M’agrada, ho reconec. M’agrada voltar. M’agrada fer-ho compulsivament. Parlar amb la gent que conec i amb la que no conec. M’agrada tornar als pobles i ciutats o ja havia estat. A alguns llocs l’atzar m’hi duu un cop al mes, a d’altres estic cinc anys a tornar-hi. Però sempre guardo una penyora a la memòria per recuperar el fil de les coses quan hi torno. I això és el que m’agrada, retrobar aquestes complicitats.
Se’m presenta un cap de setmana fantàstic per aquesta malaltia meva que coincideix (totes les putes estan de llet) amb la meva feina.
Un cap de setmana que comença dimecres i acabarà dilluns. (més)
Dimecres a les 10 del matí he de ser a Constantí. Puntual. Hi ha assaig de Mesclat, l’últim abans de l’estrena oficial de l’espectacle nou divendres a Manresa. Hi he de ser puntual perquè el que arriba últim paga el dinar de tots.
Assajarem fins mitja tarda. Em va perfecte perquè després tinc proves de so a Vinyols i els Arcs, on toquem a la nit amb Aramateix. La Castanyada de Vinyols i els Arcs ja té la seva solera: recordo haver-hi tocat amb Brams, fa força anys, i amb Mesclat.
Dijous aniré a Girona. No hi tinc la feina, hi tinc el compromís: hi ha manifestació nacional contra la monarquia espanyola.
El divendres és finalment el concert de presentació del disc "Cròniques colonials" de Mesclat, a les 12 de la nit a la Plaça Major. El disc no haurà sortit, problemes de darrera hora han retardat la publicació un parell de setmanes. Abans, a les sis de la tarda, justa abans de les proves de so, haurem anat a treure el cap al Passeig Pere III de Manresa on també estrenem la comparsa de Mesclat, formada pel grup Xò fred no val rè, que interpretaran algunes de les melodies més característiques del grup amb els capgrossos que hem estrenat.
El dissabte no tinc concert de res. Casí millor perquè a quarts de cinc del matí de diumenge hem de ser a l’aeroport per prendre l’avió cap a Frankfurt.
Ja us explicaré com ha anat tot plegat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que hi ha, Titot, sòc en Pere, del Prat,
divendres hi seré a Manresa, com et vaig dir, a veure l’estrena oficial del cròbiques colonials, estic segur de que serà brutal. Dijous intentarem escapar, amb mainada i tot, a Girona, jo també tinc el compromís.
Molta sort a tot arreu, a tu i als companys.
PD. et vaig enviar un correu, d’agraïment i altres coses, no se si l’has rebut, ja em diràs alguna cosa.
Salut
Carai noi, quina sort poder voltar tant i a més per feina i que sigui una feina que t’apassioni. Jo també vindré a Manresa a veure la presentació, en tinc forces ganes, ja us vaig venir a veure a Prades i la cosa va anar molt bé.
Aquest dissabte passat vaig venir a veure Aramateix i J.M. Cantimplora, no havia vist mai en directe el teu amic Cantimplora, i t’he de dir que vaig passar-m’ho molt bé. Llàstima la poca assistència de públic a actes com aquest, m’omple un sentiment de ràbia i impotència que en coses com el Correllengua la gent no s’hi volqui…
Bé noi, ens veiem dissabte (o dijous per la mani).
Salut
titot no nomes voltes tu, els teus seguidors tmb ens fem un fart de voltar darrera teu!
pd: dius que el cd de mesclat no surt fins d’aqui dos semanes? joder!
Aloha!
Què fort! Al final no se segur si podré anar al concert de Manresa a Mesclat perque m’ha sortit una audició de viola. I amb la renfe dels pebrots no arribo a Barcelona a temps per agafar un tren cap a Manresa. Espero poder convencer el meu germà, avaim si m’hi porta. Per a alguna cosa hi són els germans grans, no?
A part d’això… fa temps que busco un típus de farina en concret però que només he trobat a Alemanya :(. No me’n podries portar tu un quilet, oi? 😛
Hola, Titot!
Quina memòria que tens!! Amb Brams vas actuar la Castanyada de 1997, en un concert que tu vas qualificar "com el millor que hem realitzat fins ara al Camp". Sens dubte va ser una gran nit. Vau compartir escenari amb Skarface.
L’actuació de Mesclat fou el 2002, en un altre nit memorable, compartida amb Pomada i Cheb Balowsky. Ja ho saps que els concerts de la Castanyada a Vinyols són especials. Molta gent, però sense haver-hi massificacions, i molt bon ambient i bon rotllo. Esperem que demà tot continuï igual!
Ara, de nou cinc anys després, tornes amb Aramateix. Ja en tenim ganes!!! La propera serà d’aquí a cinc anys? Amb qui?
Fins ara els concerts de la castanyada els organitzàvem la gent d’EL REPLÀ (revista), però hem hagut de deixar l’organització ja que l’ajuntament no hi posava ni un duro, i no podíem arriscar més els nostres fons després d’haver-ho fet durant 20 anys (i sense haver rebut mai ni cinc cèntims de cap institució)!!!!
Ara, qui ho organitza és una associació de joves recentment creada que ha volgut que no es perdi aquesta festa tan emblemàtica. Ells -de moment- sí que tenen el suport econòmic de la casa de la vila. Esperem que sigui per molts anys.
Llarga vida a la Castanyada de Vinyols!!
Fins demà!
Joan
Ep!!!!
El Ramon del Sarandaca m’havia comentat que havia fet els capgrossos de Mesclat, i vista la Fira d’Arrel, la cercavila de "xò fred no val rè" i el concert de Mesclat en sí, us haig de felicitar.
Tb felicitar-te (a tu i a tots els teus companys) pel videoclip de crema catalana! A tots ens encanta i els geganters q van venir a gravar, malgrat acabar mig marejats de girar, n’estan molt contents!
Petonets i a seguir endavant!