada colla ha fet per l’ocasió i hi ha una teatralització evident del tot. I això m’agrada, això era el que em feia sentir com a casa.
També vaig quedar admirat de Concentaina. Tenia la recança d’haver-hi
situat una cançó (Cúmbia o havanera de Mesclat) però no haver-hi estat
mai. La part antiga és una autèntica meravella i la quantitat de cases
en venda feien venir males idees. Això el dia de Sant Jordi,
estalviant-nos les processons d’Alcoi. Més tard compartia un fantàstic
dinar amb en Carles Llinares (exVerd Cel)
I com si fos un pixapí que se li permet saltar una maça, vaig tenir el plaer de disparar un tret d’una colla de moros el dia dels trons. Va ser un instant, però el vaig sentir com part d’un ritus iniciàtic, un bateig de foc al cor de les comarques centrals del País Valencià.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com voltes, cabró!
Ja tens enllestida la feina d’Aramateix, que et permetis vacances?
Pensa que a Porqueres pararem molt l’orella aveure si sona bé.
Quina por tu amb un trabuc a les mans!
Aquests alcoians són ben ximples!!
Records des del Gran Penedès.
Estar-se en casa d’una “convençuda” de la “causa” no fa que la resta de gent d’Alcoi ho siga, igualment. Ni tan sols el seu company Pau ¿treballador a sou dun mitja espanyolista=castellanoslista¨+ [Be, est÷a clar que els signes no s-incorporen bçe] afegisca mçes rotllo.
Alcoi es Espanya, Valencia i alcoianissim. I res mes. Vota PP, majoritariament, passa del valencia catala, i respira a fons.
El 99 per cent dels alcoians som diferents¨, creus que aixo importa o no.
Ja sé que no ve al cas però t’he de felicitar pel llibre.
És molt diàfan i entenedor. Calia una explicació així de l’Esquerra Independentista.
N’he comprat mitja dotzena per regalar apersones molt concretes que crec que l’han de llegir.
Endavant amb els projectes!
i em foto a fer el ruc, per allà on puc… trec trac troc truc!
És el primer que m’ha vingut al cap quan he vist la foto.
Ens veiem divendres a Badalona!!
Salut!
Avui és cap d’any! Comença l’any dels Nans Vells.
Bon any nou!